Les primeres referències documentals d'aquesta vila es remunten a l'any 839, durant la consagració de La Seu d'Urgell, sota la denominació llatina de Keros Albos.
Des d'èpoques remotes, les seves elevacions pirinenques han servit com a zona de pastura per als ramats durant les rutes de la transhumància.
Aquesta localitat d'arquitectura tradicional s'ubica al Pirineu català, envoltada per cims imponents que freguen els tres mil metres d'altura, i valls travessades per cabalosos rius.
Les seves cases de pedra aixecades sobre la roca i els teulats de pissarra conformen la imatge alpina més icònica de la zona.
Història entre murs
El poble de Queralbs acull al seu nucli urbà l'església de Sant Jaume de Queralbs, un temple originari del segle X amb reformes posteriors després del terratrèmol de 1428.
Església de Sant Jaume de Queralbs
Destaca per la seva magnífica portalada esculpida al segle XII, proveïda d'un porxo amb arcs, capitells figurats i arquivoltes decorades.
Al nucli proper de Fustanyà s'aixeca l'església de Sant Sadurní de Fustanyà, una joia del romànic construïda entre els segles XI i XII. La seva portalada de pedra contrasta amb la llegenda popular que atribueix la perfecció de l'edifici a les fades i la imperfecció del campanar als homes.
Restes del castell medieval
A la zona més baixa del poble encara s'intueixen les restes del Castell de Queralbs, una antiga fortalesa defensiva dels segles XIV i XV.
Es va construir a la part alta d'un turó amb una planta triangular i una torre a cada cantonada per controlar tots els accessos a la vall.
El municipi reuneix a més diverses aldees veïnes amb una clara tradició ramadera, com Serrat, on les cases de pedra i teulats de llicorella semblen fusionar-se amb la mateixa muntanya.
Si camines pels seus carrerons, t'aniràs trobant amb antics forns de pa adossats a les façanes de les cases.
Natura i valls alpines
El seu terme municipal abasta més de 93 quilòmetres quadrats de natura pura, amb una vegetació alpina que supera les mil espècies diferents.
Entre els cims que el custodien destaquen gegants del Pirineu com el Puigmal, amb els seus 2.913 metres d'altitud, el Balandrau o el Torreneules.
Queralbs
Pujant cap a la Vall de Núria, a més de 2.000 metres d'altura, s'amaga el Santuari de Núria, un lloc de pelegrinatge carregat d'història la verge del qual fou trobada, segons explica la tradició, per Sant Gil al segle VIII.
La vall és un refugi perfecte tot l'any: a l'hivern per esquiar o fer rutes amb raquetes de neu, i a l'estiu per perdre's pels seus senders.
Aprofitament fluvial
L'abundant presència de rius a la zona va impulsar la construcció de diverses infraestructures hidroelèctriques dins del terme.
Entre elles destaquen les centrals de Ferrer, la Farga, Daió, el Molí i Rialb, encarregades d'aprofitar la força de les aigües.
El clima d'alta muntanya, marcat per hiverns freds i estius frescos, defineix una gastronomia rica i contundent basada en la tradició ramadera.
Els comerços i establiments locals serveixen plats com la sopa de pilotilla, carns a la brasa, saltejats de bolets, peus de porc, mel artesanal i dolços de la zona.
Com arribar-hi
El poble de Queralbs es troba a la comarca del Ripollès, a la província de Girona, i l'accés en cotxe es fa des de Ribes de Freser després de superar una carretera amb una pujada molt pronunciada.
El trajecte per carretera des de Barcelona o Girona requereix un temps aproximat d'una hora i mitja a dues hores.
Visitar Queralbs és, en definitiva, regalar-se una pausa i connectar amb la muntanya en el seu estat més pur.