El tren històric ideal per recórrer els Pirineus: 65 quilòmetres, 19 túnels i un pont suspès a 65 metres
Pujar en aquest ferrocarril és iniciar un viatge que recorre la història de Catalunya i d'Espanya
Altres notícies: El mercat medieval ideal per visitar el 3 i 4 d'octubre: formatges, mel, pa i artesans en un dels pobles més bonics de Catalunya
Notícies relacionades
- El refugi de Rosalía: 8.000 habitants, ruta de masies i arquitectura modernista
- Es ven una casa rural de 300 m2 amb finca de 5.500 m2, arbres fruiters, piscina i llesta per viure a prop de la ciutat
- El mercat ambulant ideal per visitar cada dimecres: 170 parades, productes de proximitat i artesania tradicional
El seu nom original és el tren groc. I passa per una de les muntanyes més estimades pels catalans, el Canigó. En canvi, passa per França, però pel territori que ells anomenen Pays catalan. No cal traducció.
Aquest tren és un viatge a la història i per la història d'aquest territori. El primer tram va ser construït entre 1903 i 1910 i anava de Vilafranca de Conflent a Montlluís. Set anys, que van sumar-ne 17 més fins a completar el tram fins a la Torre de Querol-Enveig. Va ser el 1927.
Des de llavors, aquest ferrocarril s'ha guanyat l'estima de la gent del lloc. En primer lloc, perquè va facilitar la comunicació entre els pobles dels Pirineus Orientals. Després, perquè va ajudar a impulsar el turisme a la zona.
Aquest va ser un dels objectius principals de la seva construcció, atreure el públic espanyol que s'acostava a la zona de l'Alta Cerdanya. Ho van aconseguir.
Les xifres del tren
Actualment, el tren groc, o el canari, com l'anomenen col·loquialment, porta 400.000 passatgers a l'any. I això que no funciona els 365 dies, només ho fa de finals de maig fins al final del pont de la Constitució. Sempre que el temps ho permeti.
Precisament, la meteorologia així com la geografia, fa especial el recorregut d'aquest ferrocarril. Hi ha aquí, 650 obres d'enginyeria, 19 túnels i dos ponts de gran envergadura, el viaducte de Séjourné i el pont suspès de Gisclard, penjat a 65 metres d'alçada. Si a això s'hi afegeixen els paisatges nevats de la zona, les postals es succeeixen al llarg dels seus gairebé 65 quilòmetres de recorregut.
Què veure
Temps per fer fotos n'hi ha. El tren groc no és gaire ràpid, va només a 55 km/h, però s'ha de tenir en compte que va d'una alçada mínima de 427 metres sobre el nivell del mar a ascendir fins als 1.596 a la Bolquera, la via fèrria més alta de tot França.
Viatjar en aquest tren és recórrer la història de Catalunya i d'Espanya. Dels ciutadans espanyols que van fugir per aquí durant la Guerra Civil i dels francesos i europeus que fugien del nazisme a Europa. Això sense comptar que recorre els peus del Canigó, un dels cims més estimats pels catalans des de fa molt de temps.
![Peratallada](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/285184.jpg?p=w:320\/h:240&h=ZSyVbFK0"])
Durant l'anomenat Renaixement català, Jacint Verdaguer va convertir aquest pic dels Pirineus en un lloc gairebé sagrat.
El 1886 aquest capellà narra la història d'un cavaller que va sortir del monestir d'aquesta muntanya per lluitar contra els musulmans en l'època de la Reconquesta. Allà es va començar a veure les tradicions culturals comunes de la gent d'ambdós costats de la frontera.
La poesia de Verdaguer
Més endavant, el 1955, en ple franquisme. La llegenda del Canigó va viure un altre moment àlgid. Un veí d'Arles de Tec, Francesc Pujades, inspirat pel citat text de Verdaguer, poema Canigó, va tenir la idea d'encendre els focs de Sant Joan al cim de la muntanya.
L'home va repartir la flama per tot arreu, per unir tots els pobles amb els quals compartien cultura i tradicions. I es va convertir en quelcom mític.
'La flama' del Canigó
Aquesta acció es repetia cada any al voltant de la festa de Sant Joan i es va estendre fins al punt que el 1966 va arribar fins a Vic. Molts ho van considerar un símbol de resistència a la dictadura franquista i a la seva voluntat d'acabar amb la cultura catalana.
Des de llavors, cada any s'organitza la baixada de la flama del Canigó. I qui ho desitgi pot continuar el seu recorregut amb el tren groc.
