El refugi de Joan Manuel Serrat al Pirineu: 104 habitacions, un spa amb piscina climatitzada i un restaurant en un vagó amb estrella Michelin

Pocs ho saben, però Joan Manuel Serrat té una estreta relació amb els Pirineus i amb l'Aragó. El català va passar una etapa de la seva joventut a Jaca, on va fer el servei militar i va realitzar pràctiques d'enginyeria agrònoma.

Allà, a més, va començar a compondre algunes de les seves primeres cançons. Ara, ja retirat dels escenaris habituals, l'artista ha tornat a aquest racó d'Osca per un motiu molt especial: la celebració del 25è aniversari de Pirineos Classic.

Durant la seva estada a la zona va triar com a refugi la famosa estació de Canfranc-Estació, convertida ara en un hotel de cinc estrelles de gran luxe.

L'hotel, convertit per uns dies en el refugi del cantant, ocupa un dels edificis ferroviaris més singulars d'Espanya.

Una estació convertida en hotel

Aquesta impressionant construcció, inaugurada el 1928, és un exemple excel·lent de l'arquitectura industrial del segle XX.

L'estació, que en el seu dia va ser la segona més gran d'Europa, s'ha mantingut com un punt d'interès turístic gràcies a les visites guiades que permeten conèixer el seu esplèndid passat.

De qui va ser la idea

La història de l'estació de Canfranc comença el 1853, quan es va proposar construir una línia ferroviària que connectés Espanya i França a través dels Pirineus.

El projecte va ser liderat per l'enginyer Fernando Ramírez Dampierre, qui va dissenyar un imponent edifici modernista de 241 metres de llarg, amb 150 portes d'accés i prop de 350 finestres, tot envoltat per les muntanyes pirinenques.

Durant la Segona Guerra Mundial, l'estació de Canfranc va jugar un paper crucial com a punt de pas per a or, obres d'art saquejades i persones que fugien de la persecució nazi, com els jueus que buscaven escapar d'Europa.

Aquest lloc, que combinava estació de tren, hotel, casino i duana, es va convertir en un refugi i un centre neuràlgic en un moment clau de la història.

Un hotel protegit

Després del tancament de la línia ferroviària francesa el 1970, l'estació de Canfranc va entrar en una etapa d'abandonament. L'estació està declarada Bé d'Interès Cultural des del 2002 i a poc a poc es va anar revaloritzant.

Tot i així, no va ser fins al gener de 2023 quan es va produir la resurrecció total. En aquella data es va inaugurar el Canfranc Estació, A Royal Hideaway Hotel, un allotjament de cinc estrelles gestionat pel Barceló Hotel Group, retornant l'esplendor a aquest icònic edifici.

La segona visita de Serrat

Serrat s'hi va allotjar durant quatre nits a començaments de juliol de 2026, coincidint amb la seva participació al festival.

El 30 de juny, a més, va protagonitzar al mateix hotel un col·loqui amb el periodista Juan Gavasa amb motiu de la presentació de l'edició especial del certamen.

Però més enllà de l'anècdota de Serrat, l'hotel és una joia en si mateixa. La intervenció va conservar bona part de la identitat arquitectònica de l'edifici original, d'una magnitud imponent.

Tant l'exterior com l'interior de l'edifici mantenen elements històrics integrats a l'hotel. Es veu al vestíbul i fins i tot a la part de les escales, així com en altres components de la construcció ferroviària.

Un hotel de luxe

Gràcies a tot això i a l'adaptació als nous temps, l'estació és ara un allotjament de cinc estrelles gran luxe amb totes les de la llei. A més d'un monument.

L'arquitectura ferroviària es barreja amb una decoració inspirada en els grans viatges dels anys 20. Hi ha qui l'anomena el "Titanic de les muntanyes".

Com és

Hi ha raons per a aquest qualificatiu. Fusta, llautó, vellut, elements art déco i una paleta cromàtica vinculada a aquella època es perceben en gairebé qualsevol punt del local i recorden el luxe del mític vaixell.

La seva gran façana és més gran que qualsevol vaixell, això sí. S'estén al costat de les antigues vies i, des d'algunes de les seves estances i espais comuns, es contempla directament el paisatge pirinenc.

Després hi ha els seus 104 dormitoris. D'aquests, 100 corresponen a habitacions estàndard i deluxe i altres quatre són suites de luxe situades a les cantonades de l'edifici.

La pròpia estructura de l'estació condiciona la distribució i les diferències entre elles. Les habitacions d'una de les plantes conserven sostres alts, mentre que les situades a la part superior mantenen la característica forma d'altell de l'immoble.

Més enllà d'habitacions i suites

A això s'hi suma la decoració. El disseny està estretament relacionat amb els viatges ferroviaris que sortien i passaven per Canfranc a principis del segle XX, però sense renunciar a les comoditats d'un hotel contemporani.

I la relació amb el ferrocarril no s'acaba aquí. També arriba als tres restaurants que acull, la decoració dels quals sorprèn.

Els restaurants

Un dels més atractius és el Canfranc Express. El local està instal·lat en un antic vagó ferroviari rehabilitat i ofereix un servei d'alta cuina.

El xef Eduardo Salanova i la directora de sala i sommelier Ana Acín han aconseguit que els plats siguin igual o més espectaculars que el local i ja han obtingut la seva primera estrella Michelin.

L'experiència pretén reproduir la sensació d'un viatge gastronòmic pel Pirineu i la seva cuina recupera productes i receptes aragoneses. Tot elaborat amb tècniques contemporànies.

Però aquest no és l'únic restaurant de l'hotel que està en un tren. El 1928 també està dins d'un vagó històric rehabilitat. En aquest cas, però, la proposta gastronòmica mira cap a França.

Bars i còctels

Finalment, i ja a les instal·lacions de l'antiga estació, hi ha El Internacional, l'estètica del qual recorda als grans establiments de principis del segle XX.

A aquests s'hi sumen l'Art Déco Café i La Biblioteca, convertida en una cocteleria amb llibres i vistes a les muntanyes. Tot fa joc amb els meravellosos anys 20 que retrata la novel·la El gran Gatsby.

Una piscina climatitzada per a l'hivern

Però és clar, tot hotel de luxe ha de tenir la seva zona wellness i l'hotel que Serrat va triar com a refugi aquests dies d'estiu la té.

L'spa compta amb una piscina climatitzada i altres serveis perquè els hostes puguin relaxar-se, especialment els aficionats als esports de muntanya que acudeixen a aquesta zona del Pirineu.

Va venir Serrat aquí per tot això? Com s'ha comentat, el català ja va passar diversos mesos de la seva joventut a Jaca a mitjans dels anys 60. Va ser llavors, en plena mili, quan va compondre les seves primeres cançons.

Tot i que aquest any va venir al festival Pirineos Classic, 25 anys després de participar en la primera edició. També es va apropar el 2 de juliol a l'església de Canfranc-Estació per ser el narrador de Carnaval, Carnaval, un espectacle dirigit per Thierry Huillet juntament amb un conjunt de músics internacionals. El vincle segueix viu.