Parte de la querella que se ha presentado contra uno de los socios de SP4
Vida

Sospita d'espoli massiu a SP4, el gegant caigut de la seguretat a Barcelona

Una querella de més de 450 pàgines detalla el presumpte saqueig sistemàtic del grup amb un perjudici superior als 600.000 euros

Contingut relacionat: Grand Tibidabo: el culebrot financer més llarg de Catalunya encararà la seva liquidació final

Leer en Castellano
Publicada

El 30 de setembre de 2019 va marcar un abans i un després en la història del grup de seguretat SP4.

Poc s'imaginaven que el que va començar com una tragèdia mèdica va acabar convertint-se —segons la querella criminal i l'abundant documentació judicial a la qual ha tingut accés aquest mitjà— en l'origen d'un presumpte saqueig empresarial executat amb precisió quirúrgica.

El que va passar després de l'ictus

Juan José Bravo Galán, soci fundador i accionista majoritari del grup de seguretat privada, va patir un greu ictus al seu domicili. Va ser trobat inconscient a terra i traslladat d'urgència a l'Hospital Vall d’Hebron amb una hemiplegia dreta i pèrdua total de consciència.

Va sobreviure, però l'empresari que havia aixecat la companyia des de zero ja no va tornar a ser el mateix: les seqüeles neurològiques li van provocar una afàsia mixta i un deteriorament cognitiu que, encara avui, li impedeixen comprendre ordres complexes o gestionar el seu propi patrimoni.

Mentre Bravo intentava recuperar la parla i part de la seva autonomia, el seu soci i home de màxima confiança, David Muñoz va assumir el control del grup. Allà va començar tot. 

Un servei de SP4 a l'Ajuntament de Barcelona a la plaça Sant Jaume

Un servei de SP4 a l'Ajuntament de Barcelona a la plaça Sant Jaume Cedida

El pla: buidar l'empresa

Amb Muñoz al capdavant, la gestió de SP4 es va convertir en un “pla orquestrat de despatrimonialització”.

Segons l'acusació, liderada per l'advocada penalista Marina Folch, l'objectiu del gestor provisional va ser buidar les tres societats del grup —Seguridad Preventiva Cuatro, Preventiva Servicios i Control i Gagomar—, portar-les a una insolvència artificial i quedar-se amb el control total de l'entramat empresarial.

En aquest sentit, la querella descriu un escenari d'indefensió absoluta. Amb Bravo incapacitat mèdicament pel dany cerebral, l'únic contrapès possible era l'altra sòcia històrica del grup, Maria Pilar Costa.

Tanmateix, els informes mèdics incorporats a la causa revelen que ella també es trobava fora de joc: patia un trastorn depressiu greu amb intents autolítics que van desembocar en una incapacitat permanent absoluta.

Amb els dos socis principals anul·lats —un per dany neurològic i l'altra per una greu malaltia mental—, Muñoz va quedar com a administrador únic de facto, sense fiscalització ni control. L'acusació és taxativa: “va aprofitar l'extrema vulnerabilitat del senyor Bravo per fer i desfer al seu antull”.

Un vigilant de SP4, en un servei

Un vigilant de SP4, en un servei Cedida

Enginyeria comptable

Segons es recull a la querella, sota el mandat de Muñoz, un grup que fins aleshores havia estat solvent i referent en el sector va començar a dessagnar-se. La querella li atribueix quatre delictes greus: administració deslleial, apropiació indeguda, falsedat documental i falsedat comptable.

Tot i que els estatuts establien expressament que el càrrec d'administrador era gratuït, Muñoz va començar a assignar-se sou i transferències mensuals sense acord de la Junta, desviant desenes de milers d'euros.

Paral·lelament, la targeta VISA corporativa de SP4 va passar a funcionar com un moneder personal: una auditoria forense ha detectat despeses per valor de 115.619 euros en compres alienes a l'activitat empresarial: des de compres a Amazon o viatges fins a factures recurrents en restaurant d'alt estànding a la zona del Maresme

Però el presumpte espoli no es va limitar a despeses personals. El 2020 es va executar una operació d'autocartera per la qual les mateixes societats van comprar les participacions de socis sortints per 236.813 euros, utilitzant la seva pròpia tresoreria i reduint de forma dràstica els fons propis del grup.

Una fallida fabricada

El punt més alarmant de la investigació pericial és la justificació de la insolvència. El 2023, Muñoz va sol·licitar el concurs voluntari de creditors al·legant incapacitat de pagament. Tanmateix, la querella sosté que aquella fallida va ser deliberadament provocada.

Per quadrar els números vermells, l'administrador va donar de baixa crèdits pendents de cobrament per gairebé un milió d'euros (911.987 €). El que crida l'atenció no és només la xifra, sinó la identitat dels suposats morosos: l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, supermercats Aldi, MediaMarkt i altres entitats de reconeguda solvència.

Segons l'acusació, no va existir cap intent real de cobrament. Els diners simplement van desaparèixer dels llibres comptables per generar un forat financer artificial que justifiqués el tancament i la liquidació.

Un vigilant de SP4, amb la Guàrdia Urbana de Barcelona al Port Olímpic en una imatge d'arxiu

Un vigilant de SP4, amb la Guàrdia Urbana de Barcelona al Port Olímpic en una imatge d'arxiu CG

Signatures sota sospita

Per donar cobertura legal a aquestes operacions era imprescindible el consentiment del soci majoritari. I aquí entra en joc la presumpta falsedat documental.

La querella acusa Muñoz de falsificar l'acta de la Junta del 6 de maig de 2021, certificant que Bravo —encara greument afectat per l'ictus— havia assistit i aprovat els comptes anuals, quelcom incompatible amb el seu historial mèdic i sense que consti cap poder notarial.

A més, s'aporten transcripcions d'àudios i missatges de WhatsApp en què l'administrador pressiona el seu soci malalt amb un to paternalista per obtenir signatures urgents:

“Hola Juanjito… passa't si us plau per signar el de l'autorització per a la venda del pis… ja em diràs el què”, se sent en un dels missatges enviats el 2022. Aquesta signatura va permetre la venda d'un immoble de l'empresa per 380.000 euros, molt per sota del seu valor de mercat i del preu d'adquisició, provocant una pèrdua patrimonial directa de gairebé 190.000 euros.

El dany final

El resultat de tota aquesta gestió és demolidor. Segons l'informe pericial econòmic, les participacions de Juan José Bravo —la feina de tota una vida— han passat a valer zero. El perjudici econòmic directe s'estima en més de 600.000 euros.

La querella, ara en mans del Jutjat d'Instrucció de Barcelona, sol·licita penes de presó pels quatre delictes imputats, una fiança de responsabilitat civil de 800.000 euros i l'embargament preventiu dels béns de David Muñoz.