Publicada

Avançar per un sender on el cruixit de les fulles seques es barreja amb l'estrèpit de l'aigua fresca és d'aquells regals que reconforten a l'instant.

Caminar entre blocs de granit i boscos frondosos permet desconnectar del soroll diari mentre t'endinses en un paratge alpí de bellesa salvatge.

Situada a l'entrada sud de la comarca pirinenca de la Val d’Aran, la frondosa Val de Molières s'estén als peus de pics de més de tres mil metres. Aquest entorn atresora una travessa imprescindible per als amants de la natura que busquen rutes tranquil·les entre rius cristal·lins.

Iniciar el recorregut a la boca sud

L'itinerari comença al costat de l'antic refugi i instal·lacions de la boca sud del túnel de Vielha, a uns 1.600 metres d'altitud. La ruta comença suaument endinsant-se en una densa fageda que vesteix el paisatge amb tons càlids de tardor.

Durant aquest primer tram, pots avançar a l'ombra de grans arbres mentre segueixes el curs del riu de Molières. El terreny pla convida a agafar ritme a poc a poc i gaudir de la frescor de l'aire de muntanya.

Noguera Ribagorçana i el seu vall únic

Allà comença una ruta molt senzilla que gairebé no necessita indicacions per seguir-la. N'hi ha prou amb acostar-se a les aigües transparents de la Noguera Ribagorçana, que discorren a escassos 200 metres de l'aparcament, i vorejar-les tranquil·lament entre fagedes, petits aiguamolls i planures verdes.

Cascada del Saut de Molières

La gran particularitat de la Val de Molières és que es tracta d'un enclavament únic en territori aranès, les seves aigües pures desemboquen cap al riu Segre i l'Ebre fins a desembocar al Mediterrani, a diferència de la resta de rius de la vall, que flueixen cap a l'Atlàntic francès.

Contemplar la cascada de Molières

Després de superar un tram en pendent suau, l'estrèpit de l'aigua anuncia l'arribada a la ruta cascada Molières.

Aquest espectacular saut d'aigua es desploma amb força entre parets rocoses envoltades de vegetació alpina.

Un pont de fusta permet creuar el curs i posicionar-se just davant de la caiguda per sentir la brisa humida de l'aigua a la cara. És el punt perfecte del trajecte per fer una pausa, fer fotografies i contemplar el curs cristal·lí.

Ascendir cap als estanys

Per als excursionistes que volen allargar l'excursió, l'itinerari continua remuntant la vall cap als Estanys de Molières. Aquesta pujada més exigent condueix a llacs glacials situats a més de 2.300 metres d'elevació.

Estanys de Molières - Lacs des Pyrénées

A la part alta del circ glacial es troba el refugi de Mulleres, una petita estructura metàl·lica que serveix de refugi per als muntanyencs que afronten l'ascensió a l'imponent Tuc de Molières, de 3.010 metres d'altitud.

Com arribar-hi

Posar-se en camí cap a aquest enclavament des de la ciutat de Barcelona en cotxe és molt senzill: es pren l'autopista A-2 fins a Lleida i s'enllaça amb la carretera N-230 cap a Alfarràs i Benavarri en direcció a Vielha, un trajecte que es completa en poc menys de 3 hores i 30 minuts fins a l'aparcament de la boca sud del túnel.

Apropar-se a la Val de Molières a la tardor és l'excusa perfecta per desconnectar entre boscos, sentir la força de l'aigua i gaudir de la natura aranesa sense complicacions. Un passeig accessible que regala una experiència inoblidable en ple Pirineu.

Notícies relacionades