La carretera dels Pirineus més bonica i de les millors del planeta: té 170 corbes, 50 quilòmetres i les millors vistes a més de 2.000 metres
A aquesta altitud, el viatge guanya vistes: els boscos, les vessants i els prats s'obren i el paisatge es torna cada vegada més ampli
També et pot interessar: Sembla Gaudí, però és Itàlia: el jardí de la Toscana amb tocs surrealistes del qual tothom parla
Notícies relacionades
- El refugi de Pau Cubarsí, jugador de la Selecció Espanyola: té 200 habitants, una església mil·lenària del segle IX i l'ebenisteria familiar
- La ruta aquàtica menys coneguda del Prepirineu: recorregut pel riu, cascada de 10 metres i gorgs d’aigües cristal·lines
- El lloc on viuen els minairons, els Minions catalans: un riu de roques, follets pirinencs i una llegenda única a Catalunya
No totes les carreteres amb corbes són un infern. Tot i que no són idònies per a aquells que es maregen fàcilment, moltes d'elles recorren paisatges increïbles i només per això ja val la pena recórrer aquestes vies.
Catalunya té moltes d'aquestes carreteres, algunes van per la línia de la costa, però amb la calor de l'estiu, res millor que fer una ruta en cotxe per la muntanya. Per fer-ho, hi ha una proposta interessant, la C-28, que uneix Vielha amb Esterri d’Àneu pel Port de la Bonaigua.
És coneguda per molts perquè a l'hivern és una de les que més vegades roman tallada per la neu, aquesta carretera d'alta muntanya té una de les millors vistes de Catalunya.
Ho fa a través d'un traçat molt serpentejant, amb 170 corbes en menys de 50 quilòmetres. Així mateix, s'eleva fins als 2.072 metres, cosa que permet gaudir de bells paisatges oberts sobre la vall, raons suficients que expliquen bona part de la seva fama com a ruta escènica.
L'atractiu de la ruta
El seu atractiu rau en què combina conducció entretinguda, canvi continu de paisatge i una successió de pobles aranesos amb molt patrimoni, especialment romànic.
Tot en una de les comarques més particulars de Catalunya, la Vall d’Aran, l'única amb clima atlàntic de tota la comunitat autònoma, i sense estar a prop d'aquest oceà. És això el que fa bonica aquesta via? En part.
Connexió d'alçada
La C-28 sol considerar-se una de les carreteres més belles dels Pirineus perquè puja de manera progressiva fins al Port de la Bonaigua i ofereix, durant bona part del recorregut, panoràmiques obertes de la vall i de les muntanyes que la tanquen.
Aquest pas connecta la Vall d'Aran amb el Pallars Sobirà i supera els 2.000 metres. A aquesta altitud, el viatge guanya vistes: els boscos, les vessants i els prats s'obren i el paisatge es torna cada vegada més ampli, amb una lectura clara del relleu pirinenc.
El gran fita del trajecte és el Port de la Bonaigua, on la carretera arriba al cim i on hi ha grans aparcaments, un cafè-restaurant emblemàtic i l'accés a l'estació de Baqueira-Beret.
Des d'aquest punt la panoràmica sobre la Vall d’Aran i els Pirineus es torna espectacular. No només es veuen els paisatges, sinó tota la ruta serpentejant que s'ha recorregut i que queda per recórrer.
Una comarca particular
En aquest camí es passa per grans boscos oberts i es contemplen les nombroses cims que envolten la Vall d’Aran, cosa que permet entendre que aquest sigui un destí ideal per al turisme de natura i muntanya.
Per molts d'ells, es passa en recórrer aquest tram de la C-28. La carretera travessa o connecta diversos dels pobles més representatius de la Vall d’Aran, una comarca que reuneix 33 nuclis i que conserva un fort caràcter alpí i patrimonial.
Per on passa
Entre ells destaquen Vielha, Betren, Escunhau, Garòs, Arties, Salardú, Gessa, Unha, Tredòs, Baquèira i, més amunt, la zona de Montgarri, a més d'altres nuclis propers a l'eix de la carretera.
Entre les poblacions que es veuen en aquesta ruta en cotxe hi ha Vielha, la capital de la comarca i el gran nucli d'entrada a la vall. La segueixen Betren i Escunhau, que conserven l'ambient de poble aranès tradicional, amb carrers estrets i arquitectura de muntanya.
Un ciclista a Baqueira Beret EP
Més amunt, Arties destaca per la seva imatge de postal i per la seva església de Santa Maria, una de les fites del romànic aranès. Mereix igualment una parada Salardú, molt coneguda per l'església de Sant Andrèu, també de gran valor històric.
Menys coneguda és Unha, que completa aquest petit corredor patrimonial on la carretera permet enllaçar paisatge i art romànic en pocs quilòmetres.
El punt més alt
Ja a la zona alta, Baquèira és la zona més coneguda, especialment per l'estació d'esquí a la qual van els reis i els pijos catalans. Així mateix, Tredòs funciona com a abansala de la pujada final cap a la Bonaigua.
La part més espectacular del recorregut arriba en l'ascens al Port de la Bonaigua, on la carretera es retorça en corbes enllaçades i revolts fins a arribar als 2.072 metres i comença el descens fins a Esterri d’Àneu, ja al Pallars i d'una bellesa única.
