El refugi de Joan Jordán: té 300 habitants, 2 torres medievals i un Bé d'Interès Cultural
El nucli històric del municipi manté bona part de l'estructura que tenia la població durant l'Edat Mitjana
També et pot interessar: El mercat ambulant ideal per visitar el cap de setmana: 80 parades de banyadors, tovalloles i jocs de platja en un poble amb termes gratis
Notícies relacionades
- La desconeguda platja espanyola que amaga un aiguamoll: 240 metres de sorra, un riu i un peix en perill d'extinció
- El refugi d'Emilio Aragón: 17.888 habitants, 66 béns d'interès cultural, 6 quilòmetres de costa i el català com a llengua cooficial
- El mercat gastronòmic i de disseny ideal per visitar aquest cap de setmana: més de 20 parades de moda independents, DJs en directe i una posta de sol vora el mar
Als futbolistes se'ls han acabat les vacances. La temporada de Lliga comença aquest cap de setmana i els futbolers estan que no poden esperar.
Als jugadors no els hauria importat, per això, gaudir una mica més de l'estiu, cada cop més curt, entre els partits de pretemporada i altres.
Els equips els jugadors dels quals han participat a les semifinals i final del Mundial encara no comencen; la resta, sí. Fins a 12 equips comencen aquest 14 d'agost a jugar.
És per això que el migcampista Joan Jordán, estava a punt d'aturar les seves vacances per al partit que enfrontava el Sevilla amb el Rayo Vallecano. Fins fa uns dies.
El refugi de Regencós
El català ha fitxat per l'equip portuguès CF Estrela da Amadora. Tot i així, i malgrat els seus nombrosos canvis d'equip, mai oblida la seva terra natal, Regencós. Aquí, en aquesta petita localitat de només 300 habitants, hi ha casa seva.
És un poble poc conegut tot i estar a la Costa Brava. Està en segona línia de mar, però és tranquil i d'origen medieval. Això no treu que tingui un gran llegat arquitectònic i històric per conèixer.
Un poble protegit
El mateix Consell Comarcal del Baix Empordà destaca que conserva trams de l'antic empedrat i restes de les fortificacions de finals de l'Edat Mitjana, amb dues torres, sengles portals i diferents trams de l'antiga muralla. Tots aquests elements han fet que el conjunt del recinte fortificat hagi estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).
El conjunt permet recórrer el poble seguint les petjades del seu passat medieval sense necessitat de fer cap recorregut llarg. N'hi ha prou amb caminar pels carrers del nucli històric per trobar-se amb alguns d'aquests elements defensius.
Vistes de Regencós COSTA BRAVA TURISME
Aquest nucli històric manté bona part de l'estructura que tenia la població durant l'Edat Mitjana. El curiós és que la muralla que el protegia pràcticament ha desaparegut.
Les seves restes, moltes d'elles integrades a les habitatges del municipi, han permès saber que va ser erigida entre els segles XIV i XV, que era de planta aproximadament quadrangular i que envoltava el nucli històric.
Les fortificacions de Regencós
També d'aquestes dates són les antigues fortificacions que es van aixecar per protegir els petits nuclis de població que ja estaven intramurs.
D'aquests elements defensius en sobresurten dues torres, una d'elles de planta cilíndrica, a més de dos antics accessos porticats.
Les dues torres
Una de les torres es troba al costat d'un antic portal cobert, mentre que una altra, situada a l'extrem sud del recinte, conserva bona part de la seva estructura cilíndrica.
També es conserva un altre portal al costat oriental, elements que permeten fer-se una idea de com era el sistema defensiu que envoltava el nucli històric.
Sant Vicenç de Regencós
Així, un es troba la església de Sant Vicenç, les bases de la qual són medievals, però l'aspecte és el de la seva remodelació, que va tenir lloc el 1805.
El temple és d'una sola nau i compta amb capelles laterals i un absis poligonal, que ocupa una posició central dins el poble. De fet, està envoltada per les cases que van anar configurant el poble al llarg dels segles.
Les etapes del poble
La seva construcció reflecteix la transformació de Regencós. Primer va ser una població de caràcter defensiu, després parroquial.
Durant segles, Regencós va estar vinculat a la parròquia de Begur. Aquesta relació es va mantenir fins al 1788, quan la localitat va adquirir una major autonomia religiosa. També econòmica, gràcies al desenvolupament dels seus camps i el mercat agrícola.
De les muralles a les rajoleries
Tot i així, l'activitat industrial va anar agafant pes, sense perdre el contacte amb la terra. Entre els segles XIX i XX, la rajoleria es va convertir en el principal motor econòmic del lloc.
Aquí van arribar a funcionar prop d'una vintena de fàbriques dedicades a la producció manual de peces ceràmiques com maons i rajoles.
![Fira-Artesans-Altafulla2024](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/562159.jpg?p=w:320\/h:240&h=UF0YCLWX"])
La passió per aquesta activitat és tal que alguns elements de les antigues fortificacions es van impregnar d'aquesta indústria.
L'Ajuntament explica que un dels portals del municipi conserva una estructura de maó relacionada amb aquesta tradició terrissaire, que encara es conserva. La rajoleria de Josep Ferrer, considerada el darrer testimoni d'aquest ofici, encara es manté en actiu.
Aïllat del turisme
Però a poc a poc el poble va anar perdent protagonisme. La seva proximitat amb la Costa Brava i el boom turístic van relegar el municipi a un segon pla en favor de les properes Palafrugell, Begur i Pals.
Però Regencós ha sabut aprofitar aquesta proximitat al seu favor. La turistificació ha passat de llarg i ha permès mantenir el seu esperit original. Aquest en què ha crescut el jugador del Sevilla Joan Jordán.
