La platja més desconeguda de Begur: 60 metres de sorra, aigües transparents i les restes d’un petit port de pescadors
Llunys dels grans arenals de la Costa Brava, aquest racó conserva una atmosfera tranquil·la, quelcom molt preuat a l’estiu
Més notícies: L’hotel boutique més romàntic de Barcelona: set habitacions, suites amb piscina privada i spa per a dos
Notícies relacionades
Aiguablava, Sa Tuna, Platja Fonda o Aiguafreda són algunes de les platges de Begur (Girona) que concentren bona part de l’atenció.
Tanmateix, entre els penya-segats del Camí de Ronda encara sobreviuen petits racons que passen més desapercebuts fins i tot per a molts visitants habituals.
Un d’aquests és la Cala dels Tries, coneguda també com Port d’Esclanyà, un dels sectors més discrets del litoral begurenc.
Llunys dels grans arenals de la Costa Brava, aquest racó conserva una atmosfera tranquil·la, quelcom molt preuat a l’estiu.
On es troba
Com a bona platja del litoral de Girona, aquí no hi ha sorra fina. La cala és de les típiques que tenen una combinació de grava i sorra gruixuda, ideals per als qui no volen endur-se mitja platja als peus.
A això s’hi sumen alguns afloraments rocosos que s’endinsen en el Mediterrani. Allà molts intenten buscar-hi llapats, crancs i altra fauna marina de la zona.
Dimensions de la Cala dels Tries
També és el que impedeix que la platja sigui molt llarga. Les seves dimensions són reduïdes, tot just supera els 60 metres de longitud i té entre 11 i 15 metres d’amplada.
Això i els penya-segats que l’envolten, coberts de pins, ullastres i màquia, embolcallen la petita ensenada i li donen una sensació de refugi.
Cala Port d'Esclanyà, Begur COSTA BRAVA TURISME
Aquestes parets de roca també protegeixen la platja del vent. Aquests murs creen una barrera natural que ajuda a que el mar estigui aquí més tranquil durant bona part de l’any.
També fan que hi hagi poc onatge i que l’aigua sembli una bassa turquesa i cristal·lina. A través d’ella es pot observar el fons marí amb roca i praderies de posidònia oceànica.
Què fer a la platja
Aquesta vegetació submarina, que tant molesta a alguns banyistes, compleix la seva funció. Encara que pugui fer recel al tacte, ajuda a la conservació de l’ecosistema marí i contribueix a mantenir la claredat de l’aigua.
Això fa que la platja sigui freqüentada per aficionats a l’snorkel. Entre les formacions rocoses es poden observar petits peixos, crustacis i altres espècies característiques del Mediterrani.
Temperatura de l’aigua
Durant els mesos més càlids, la temperatura de l’aigua sol situar-se al voltant dels 24 graus, mentre que a l’hivern baixa fins a aproximadament els 14 graus.
Més enllà del mar, un dels elements que millor defineixen aquest lloc és el petit Port d’Esclanyà.
Cala dels Tries WIKIPEDIA
Aquesta zona, utilitzada històricament per pescadors del lloc, actua com un modest refugi natural. Encara avui es poden veure alguns dels antics embarcadors de formigó construïts al costat de les roques.
Però que el nom no confongui ningú. No es tracta d’un port esportiu ni d’una gran instal·lació nàutica, sinó d’un espai senzill vinculat a la tradició marinera local, de la qual encara se’n conserva el rastre.
Cala sense serveis
El que tampoc hi ha aquí són socorristes ni xiringuitos, per això molts hi estan poca estona o hi van preparats des de casa amb aigua, menjar i tot el necessari per passar unes hores vora el mar.
Aquesta senzillesa és també un dels trets més atractius d’aquesta cala. Aquí hi ha l’essencial: paisatge, sorra, mar i contacte directe amb la natura, lluny dels nuclis més concorreguts de la Costa Brava.
Cala dels Tries COSTA BRAVA TURISME
Com arribar-hi
Aquí tampoc s’hi pot arribar amb tren. El més habitual és anar-hi amb cotxe. Són 45 minuts des de Girona. Cal agafar la C-66 en direcció a la Bisbal d’Empordà i continuar per la C-31 cap a Begur. Des d’aquí es segueix per la GIP-6532 cap a Aiguablava i es deixa el vehicle a la zona de Port d’Esclanyà.
Des de Barcelona el viatge ja és d’una hora i mitja. És molt semblant, només que cal agafar l’AP-7 i sortir per la C-31, seguint després les indicacions anteriors.
