La petita platja amagada a la Costa Brava: 100 metres de sorra fina, aigües cristal·lines i penya-segats d'escàndol

Sembla impossible trobar un racó poc conegut a la Costa Brava, però encara en queden. Almenys, llocs poc massificats.

Sense anar més lluny, a Tossa de Mar s'amaga una petita cala de només 100 metres de longitud i uns 25 metres d'amplada. No és molt, però qui la veu sap que és més que suficient.

Les seves aigües cristal·lines i uns penya-segats que li serveixen de marc li donen un aspecte que enamora. El blau del Mediterrani, el verd dels pins del camí de ronda, el marró de les roques i el daurat de la sorra semblen gairebé un decorat.

El seu nom és Cap de Bou i queda una mica allunyada del centre de Tossa, a uns quatre quilòmetres cap al sector de Llorell. Una distància que es supera fàcilment i plàcidament pel camí de la costa.

Com és la platja

Encara que l'espai queda protegit per les formacions rocoses que envolten aquest tram del litoral i els penya-segats que s'aixequen al costat del mar, és fàcil de veure. El blau turquesa de les seves aigües i el daurat de la seva sorra brillen per si sols.

Però no tot és platja. Una de les principals característiques de Cap de Bou és el seu entorn natural: els penya-segats que l'envolten i la seva vegetació, amb els pins com a protagonistes juntament amb altres espècies pròpies.

Les platges

I si no convenç Cap de Bou, un sempre pot tornar a agafar el camí de ronda i moure's per algunes de les platges que hi ha en els més de 4 quilòmetres de costa de Tossa.

En total són unes 15 platges i cales, entre les quals destaquen Porto Pi, Cala d'en Carlos o Cala Llevadó, entre d'altres, que són les més properes. Porto Pi, per exemple, es troba a les proximitats de Cap de Bou, el nom del qual té una explicació.

El nom de la platja està relacionat amb el lloc, el nom del qual és Cap de Bou, un dels accidents geogràfics d'aquest tram de costa.

El cap forma part del paisatge de la badia de Llorell, una zona de 3,5 km amb aigües mediterrànies, els seus boscos i les seves formacions rocoses.

La zona de Llorell

Una que porta el nom de la badia és la platja de Santa Maria de Llorell. És l'arenal més gran de tots els de la zona, fins i tot més gran que el de Cap de Bou.

El curiós és que aquestes dues platges són una bona manera de comprovar com canvia la costa en només uns metres. Mentre Santa Maria de Llorell ofereix un espai més ampli, Cap de Bou és d'aquelles cales petites protegides pel relleu de la zona.

Ruta de senderisme

Aquest relleu és el que fa també atractiva la zona. D'aquí parteix la ruta de senderisme més famosa de Catalunya, el Camí de Ronda, que va al costat del mar, però n'hi ha més.

Per la zona d'aquest cap de Tossa també hi ha camins costaners que travessen zones de bosc i connecten diferents platges i cales, amb constants vistes sobre el Mediterrani.

Per últim, recordar que aquesta zona no és l'única de Tossa amb platges precioses. El municipi, on Ava Gardner té una estàtua, compta amb un total de 15 platges, cadascuna diferent de l'altra.

La popular i propera al poble és la Platja Gran, als peus del nucli històric. Després hi ha les també famoses Cala Futadera, Cala Giverola, Cala Pola, Cala Bona o Cala Figuera.

Les cales de la zona

Altres una mica menys conegudes són Mar Menuda, d'uns 160 metres, que sol estar freqüentada per famílies i aficionats al busseig. Sota les muralles de la Vila Vella de Tossa es troba Es Codolar.

I ja, en direcció nord, on el paisatge es torna encara més agrest, amb penya-segats coberts de pins i petites cales, hi ha Cala Salions i les ja citades Cala Futadera i Cala Giverola. Varietat aquí n'hi ha de sobres.