Jordi Sánchez assegura que viu a l'AVE. El rodatge de La que se avecina i altres pel·lícules que protagonitza l'obliga a anar a Madrid de manera més que irregular.
El català no deixa la seva Barcelona. Li agrada la tranquil·litat del barri on ha crescut i de la zona on ara viu, on només són 9.774 veïns.
L'actor ha trobat a la Font d’en Fargues un refugi on viure. No gaire lluny d'on va néixer i créixer, el barri de Montbau.
La llum, l'espai i la tranquil·litat del barri van ser el que va atreure l'actor. I és que aquesta zona de Barcelona està en una de les faldes del Turó de la Rovira, un lloc on regna la tranquil·litat.
Un barri amb història
El barri va néixer sobre antigues terres agrícoles i al voltant d'una font i una masia que li donen nom i el seu origen es remunta a l'Edat Mitjana, Can Fargues.
Poc en queda d'això, però tampoc són restes. L'actual masia encara conserva al seu interior una antiga torre militar construïda a finals del segle XI, que durant el segle XIII va ser transformada en una masia fortificada.
Una masia que va canviar de mans
La finca va experimentar diferents reformes al llarg dels segles. Al XVII ja existeixen referències a la producció de vi i posteriorment es va convertir en una residència d'alt nivell, envoltada de jardins.
A mitjans del segle XIX, la propietat va passar a Montserrat de Casanovas, que l'havia heretat quan encara era coneguda com a Mas Pujol.
La finca va acabar vinculant-se al cognom del seu marit, Pere Fargas, i d'aquí prové el nom amb què es coneix tant la masia com el barri.
Ara, en canvi, la titularitat de Can Fargues és municipal. Les seves dependències acullen l'Escola Municipal de Música Can Fargues. Els seus jardins també formen part dels espais públics del barri.
Una font que dóna vida
L'altra peça que va donar nom al barri és la Font d’en Fargues. A finals del segle XIX, l'aigua de la font va començar a canalitzar-se i a guanyar popularitat.
El 1905 va ser declarada d'ús públic i l'aigua va arribar a envasar-se en garrafes amb la marca Aigua Fargas-Horta, que es distribuïen a Barcelona.
Punt de reunió
El lloc també es va convertir en un punt de trobada per a veïns d'altres barris, que hi acudien a passar el dia i organitzar berenars.
Al voltant de la font es va construir cap a 1900 una petita gruta i un espai de lleure. L'antic quiosc modernista, obra de l'arquitecte Roc Cot, ha estat rehabilitat i ha recuperat el seu ús com a establiment després de les obres realitzades en el conjunt patrimonial.
La transformació definitiva va arribar a començaments del segle XX. Les terres de Can Fargues i d'altres propietats de la zona van començar a parcel·lar-se per construir-hi habitatges.
La primera referència documental al barri és de 1905. Set anys després, Montserrat de Casanovas i Pere Fargas van presentar un projecte per urbanitzar els seus terrenys seguint el model de ciutat-jardí.
Com es viu aquí
Les primeres torres van començar a aparèixer al costat de l'antiga carretera d'Horta i a les zones més properes a la muntanya.
Eren habitatges d'estiueig, moltes d'elles amb jardins i façanes decorades amb mosaics, esgrafiats, ceràmiques i altres elements ornamentals.
Finques famoses
Encara queden exemples d'aquella arquitectura. Can Joan Giol, per exemple, ja existia el 1905 i està considerada un exemple de torre d'estiueig modernista projectada per Guillem Busquets.
Altres habitatges conserven mosaics hidràulics i decoracions ceràmiques de les primeres dècades del segle XX.
La construcció del barri també va estar relacionada amb la Cooperativa de Periodistes per a la Construcció de Cases Barates.
El col·lectiu va promoure diversos habitatges per als seus associats i va aixecar grups de cases entre la Font d’en Fargues i el veí barri del Carmel.
La formació del barri
A la Font d’en Fargues es van construir, entre 1918 i 1919, diversos d'aquests habitatges, amb una arquitectura d'inspiració noucentista. El conjunt encara forma part de la petjada que va deixar aquella primera urbanització.
La cooperativa també va estar vinculada a l'antic casino del barri. L'edifici va ser construït el 1928 per Adolf Florensa i amb el temps va passar a convertir-se en equipament veïnal.
Viure a la ciutat i amb natura
Tota la fesomia del barri sembla gairebé d'aquelles èpoques. Als seus carrers hi ha moltes cases de principis de segle i els blocs d'habitatges que hi ha no tenen gaire alçada.
A això s'hi sumen les vistes. Estant sobre un turó, els seus veïns tenen vistes sobre la ciutat i la natura propera.
A més, estant a prop d'un bosc encara se senten els ocells al matí i fins i tot algun gat en zel a les nits.
Aquí s'hi viu bé, com fora de Barcelona. Desenes d'habitatges compten amb piscines, algunes comunitàries, altres privades. Per això gent amb un nivell adquisitiu mitjà s'hi trasllada.
Col·legi d'elit
Una bona prova d'això és el col·legi anglès Princess Margaret, que es troba al mateix carrer on hi havia la vella masia i la font que li dóna nom. Ara, a més, forma part del grup educatiu exclusiu Ágora.
Tot està pensat per al confort, tal com es va pensar a principis del segle XX. Una cosa que fa comprensible que Jordi Sánchez hagi trobat aquí el seu refugi.
Notícies relacionades
- La fira del bolet ideal per visitar el 12 d'octubre: parades artesanals, degustacions gratuïtes, danses tradicionals i tallers
- El poble medieval més bonic per recórrer a peu i conèixer una fàbrica de llanes del segle XVIII als peus de la serra del Cadí
- La ruta de 15 minuts que porta a unes termes naturals gratuïtes: aigua a 69 ºC, piscines al Pirineu i beneficis per a la salut