Un anciano en una residencia de Barcelona
Vida

Catalunya atura el negoci de medicaments a residències després d'una investigació d'Anticorrupció dels Mossos

El subministrament de medicaments a les grans residències catalanes ha estat sota el focus pels vincles comercials i interessos entre centres, farmàcies i intermediaris

Per evitar aquest negoci, la Generalitat desbloqueja una regulació pendent des de fa més d'una dècada, que afectarà 169 residències privades i deu públiques de 100 llits o més.

Més contingut: La Fundació Cofares presenta els eixos del seu nou Pla Estratègic

Llegir en Català
Publicada

La Generalitat vol posar ordre en el negoci farmacèutic de les grans residències catalanes, qüestionat, entre altres raons, per una investigació de l'Àrea Anticorrupció dels Mossos d'Esquadra, tal com va avançar aquest mitjà el 2024. Per això, avança amb una normativa que regula la compra, distribució i gestió de medicaments, fins ara articulats sota un model poc transparent.

L'atenció farmacèutica en aquests centres, de 100 llits o més, s'ha gestionat habitualment a través d'acords amb farmàcies externes, que subministren i organitzen la medicació dels residents.

El model, basat en pactes comercials, ha estat objecte de controvèrsia per les relacions entre residències, farmàcies i intermediaris, que poden derivar en vincles econòmics o incentius per treballar amb certs proveïdors, entre altres pràctiques.

Irregularitats

L'any 2019, el Departament de Salut ja alertava sobre l'existència d'un possible càrtel de farmàcies que concentrava el subministrament a aquests centres de gent gran.

Segons va constatar, algunes empreses intermediàries oferien programes informàtics de gestió a canvi que aquests centres treballessin amb determinades farmàcies. Salut també va comprovar regals de material a les residències.

Actuació dels Mossos

Un cas major va esclatar al gener de 2024, quan els Mossos van investigar si recursos públics destinats a administrar la medicació d'una residència s'havien desviat per beneficiar centres privats d'un mateix grup empresarial (L'Onada).

Segons va avançar aquest mitjà, la investigació partia del fet que la gestió de la medicació a les residències privades implicava costos altíssims i, atès que molts residents necessitaven diversos medicaments, els operadors buscaven reduir les despeses, tot i que sense deixar de banda la seguretat dels tractaments.

Imatge d'una farmàcia tancada a Barcelona

Imatge d'una farmàcia tancada a Barcelona EFE

Embull normatiu

Fins avui, l'atenció farmacèutica a les residències navega entre les legislacions estatal i autonòmica. La llei catalana (d'ordenació farmacèutica de 1991) regula els serveis de farmàcia i els dipòsits de medicaments, però mai va arribar a desenvolupar un model concret per a les residències.

A aquesta norma s'hi va afegir que, el 2012, un decret estatal va establir que els centres assistits de 100 llits o més havien de comptar amb un servei propi de farmàcia hospitalària.

Tot i així, era possible substituir-lo per un dipòsit de medicaments vinculat a un hospital públic si la comunitat autònoma ho autoritzava, és a dir, que la residència tingués un petit espai propi per guardar els fàrmacs i que l'hospital públic s'encarregués de fiscalitzar-ne la gestió.

Més d'una dècada per a la seva aplicació

Però la Generalitat va recórrer la mesura, al·legant que l'Estat envaïa les seves competències. El conflicte va escalar al Tribunal Constitucional i, el 2017, va donar la raó al Govern central. Va avalar l'obligació de disposar d'un servei de farmàcia hospitalària. Això sí, les comunitats podien regular les excepcions.

La sentència no va implicar canvis reals a Catalunya. La seva aplicació va quedar encallada, entre altres motius, perquè les lleis estatal i catalana classificaven les residències de manera diferent.

La qüestió finalment es va desbloquejar al novembre de 2025, quan el Parlament va aprovar una llei que encarregava a Salut i Drets Socials un decret específic per regular l'atenció farmacèutica en aquests centres. Aquesta és la norma que ara prepara el Govern.

Imatge de dues persones grans en una residència de Barcelona

Imatge de dues persones grans en una residència de Barcelona EFE

Dues opcions

Aquest projecte de decret no només apunta a saber qui subministra els medicaments, sinó que inclou mesures que busquen corregir algunes zones grises del sistema actual.

La norma afectarà les residències de 100 llits o més, que podran tenir la seva pròpia farmàcia o rebre i emmagatzemar els medicaments al centre, amb el subministrament i la supervisió d'un hospital públic.

Segons la documentació consultada, aquesta darrera opció serà la majoritària. Salut calcula que l'adoptarà prop del 98% de les residències. Els centres més petits podran continuar abastint-se a través de farmàcies comunitàries.

Competències

Una altra qüestió rellevant és que la norma prohibeix de manera expressa que terceres persones, empreses o entitats "intermediin en la dispensació de medicaments".

L'esborrany també atorga a la inspecció sanitària funcions d'investigació de possibles fraus, en coordinació amb el CatSalut.

Cal esmentar que l'esborrany també reconeix "les limitacions importants" d'obtenir informació sobre el consum de certs medicaments a les residències, cosa que dificulta el control sobre la despesa pública.

Menys sobremedicació

Un altre objectiu del decret és evitar la sobremedicació. La memòria econòmica estima que gairebé la meitat dels residents (12.965 d'un total de 26.192) prenen almenys un medicament que es podria retirar.

Per frenar-ho, el nou model preveu que es revisin els tractaments i es detectin les prescripcions innecessàries.

Imatge d'arxiu d'una residència del grup DomusVi

Imatge d'arxiu d'una residència del grup DomusVi DomusVi

Estalvi de 12 milions

A aquest estalvi s'hi suma el que s'espera obtenir amb la compra directa als laboratoris, sense passar pels marges de distribuïdors i farmàcies comunitàries. Salut calcula que aquesta via reduirà a la meitat el cost dels medicaments i productes sanitaris.

Amb tot això, el Govern calcula que el nou model permetrà estalviar més de 12 milions l'any en despesa pública.

El decret també implicaria un estalvi per a les residències privades. En lloc d'invertir fins a 22,8 milions en instal·lacions i 25,4 milions l'any en personal i manteniment, només haurien de desemborsar entre 500.000 i 2,9 milions per adaptar els seus centres al nou model.

Llarg camí

El decret segueix en tramitació. Un cop acabada l'exposició pública la setmana passada, el Govern ha de revisar ara les al·legacions i rebre diversos informes abans de donar-li llum verda.

Un cop s'aprovi, les 179 residències afectades (169 privades i 10 públiques) tindran fins a dos anys per adaptar-se a la nova norma des de l'entrada en vigor.