La carretera de Catalunya més estimada i una de les més boniques del món: 24 quilòmetres, 72 corbes i les millors vistes del poble que va inspirar Picasso

Carreteres de muntanya n'hi ha moltes a Catalunya. La proximitat dels Pirineus ho propicia, però poques poden dir que porten al poble on Picasso es va inspirar fins al punt que va començar a treballar en el cubisme.

A més, aquesta via, la B-400, és molt estimada pels catalans, no només per aquest detall, sinó perquè porta a una de les muntanyes més peculiars i admirades de Catalunya, el Pedraforca.

Com a bona carretera de muntanya, no és fàcil. En poc més de 24 quilòmetres, hi ha més de 72 corbes que voregen antics camins històrics, com el que va recórrer Picasso abans que aquesta via estigués construïda.

Igual que el vell camí que va fer l'artista, la via també compta amb miradors naturals i pobles petits. És clar que tampoc falten referències picassianes.

Per on passa

No és una via famosa pel vertigen extrem ni per la velocitat, sinó per la manera com encadena paisatge, història i accés a un dels escenaris més reconeixibles del Berguedà.

La carretera B-400 enllaça Saldes amb Gósol en un tram de muntanya que, en la pràctica, actua com a porta d'entrada a l'entorn del Pedraforca i al Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Carretera i camins

El recorregut per asfalt és relativament curt, però concentra canvis de cota, corbes enllaçades i vistes obertes sobre la silueta de la muntanya més emblemàtica del sector.

A la zona, la carretera conviu amb senders i antics camins com el Camí Picasso, el Camí dels Minaires i altres rutes històriques que expliquen per què aquest pas ha estat durant segles una via de comunicació entre valls.

La bellesa del trajecte no depèn només del traçat. A un costat apareixen costers boscosos; a l'altre, tarteres, pedregars i terrasses mineres, i al fons, el perfil inconfusible del Pedraforca. El paisatge és el que la fa especial.

Des de diferents punts de la ruta també s'obren àmplies vistes cap a la serra d’Ensija, la Gallina Pelada, el Cadí i les conques de Saldes i Gósol, un paisatge molt reconeixible per a qui recorre el Berguedà.

Saldes i la vall

Saldes és el primer gran referent del recorregut i un lloc clau per entendre el paisatge que envolta la B-400.

El municipi se situa als peus del Pedraforca i conserva la memòria d'un territori marcat per la mineria, els camins tradicionals i la vida de muntanya.

Primer encontre amb el pintor

En la ruta històrica vinculada a Picasso, Saldes apareix com un dels punts de pas de l'antic camí ral, al costat de Feners i L’Espà, abans d'arribar a Gósol.

Des d'aquest entorn s'aprecia molt bé com la carretera s'insereix en una comarca de transició entre valls i cims.

En el trajecte, el visitant troba panoràmiques obertes i referències al passat industrial i rural: antigues explotacions de lignit, pistes carboneres i camins que van substituir progressivament les sendes medievals.

Entre Saldes i Gósol, la carretera i els senders propers passen per Feners i L’Espà, dos petits nuclis que formen part del paisatge humà de l'itinerari.

Petits pobles

Són llocs discrets, però molt representatius de la muntanya berguedana, on la població s'ha organitzat històricament al voltant de masies, camins de pas i petites explotacions lligades a l'aprofitament del territori.

L’Espà, en particular, apareix en l'itinerari de Picasso i en les rutes actuals com un punt de referència abans de la pujada final cap a Gósol.

Arribada a Gósol

Des d'aquí, el camí segueix guanyant alçada, amb vistes cada cop més obertes cap a la vall i cap a el massís del Pedraforca, que es manté com una presència constant durant bona part del recorregut.

I d'aquí a Gósol, el gran destí del trajecte, i també el lloc que explica bona part del seu interès. El poble està dominat pel castell medieval i per un paisatge que va marcar de manera decisiva l'estada de Picasso el 1906.

Aleshores, com avui, en entrar a Gósol, la carretera ofereix una de les vistes més reconeixibles del viatge: el nucli agrupat sota el castell i envoltat per un paisatge d'alta muntanya molt tancat visualment, però amb grans obertures cap al Pedraforca i el Cadí.

El poble conserva a més un marcat vincle amb el pintor malagueny a través del Centre Picasso i de la Ruta Picasso, un recorregut curt pels seus carrers que segueix els espais on el pintor es va inspirar durant la seva estada.

El viatge de Picasso

La carretera actual permet accedir còmodament a un enclavament al qual el pintor va haver d'arribar de manera molt diferent. Era 1906 i encara quedaven 36 anys per a la inauguració de la B-400.

Així, Picasso va viatjar en tren de vapor fins a Guardiola de Berguedà i va haver de continuar després en mula per l'antic camí ral, carregat amb el seu cavallet i tots els seus estris per pintar.

Com va arribar

Aquest recorregut travessava paratges com el coll dels Fangassos, Cal Susèn, la vall de Saldes, Feners i L’Espà, en una marxa que la mateixa Fernande Olivier va descriure com a dura i vertiginosa per l'estretor del sender i els precipicis del trajecte.

L'itinerari actual conserva part d'aquesta memòria. La ruta coneguda com a Camí Picasso recupera trams històrics entre Guardiola i Gósol, i explica la transició des de l'antic camí ral fins a la carretera carbonera i la B-400 moderna.

També recorda la sortida de Picasso i Fernande Olivier cap a la Cerdanya pel Pas dels Gosolans, un altre pas de muntanya que forma part del mateix univers històric i paisatgístic.

Alguna cosa d'aquesta essència es descobreix per la B-400 que, encara que no estigués llesta aleshores, continua oferint un recorregut curt però molt escènic i amb la presència contínua del Pedraforca. Sempre sota l'halo de Picasso.