El refugi d'Enric Auquer: 1.200 habitants, dues torres medievals i un castell desaparegut
El poble té unes arrels catalanistes molt fortes, un nom curiós i un passat que es remunta a l'època romana
Altres notícies: El mercat medieval ideal per visitar el 5 i 6 de setembre: 100 parades, demostració d'oficis i cercavila per als més petits
Notícies relacionades
- El refugi de Gabriel Rufián: 642 habitants, dues fonts romanes i un nom molt espanyol
- La fira d'art contemporani que no et pots perdre fins al 31 d'agost: 40 artistes de diferents disciplines, temple gòtic i peces assequibles des de 25 euros
- El mercat d'artesania i moda ideal per visitar fins aquest 25 d'agost: parades de disseny independent, gastronomia al pas i música en viu
Enric Auquer torna a estar al focus. Després de triomfar amb la sèrie Ravalear, l'actor estrena Cronos, la pel·lícula de Fernando González Molina sobre l'atemptat de les Rambles de Barcelona que arriba al cinema el 4 de setembre.
L'actor no para. Ja ha dit en més d'una ocasió que de petit li van detectar dèficit d'atenció, però això no li ha impedit aprendre's els seus guions. Això sí, el manté treballant gairebé sense parar, tot i que es regala descansos.
Un dels llocs on troba refugi és en un poblet de l'interior de Girona, de tot just 1.200 habitants. Un lloc d'on també va sortir el cantant i compositor Lluís Llach, un dels màxims exponents de la Nova Cançó catalana. Aquest refugi ple d'art és Verges.
Aquest nom curiós, amb què es coneix el municipi, ve del llatí. En els primers textos on apareix referenciat, datats l'any 959, s'anomena aquest assentament Villa Virginibus.
Primeres notícies de Verges
Al document de l'època s'explica com el comte Gausfred d’Empúries confirmava unes possessions al magnat Riculf.
A principis del segle XI, també es menciona l'església del poble, la primera parròquia de la qual sembla haver estat l'anomenada Esglesiola de la Vall, sota l'advocació de Sant Pere. Tot i que n'hi havia més.
Un poble medieval
Verges es va consolidar com un nucli fortificat durant l'Edat Mitjana. I és que, a més de l'església, hi havia un castell i una muralla que protegia el lloc. Mur que encara avui conserva fragments importants.
Encara es conserven parts importants de les muralles a la plaça Major, on s'aixequen dues torres de l'època: una de quadrada, que data dels segles XIII-XIV, i una altra de circular, construïda entre els segles XV-XVI.
Verges des de l'aire
Aquestes estructures, juntament amb el Portal de la Mare de Déu, que servia com a entrada principal al poble, transporten els visitants a l'època en què Verges era un enclavament estratègic fortificat.
Aquest portal, que era l'entrada principal al poble, deu el seu nom a una imatge de la Mare de Déu col·locada en una fornícula a la part superior.
Cases històriques
Dins del recinte emmurallat de Verges destaca Can Batlle, un edifici situat darrere de l'església, amb una finestra gòtic-renaixentista decorada amb baix relleus, on va néixer Francesc Cambó i Batlle, fundador de la Lliga Regionalista i reconegut catalanista.
Però la vida de Verges és als seus carrers. Si no, que l'hi preguntin a Enric Auquer, que tant de petit com actualment s'hi ha passat en més d'una ocasió.
Llocs coneguts
Un dels més coneguts és el carrer Ribussa, on diverses cases compten amb elements arquitectònics i escultòrics dels segles XVI i XVII.
La via condueix a la plaça Genís i Muntaner, on es troba l'Ajuntament, al qual s'accedeix passant sota un arc rebaixat que sosté part d'una casa del segle XVIII.
![El refugio de Alfonso Arús](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/563520.jpg?p=w:320\/h:240&h=9HCysWbg"])
Com tot poble d'origen medieval, l'església n'és el centre. La de Verges era d'origen romànic, però una restauració duta a terme per l'arquitecte Rafael Masó li va donar un toc modernista.
El temple encara conserva elements originals, com el seu absis semicircular i la meitat oriental de la nau, però és la barreja d'estils el que crida l'atenció.
El castell
Però si alguna cosa destaca al poble és el castell de Verges, enderrocat a finals del segle XIX per construir-hi una plaça i unes escoles. Tot i així, encara es conserven i s'utilitzen algunes parts de la fortalesa.
Sense anar més lluny, una de les parets de l'Ajuntament s'assenta en un mur d'uns 10 metres de llarg, entre 4 i 5 metres d'alçada i aproximadament 1,5 metres de gruix, amb algunes espitlleres de l'antiga fortalesa, avui declarada Bé d'Interès Nacional, que apareix documentada per primera vegada al segle XI.
![El refugio de Marta Torné](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/563517.jpg?p=w:320\/h:240&h=CNa_uCwa"])
Finalment, cal destacar el molí de Verges, una altra peça clau de la història del lloc. Tot i que ha patit diverses reformes al llarg dels segles XVIII, XIX i XX, aquest edifici va tenir una funció essencial com a molí arrosser i de farina. Fins fa poc temps, també funcionava com a central hidroelèctrica.
Per la seva banda, el Rec del Molí, un canal que travessa el poble, és testimoni de la seva relació històrica amb l'agricultura i l'aprofitament dels recursos hídrics.
La vida dels Auquer a Verges
Tot això, d'alguna manera, forma part de l'essència d'Enric Auquer. Ell ha parlat diverses vegades d'aquest poble, on va passar part del confinament decretat per la pandèmia de la Covid-19.
Va ser a casa del seu pare, Lluís Auquer, que es va construir aquí una casa biosostenible, on l'actor va passar part de la seva infància.
