Publicada

Catalunya ha exportat moltes coses al món, també a nivell gastronòmic. L'allioli fins i tot ha castellanitzat el seu nom i es pot comprar fins i tot a Portugal, sense anar més lluny.

No és l'únic. Igual que el pernil serrà, un embotit molt característic d'aquesta comunitat autònoma és el fuet i hi ha un lloc on es pot menjar fins a rebentar.

A la zona de Vilamajor, concretament a Sant Antoni, hi ha una xarcuteria fundada el 1899 el fuet de la qual enamora tota la zona, també als de Sant Pere, l'altre nucli proper.

A Can Ponassa hi han treballat quatre generacions de la família Bertran, oferint un producte fresc, de proximitat i elaborat per ells mateixos, i han conquerit els paladars de la zona. Qui prova els seus embotits cau rendit.

Tradició ramadera

Hi ha molta tradició ramadera? Sí, tanta com història té la zona de Vilamajor, amb un antic castell, una ermita medieval i un antic nucli medieval conegut com La Força.

Amb uns 5.000 habitants, Sant Pere de Vilamajor és el municipi més popular. El Mapa de Patrimoni Cultural recull 336 elements, entre construccions, restes arqueològiques, patrimoni natural i altres béns vinculats a la història del municipi.

L'antic castell de Vilamajor

Això sí, està tot concentrat. Bona part d'aquest patrimoni es troba a La Força, l'antic nucli medieval de Vilamajor.

Amb aquest nom es coneix el palau dels comtes de Barcelona, a més d'una fortificació formada per torres defensives, muralles, una gran sala noble, església, molins, fargues i altres dependències.

Sant Pere de Vilamajor

Durant l'Edat Mitjana, tot Vilamajor va viure una època d'esplendor, arribant a ser una de les localitats més importants del Vallès.

El conjunt fortificat era el centre polític i econòmic de la població i va rebre fins i tot membres de la casa comtal de l'actual capital de Catalunya.

El terratrèmol que ho va acabar tot

Un fort terratrèmol que va fer tremolar el Vallès va ensorrar el castell i va fer desaparèixer tota la construcció original el 1448.

La casa reial va decidir no reconstruir-lo, però els habitants van començar a reutilitzar les pedres de les ruïnes per aixecar o reformar cases i masies.

Església i fortalesa

Així, es pot dir que La Força segueix en bona part dels habitatges de la zona. També es poden trobar restes d'aquella antiga fortificació en alguns trams de muralla i altres estructures defensives del nucli històric de Sant Pere.

L'element més reconeixible d'aquest conjunt és la Torre Roja, una torre romànica d'uns 25 metres d'alçada i sis metres d'amplada a cada costat.

Qui la veu s'adona de l'origen del nom. La tonalitat rogenca de la pedra arenisca amb què va ser construïda, procedent del Figaró, és la raó de la seva denominació popular.

La torre està situada al costat de l'església de Sant Pere i ara és el campanar del municipi, tot i que roman separada físicament del temple.

Patrimoni català

Aquesta diferenciació es nota, no per l'origen d'ambdues, sinó perquè la Torre Roja conserva encara el seu aspecte defensiu. Tot un conjunt de qualitats que la porten a estar catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Al seu costat es troba l'actual església de Sant Pere, construïda després del terratrèmol i consagrada el 1600. En aquest cas, és una construcció que combina elements d'estil gòtic i renaixentista i tampoc oblida les pedres de l'antic castell.

Fuet i tradició

Molt a prop hi ha l'altre nucli de Vilamajor i el lloc dels fuets i els embotits, Sant Antoni de Vilamajor. Aquí no hi ha pedra vermella, però hi ha una cultura gastronòmica i un patrimoni igual d'interessant que el de Sant Pere.

Com passa a tot poble d'origen medieval que conserva el seu traçat, la plaça de la Vila és el seu centre neuràlgic i escenari de fires, mercats i celebracions populars.

Tampoc hi falta l'església parroquial de Sant Antoni Abat, d'origen medieval i reformada al segle XVIII, ni les tradicionals masies centenàries disperses pel seu terme, testimonis de la seva tradició agrícola.

Notícies relacionades