La carretera del Pirineu més bonica i de les millors del planeta: té 20 quilòmetres, 60 corbes i una de les millors vistes a 2.106 metres d'altitud
L'asfalt s'encaixona entre boscos, parets rocoses, miradors naturals i, a mesura que guanya altura, prats d'aire alpí
Més notícies: El mercat ambulant vora el mar ideal per visitar els dijous: 175 parades de roba, marroquineria i alimentació
Notícies relacionades
- El castell del segle XIX perfecte per veure l'eclipsi de Sol: sis cantants, tast de vi i un festival únic entre vinyes
- Martí Oliveras, meteoròleg: “Durant la segona part de la setmana la calor serà extrema”
- El refugi de Gloria Serra on guarda els records de la seva infància: un pont gòtic, una església centenària i més de 1.000 anys d'història
Catalunya compta amb algunes de les carreteres de muntanya més atractives d'Espanya, però poques ofereixen una combinació tan potent de paisatge, desnivell i sensació d'alta muntanya com la BV-4024.
La via puja des de Bagà fins al Coll de Pal, en ple entorn del Parc Natural del Cadí-Moixeró, i en els seus gairebé 20 quilòmetres dibuixa unes 60 corbes, set de les quals són de 180º.
Amb aquestes dades és obvi que és una carretera de muntanya autèntica. La seva sinuositat ja és un espectacle a vista d'ocell, però les seves vistes, quan arriba als 2.106 metres d'altitud, són encara més espectaculars.
Al llarg dels seus gairebé 20 quilòmetres, l'asfalt s'encaixona entre boscos, parets rocoses, miradors naturals i, a mesura que guanya altura, prats d'aire alpí i panoràmiques obertes sobre el Berguedà i la Cerdanya.
Desnivell pronunciat
El seu gran atractiu està precisament en aquest canvi constant de paisatge: comença entre masses forestals i acaba en un escenari d'alta muntanya, a més de 2.100 metres d'altitud.
En el recorregut s'assoleix un desnivell positiu d'uns 1.284 metres i una pendent mitjana del 6,6 %, tot i que alguns trams arriben al 12 i el 13 %. Aquestes xifres han convertit el Coll de Pal en un port de categoria especial (HC), molt conegut entre ciclistes i motoristes per la seva duresa sostinguda.
Sense gaire trànsit
Aquí poden circular de manera segura, ja que, a diferència d'altres ports de muntanya, el trànsit sol ser reduït.
El millor de tot, però, són les seves vistes. A mesura que s'ascendeix des de Bagà, l'entorn canvia de manera progressiva. Primer apareixen zones boscoses i trams encaixonats entre la roca.
Bagà
A mesura que es guanya altura, el traçat s'obre i deixa veure cingles, vessants abruptes i alguna de les estampes més reconeixibles del Prepirineu, amb el Pedraforca asomant a l'horitzó en diversos punts de l'ascens.
A més, la carretera manté una personalitat molt marcada perquè no ofereix descansos llargs: des del quilòmetre 3, la pendent rarament baixa del 5 %, i gran part de l'ascens es mou entre el 6 % i el 8 %.
Què es veu en el trajecte
Un dels punts més cridaners del trajecte és el pas sota el viaducte de Gréixer, a partir del qual la carretera es torna encara més muntanyosa i la visió de l'entorn s'amplia.
Més endavant apareixen miradors naturals com el Mirador de la Devesa i el Mirador dels Orris, des d'on s'obté una panoràmica del relleu del Berguedà i del paisatge prepirinenc que envolta la pujada.
El paisatge
A mesura que es guanya altura, el paisatge es transforma en alta muntanya: el bosc dona pas a zones més exposades al vent, prats de més cota i vessants pedregosos.
Des de certs punts del recorregut s'obren vistes àmplies sobre la Cerdanya, la Tossa d'Alp i la vessant nord del Cadí-Moixeró, en un entorn on la carretera sembla penjada entre muntanyes.
Mirador dels Orris EL BERGUEDÀ
A la part final, ja a prop del coll, el paisatge adquireix un caràcter més alpí i solitari. El cim del Coll de Pal actua com a divisòria natural entre el Berguedà i la Cerdanya, i també entre les conques del Llobregat i del Segre.
Amb aquestes característiques, la BV-4024 enamora. Ho fa perquè reuneix en un sol trajecte gairebé tot el que s'espera d'una gran carretera de muntanya: corbes, desnivell, silenci, grans vistes i una transició molt marcada entre bosc, roca i alta muntanya.
Carretera per gaudir, no per córrer
No és una carretera que fascini als amants de la velocitat; la manca de grans rectes ho fa pràcticament impossible. Són els paisatges del Pirineu català els que acaben atraient, a poc a poc, observant com cada quilòmetre obre una nova postal.
És clar que el factor clau per a molts és la unió de les vistes amb la tranquil·litat que s'hi viu. Aquesta via és una ruta menys massificada que altres ports més famosos, cosa que permet gaudir del paisatge amb més calma i sense perdre la sensació d'aventura.
