El refugi d'estiu de Jorge Javier Vázquez: pijo, centenari i amb platges paradisíaques
La vegetació, els penya-segats i les seves platges són el senyal d'identitat d'aquest municipi
Altres notícies: El poble més curiós de Tarragona: 600 anys d'història, un monestir del segle XII i sense dijous
Notícies relacionades
- El desconegut poble espanyol ressuscitat pels voltors: cases de pedra, una església del segle XII i l'essència de la Catalunya buidada
- El millor mirador per veure l'eclipsi total de sol: un campanar de 74 metres i només sis places
- La casa modernista que trenca la uniformitat de l'Eixample: 130 anys amb la façana "al revés"
No es tracta aquí de destapar el lloc exacte on Jorge Javier Vázquez passa les seves vacances, sinó de parlar del municipi que, en més d'una ocasió, li serveix de refugi.
Malgrat portar molt de temps vivint a Madrid, és de sobres conegut que el presentador de Telecinco és català. Nascut a Badalona, és una ciutat a la qual va assíduament.
Però quan es tracta de descansar, prefereix pujar una mica més al mapa i anar-se'n a les platges de la Costa Brava. I no a una qualsevol, sinó a la dels més pijos, S'Agaró (Girona).
El qualificatiu no és despectiu, més aviat objectiu. Aquest pintoresc nucli urbà del litoral català va néixer com el caprici arquitectònic d'un burgès català.
Idea d'un burgès
L'industrial Josep Ensesa Pujadas va comprar fa cent anys uns terrenys a les afores de Castell-Platja d'Aro, en direcció a Sant Feliu de Guíxols, per edificar-hi una mena de ciutat jardí.
Era 1916 quan el català va adquirir els terrenys de la Punta de Pau. Ho va fer a costa dels deutes que alguns morosos havien acumulat i que va anar cobrant en propietats.
Qui va dissenyar S'Agaró
Amb aquestes terres en el seu haver, aquest gran tenidor va encarregar al renom arquitecte Rafael Masó, amb qui ja havia treballat anteriorment, la construcció d'un xalet en el lloc.
No va ser un comès fàcil. La propietat presentava desafiaments orogràfics, la qual cosa va portar Ensesa a comprar parcel·les addicionals. D'allí va sorgir la idea de reparcel·lar part del terreny per atreure veïns. Vuit anys després d'idear el pla, S'Agaró va veure la llum.
S'Agaró
Malgrat que la idea inicial, es diu, no tenia fins especulatius, el projecte va créixer fins a convertir-se en una urbanització d'estiueig d'estil noucentista on han acudit estrelles com Ava Garder, Frank Sinatra i Lady Gaga, entre altres. Fins i tot estrelles del futbol com Xavi Hernández tenen allí la seva casa.
Una idea que es pot apreciar en algunes de les seves cases inicials, encara que les noves edificacions tracten de mantenir aquesta línia.
Estil noucentista
Masó va voler seguir la tradició noucentista i va apostar per adequar l'arquitectura al paisatge. Així, amb una vegetació frondosa, va apostar per crear una mena de ciutat jardí de petites dimensions en la qual la majoria dels habitatges comptessin amb grans zones enjardinades.
La voluntat de respectar l'entorn va ser tal que fins i tot en els jardins dissenyats i en la construcció del municipi es va utilitzar flora autòctona. L'exemple més clar és el mirador de S'Agaró. Així mateix, es va procurar aprofitar la fisonomia de la zona sense intervenir-la massa ni nivellar el terreny. D'aquí que hi hagi edificacions a diferents altures.
Patrimoni
Malgrat que les construccions posteriors no sempre van seguir l'estètica original a causa del boom turístic i de la construcció, el nucli manté el seu encant històric. Prova d'això és que ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, sent una de les principals atraccions del poble.
Entre les cases que encara perduren des de fa cent anys, n'hi ha una que destaca per la seva importància: La Senya Blanca, la primera casa construïda a la urbanització el 1924, també obra de Rafael Masó.
L'origen del nom
Aquesta casa conserva gran part de la seva estructura original, malgrat les reformes que ha sofert al llarg dels anys, i és un testimoni de l'estil arquitectònic que caracteritza S'Agaró.
Però si per alguna cosa es coneix aquest municipi és per la seva naturalesa. La vegetació, els penya-segats i les seves platges són el seu senyal d'identitat. Tant és així que el seu mateix nom fa referència a l'entorn. S'Agaró era el nom que tenia un petit torrent, ja extingit, que solia marcar el límit administratiu entre Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols.
Les platges
És clar que, si per alguna cosa destaca S'Agaró, és per les seves platges, de les quals en sobresurten dues. D'una banda, Sa Conca, potser una de les més grans i familiars, una platja de sorra gruixuda situada en una zona residencial, de fàcil accés i ideal per a tota la família.
D'altra banda, Cala Pedrosa, una platja amagada a la qual s'accedeix després d'una llarga, però bucòlica, caminada pel Camí de ronda i que revela unes aigües transparents que conviden a submergir-se en elles.
Com arribar
Arribar fins allí és un trajecte de menys d'hora i mitja. Cal anar per l'AP-7 en direcció a Girona i sortir cap a Platja d'Aro per la C-35 i la C-65. Abans d'arribar apareix el desviament cap a S'Agaró.
Des de Barcelona és una mica més, una hora i mitja. En aquest cas, des de la capital catalana es pren l'autopista AP-7 fins a la sortida de Sant Feliu de Guíxols-Platja d'Aro, que enllaça amb la C-65.
