El poble més curiós de Tarragona: 600 anys d'història, un monestir del segle XII i sense dijous

Catalunya té pobles de tota mena, però només n'hi ha un on no existeixen els dijous. Pocs ho saben, però a Riudecanyes (Tarragona) aquest dia de la setmana no consta. No consta en el seu nomenclàtor.

Això, que podria semblar normal, deixa de ser-ho quan el municipi té un nomenclàtor amb tots els dies de la setmana en català.

Així, un passeja pel Dilluns, Dimarts, Dimecres, Divendres, Dissabte i Diumenge. I el dijous? Té una explicació.

L'origen d'aquesta peculiaritat es remunta al segle XIV i a la religió catòlica. El 1316, el papa Joan XXII va establir la festivitat del Corpus Christi i la celebració de la seva octava.

Festes

A Riudecanyes, la festivitat es va implantar al segle XV i es va convertir en un dels esdeveniments més esperats de l'any. Cada barri s'encarregava d'organitzar la seva pròpia festa en un dia diferent de la setmana.

Així, les zones van ser conegudes amb els noms dels dies de la setmana.

Carrers amb flors i sense dijous

Els carrers s'engalanaven amb catifes florals, branques i decoracions fetes pels mateixos veïns.

En funció d'on es visqués i del dia de la setmana que fos, cada zona guarnia el seu carrer. Els preparatius implicaven tota la comunitat i reforçaven els vincles socials.

El dijous, però, tenia un caràcter especial. Era el dia en què tots els barris anaven a l'una i s'unien per a una celebració conjunta.

Aquell dia s'organitzava la processó general, encapçalada pels nens que havien rebut la primera comunió.

Un dia exclòs

Al matí se celebraven els actes litúrgics, mentre que a la tarda se sacrificava un xai i es compartia en un gran àpat veïnal.

La jornada concloïa amb un ball acompanyat per un organet o manubri. Precisament per ser el dia comú a tota la vila, el dijous va quedar exclòs de la nomenclatura dels carrers.

Més curiositats

Un fet curiós que l'ha fet famós per ser el racó on es pot passejar pels dies de la setmana, menys el dijous. Aquí no existeix.

Aquesta no és l'única anècdota del nomenclàtor. La seva distribució afegeix encara més singularitat al conjunt.

No es tracta de trams rectes i ben ordenats, sinó de sectors amb una disposició irregular que respon a la delimitació dels antics barris.

D'aquesta manera, avançar pel Carrer Diumenge no garanteix continuar amb el mateix nom després de girar una cantonada: és possible que, de sobte, es passi a un tram anomenat Carrer Dimarts o Carrer Dimecres.

Laberint urbà

Una mena de laberint urbanístic i de dies que desconcerta els visitants i que recorda els antics sistemes d'organització comunal.

Però Riudecanyes és molt més que un racó sense dijous: conserva un patrimoni arquitectònic i cultural de gran interès.

Un famós monestir

A la muntanya d'Escornalbou, molt a prop del municipi, s'aixeca el Castell-Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou. Fundat al segle XII com a monestir agustinià, va passar més tard a l'orde franciscà.

Després d'un període d'abandonament, al segle XX va ser restaurat parcialment per Eduard Toda, diplomàtic i erudit que va voler retornar-li part del seu esplendor.

Al centre del municipi destaca l'església parroquial de Sant Mateu, construïda entre 1582 i 1598 en estil renaixentista. La nau única està coberta amb volta de canó i s'acompanya de capelles laterals.

El campanar, de dos cossos, combina pedra i maó i, tot i que durant la Guerra Civil es van perdre els retaules i part del mobiliari litúrgic, el temple segueix sent un dels referents patrimonials de la localitat.

Què veure a

Riudecanyes conserva, a més, l'ermita de Santa Bàrbara, situada al cim de la muntanya d'Escornalbou. Es tracta d'un edifici modest, però de gran importància espiritual per a la població.

Al costat de l'ermita es troba el Passeig dels Frares, un itinerari circular que envolta el cim i que connecta la dimensió religiosa amb la contemplació del paisatge.

Per allí hi ha el Centre d'Interpretació dels Fruits del Paisatge, instal·lat a l'antiga cooperativa agrícola, on s'explica la rellevància dels cultius d'olivera, ametller i avellaner en l'economia local.

Tots aquest conjunt d'història i curiositats es pot recórrer en cotxe i el trajecte és molt similar tant des de Tarragona com des de Barcelona.

Com arribar-hi

Des de Tarragona són tot just 30 minuts. Cal agafar la carretera N-340 fins a Cambrils i enllaçar amb la T-310, que condueix cap a Montbrió del Camp. Des d'allà, se segueix per la carretera T-313 fins a Riudecanyes.

Des de Barcelona el trajecte dura aproximadament una hora i mitja. El recorregut comença per l'autopista AP-7 fins a la sortida de Montbrió del Camp. Allà es pren la T-313 i es continua per aquesta carretera fins al poble.