La ruta medieval ideal per a una escapada: 12 quilòmetres, 2 rieres i 3 pobles històrics al cor de l'Anoia
Aquest itinerari circular permet recórrer un racó poc explorat de Catalunya i conèixer la seva història
Altres notícies: La fira d'art contemporani que no et pots perdre fins aquest 31 d'agost: 40 artistes de diferents disciplines, temple gòtic i peces assequibles des de 25 euros
Notícies relacionades
- El mercat d'artesania i moda ideal per visitar fins aquest 25 d'agost: parades de disseny independent, gastronomia al pas i música en viu
- El refugi de Gabriel Rufián: 642 habitants, dues fonts romanes i un nom molt espanyol
- El mercat ambulant ideal per visitar els dimarts: més de 21 parades de fruita, roba i plantes al poble de la Rosalía
Sembla molt, però és més el que ofereix. La comarca de l’Anoia (Barcelona) proposa una ruta de 12 quilòmetres que ja no és que passi per dues rieres, sinó que permet descobrir tres pobles d'una tirada.
L'itinerari uneix Argençola, Rocamora i Contrast, cosa que permet conèixer el patrimoni medieval d'aquests municipis, així com descobrir masies, antics camins, rieres i altres construccions ocultes en el paisatge.
El millor de tot és que aquí s'acaba on un comença. La ruta és circular: parteix d'Argençola, es dirigeix cap a la vall de Rocamora i, abans d'arribar a Contrast, passa per l'entorn de la riera de Clariana.
Pel camí apareixen esglésies, torres medievals, antics molins i ponts de pedra. Però és millor ubicar-se en el punt de partida.
Argençola
Argençola és un petit municipi de 245 habitants que resulta fronterer. Tot i tenir poc més de 47 quilòmetres quadrats, està al límit amb la Segarra i la Conca de Barberà, pertanyent a L’Anoia.
Si fa frontera, hi ha castell, i Argençola el va tenir: una fortificació aixecada a començaments del segle XI que permetia controlar alguns dels passos que comunicaven la Conca d'Òdena amb la Conca de Barberà i la Segarra.
El castell
Avui gairebé no queden restes de la fortificació, només la base d'una torre circular de 7,30 metres de diàmetre. Tot i així, el castell d’Argençola està considerat Bé Cultural d'Interès Nacional.
El que sí que es manté dempeus al costat de la fortificació és l'església de Sant Llorenç. La primera referència del temple data de 1032, però l'edifici actual va ser acabat el 1891.
L'església es va construir utilitzant part de les pedres procedents de l'antic castell i presenta una sola nau, capelles laterals i un campanar la part superior del qual és octogonal.
La resta del poble no té gaire més misteri: són habitatges tradicionals, encara que el portal dovellat del segle XVIII li dóna certa importància al lloc.
La vall de Rocamora
D'aquí s'avança cap a la vall de Rocamora, un petit nucli depenent d'Argençola, documentat des del segle XII, que el 1360 ja tenia 18 cases. En canvi, el 1685 només en quedaven quatre.
El progressiu despoblament va reduir considerablement la seva població, però encara llueix l'església de Sant Jaume de Rocamora, que en un temps va dependre de Bellmunt de Segarra.
Arribada a Contrast
Als voltants també es troba la fortificació de Rocamora o de Viladaspis, situada dalt d'una petita cresta, encara que només en queda el mur occidental i unes vistes precioses que mai es perden.
Des d'aquí s'arriba a un altre nucli urbà d'Argençola, Contrast, amb la seva peculiar torre circular que es veu de lluny. Al costat d'ella es troba la capella de Sant Maure, d'origen romànic, que completa el conjunt històric del lloc.
Torre de Contrast ANOIA TURISME
Tot i així, aquí també es mantenen dempeus diferents masies i elements d'arquitectura rural, especialment al voltant del nucli. Un dels més famosos és Cal Mensa.
La volta per Contrast és ràpida, però permet seguir el camí ja de tornada per un altre lloc. Seguint el curs de la riera de Clariana, un es troba amb el Pont de Contrast, que comunica el poble amb la Pobla de Carivenys.
Els ponts de pedra
És un pont d'un sol ull i arc de mig punt, construït amb peces de pedra irregular col·locades horitzontalment que, des de fa poc, és una mica més segur gràcies a una estructura metàl·lica unida a les baranes de fusta.
Més endavant es troba el Pont de la Rasa de Coma-Sarda, també de pedra i ja més a prop de Clariana, un altre nucli de la zona.
Ruta cap al molí
Els camins comunicaven pobles, masies i molins, a més de facilitar l'accés als camps, i en ells també hi havia i hi ha algunes construccions que van ajudar al desenvolupament econòmic del lloc.
El Molí de Contrast n'és una prova. Està documentat almenys des de començaments del segle XVII i històricament es coneixia com a Molí de Cal Mestres, pel nom dels seus últims propietaris.
![El refugio de Marta Torné](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/563517.jpg?p=w:320\/h:240&h=CNa_uCwa"])
El molí, a 400 metres de la sortida de Contrast, aprofitava l'aigua de la riera per desenvolupar la seva activitat farinera. En un cop d'ull, un contempla el seu funcionament.
El conjunt conserva la bassa i el cacau, nom amb el qual es coneix la cambra situada a la part inferior del molí per on circulava i sortia l'aigua després de moure el mecanisme hidràulic.
Tornada al principi
El molí va deixar d'utilitzar-se probablement a començaments del segle XX i posteriorment va començar un procés de degradació per abandonament. Tot i així, en les últimes dècades s'han realitzat treballs per recuperar part del conjunt.
Des d'aquí, el camí continua per l'entorn de la riera abans d'iniciar el retorn cap a Argençola, però en aquesta caminada l'excursionista ja es fa una idea de la història i la importància del lloc.
