El refugio de Gabriel Rufián
Viatges

El refugi de Gabriel Rufián: 642 habitants, dues fonts romanes i un nom molt espanyol

El mateix alcalde del lloc reconeix que el polític acudeix al municipi per decisió pròpia, perquè li agrada, ja que aquí no el català no té llaços familiars

També et pot interessar: La piscina amb tobogans gegants ideal per anar amb nens: 6.800 metres quadrats, una illa amb palmeres i un enorme vas circular

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

És de sobres conegut que Gabriel Rufián és independentista i de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona). També que té certs frecs amb la direcció d'ERC i que vol unir les esquerres en un gran bloc. I hi ha més.

Aquest estiu, el català ha donat una sorpresa. El seu refugi d'estiu no pot tenir un nom més espanyol, més castís. Això sí, a Catalunya.

El portaveu d'Esquerra al Congrés dels Diputats ha passat les seves vacances en un petit poble de 642 habitants, segons les últimes dades de l'Idescat, a la Ribera d'Ebre.

En els seus escassos 28 quilòmetres quadrats de superfície no hi ha ni grans complexos turístics ni platges atapeïdes. El que sí que hi ha són camps de conreu, camins rurals, oliveres i ametllers.

On és el refugi de Rufián

Això i un nom ben curiós per a un líder independentista. Gabriel Rufián passa l'estiu a La Torre de l’Espanyol (Tarragona).

No és la primera vegada. El mateix alcalde del lloc, Sergi Borràs, ha explicat en diferents ocasions que Rufián acudeix al municipi per decisió pròpia, perquè li agrada estar-hi, ja que aquí no és que hi tingui familiars ni res.

Un nom curiós

Què hi troba? Un lloc tranquil on gaudir d'una mica de tranquil·litat i de la piscina municipal i el bar, dos llocs als quals ha fet menció en algun moment.

És clar que La Torre de l’Espanyol és molt més que això. És patrimoni arquitectònic, dues fonts d'origen romà i fins i tot alguna bassa o piscina natural.

La Torre de l'Espanyol

La Torre de l'Espanyol FEM TURISME

Però abans, convé saber d'on ve aquest nom tan peculiar. Durant l'Edat Mitjana hi havia aquí una antiga construcció coneguda com a Torre d'Albozalag, vinculada al castell d'Ascó.

Però el 1175, el rei Alfons el Cast va cedir la torre a un personatge de l'època que es deia Espanyol de Prades. D'aquí l'origen d'aquesta peculiar localitat.

De torre a temple

Aquesta torre que li donava nom, a més, va ser molt preuada. Era un edifici defensiu que va servir durant segles com a defensa de la zona.

Un cop coneguda aquesta peculiaritat, queda tot un poble per descobrir, amb carrers estrets i cases tradicionals concentrades al voltant de l'església de Sant Jaume.

Una església del segle XVIII

El temple està dedicat a Sant Jaume Apòstol i va ser construït al segle XVIII. Les obres van acabar el 1787, seguint la tradició de l'arquitectura barroca de l'època.

De la façana destaca la portalada, una mica carregada de simbolisme, i el campanar, que sobresurt per sobre dels habitatges del poble, sent un dels principals punts de referència del municipi, fins i tot des de lluny.

Però aquest no és l'edifici més antic que es conserva. Abans de l'església i fins i tot que la torre que li donava nom, per aquí hi van passar els romans.

Les fonts romanes

Ho proven dues fonts d'aquella època, que fan pensar que podria haver estat un enclavament important per a l'Imperi. Això sí, cap d'elles queda ara dins del municipi.

La Font de n'Horta està aproximadament a un quilòmetre del nucli urbà. En aquest lloc, a més, es conserva una antiga bassa d'aquella època romana. Fa uns 11,3 metres de llarg per 10,5 d'ample i té al voltant de quatre metres de profunditat.

Troballes arqueològiques

No és l'únic que hi havia aquí. Unes obres realitzades a la dècada de 1960 van permetre descobrir restes arqueològiques de l'època.

En aquest lloc es van trobar fragments de ceràmica, monedes i objectes metàl·lics, alguns relacionats amb les activitats agrícoles que es desenvolupaven a l'entorn.

Ja a la sortida del poble es troba la segona font romana, la Font del Torrent. És menys lluïda, però totes dues formen part del patrimoni de La Torre de l’Espanyol.

Un altre dels llocs que mereix una visita és l'ermita de Sant Antoni de Pàdua, situada a la part meridional del terme, als peus de la serra del Tormo.

L'ermita de Sant Antoni

És una construcció petita que ha quedat envoltada de vegetació i grans xiprers. També hi han posat una zona de pícnic, amb taules i barbacoes.

L'ermita serveix també com a punt de partida o pas d'algunes de les rutes que recorren el terme municipal i permeten descobrir el paisatge agrícola que envolta La Torre de l'Espanyol.

Camins fins al Tormo

Perquè si alguna cosa defineix l'entorn del poble és precisament el paisatge. Hi ha diferents rutes senyalitzades per a senderisme i bicicleta de muntanya que permeten explorar aquest racó proper a l'Ebre.

L'entorn conserva a més vestigis d'ocupacions anteriors als romans. Un dels més coneguts són les restes d'un poblat ibèric a la zona del Racó de l'Aixerí. Rufián no esmenta aquests llocs, però qui sap si no els coneix.