Els serveis baten el seu rècord a l'economia catalana en detriment de la indústria
En el primer trimestre de 2026, el 76,13% del Valor Afegit Brut català el van generar els serveis, mentre que la indústria amb prou feines va produir un 18,25%, el mínim històric des de la Gran Recessió de 2008
Oriol Alba, secretari general de la patronal Cecot, reclama incidir en variables com la reducció de la burocràcia, una fiscalitat competitiva o la contenció de l'absentisme per augmentar el pes industrial
Continguts relacionats: Catalunya mobilitza 5.000 milions d'euros per millorar la productivitat i ampliar el sòl industrial
Notícies relacionades
Els serveis ja generen més de tres de cada quatre euros de la riquesa neta a Catalunya després d'assolir un rècord històric absolut del 76,13% del Valor Afegit Brut en el primer trimestre de 2026, segons les darreres dades de la Comptabilitat Trimestral publicades per l'Idescat.
Aquesta hegemonia de les activitats de serveis empeny la indústria a mínims històrics, amb un pes de només el 18,25% de l'estructura productiva, un sòl que des que hi ha registres només troba un precedent inferior en el 17,37% registrat en el pitjor moment de la crisi financera de 2009.
L'importància de la indústria catalana en aquest primer trimestre de 2026 és només una mica superior a 2008 i 2009, quan l'esclat de la bombolla immobiliària va provocar un desplom històric de la construcció i una forta contracció de l'activitat industrial. Moltes empreses manufactureres van reduir producció, van tancar les seves plantes o van traslladar part de la seva activitat a l'exterior.
Després d'aquells anys, la indústria es va refer a poc a poc, sense assolir mai més els percentatges d'abans. Mentrestant, el turisme internacional va assolir xifres rècord, Barcelona va reforçar la seva posició com a pol tecnològic i van guanyar pes la recerca, la logística o els serveis digitals.
D'esquerra a dreta: Antoni Cañete, Camil Ros, Belén López, Salvador Illa, Josep Sánchez Llibre, Miquel Sàmper i José Alberto Carbonell BARCELONA
Aquest primer trimestre, el PIB català ha augmentat un 2,9% interanual, empès pels serveis, que s'han enlairat un 3,7%. La indústria, en canvi, s'ha elevat un paupèrrim 0,9%.
Catalunya ha estat històricament una de les regions més industrialitzades del sud d'Europa, i a començaments de segle el pes d'aquesta activitat representava gairebé un quart de la producció del país, dominat per sectors com automoció, química, alimentació, tèxtil o metal·lúrgia.
Tanmateix, la globalització, la deslocalització d'activitats manufactureres cap a països amb menors costos laborals i l'auge de sectors intensius en serveis van iniciar un procés de terciarització que s'ha prolongat durant més de tres dècades, i que avui sembla no tenir fi.
Malgrat el seu declivi, la indústria catalana manté un pes superior a la mitjana espanyola, que és d'un 14,2%. Tanmateix, aquesta distància s'ha escurçat de manera molt significativa en aquest segle.
Nou pla del Govern
L'Executiu de Salvador Illa ha volgut abordar el problema amb la signatura del nou Pacte Nacional per a la Indústria 2026-2030, rubricat aquest passat dilluns i acordat entre la Generalitat, patronals i sindicats; i que persegueix reforçar el paper de la manufactura en l'economia catalana mitjançant inversions de fins a 5.000 milions d'euros i més de 190 actuacions.
Des de Junts, el diputat i expresident de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, assegura que aquest pla és “igual” al que es va presentar anteriorment, i que “no ha funcionat”.
Per això, assegura que el Govern “s'excusa en què el turisme i els serveis van molt bé per justificar aquestes xifres, però per reindustrialitzar el país cal fer polítiques de reindustrialització”.
Antoni Cañete, Josep Sánchez Llibre, Salvador Illa, Belén López i Camil Ros BARCELONA
A preguntes d'aquest mitjà, fonts de la Conselleria d'Economia defensen que l'"economia catalana és de les més dinàmiques de la zona de l'euro" i subratllen la resiliència del teixit productiu local.
"Tots els sectors econòmics presenten un creixement interanual positiu, amb un augment important en la construcció i els serveis. La indústria continua creixent malgrat un entorn exterior complicat", sostenen des de l'Executiu.
Pèrdua de pes industrial
Des de la patronal Cecot adverteixen que la pèrdua de pes relatiu de la indústria erosiona la capacitat del model per generar riquesa estructural.
El seu secretari general, Oriol Alba, reconeix que el PIB industrial avança en termes absoluts, però lamenta la manca de velocitat davant d'altres motors. "Nosaltres apostem per la creació d'una estructura econòmica que pugui crear més valor afegit", apunta Alba.
![El presidente de Cecot, Xavier Panés, y el doctor en Economía y Empresa Oriol Montanyà](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/549756.jpg?p=w:320\/h:180&h=q7Vd27wc"])
Des de la patronal s'insta a un pacte de prioritats que esvaeixi els obstacles interns que resten competitivitat a les plantes catalanes, més enllà de les turbulències geopolítiques.
Per això, el secretari general reclama incidir en variables com la reducció de la burocràcia, una fiscalitat competitiva o la contenció de l'absentisme. “Cal buscar consensos sobre les prioritats econòmiques del país. Jo celebraria arribar a un pes industrial del 25% o 30%”, reblà.
Context
L'economista Miquel Puig assenyala que “hi ha una caiguda des del 2000 fins al 2009, i després més o menys hi ha hagut estabilitat”.
Tanmateix, explica que hi ha un distorsionador estadístic fruit de l'externalització corporativa. “La pèrdua de pes de la indústria és relativa: des de fa anys, les fàbriques han externalitzat la logística o la neteja, que han passat a comptar-se com a serveis”, explica l'economista.
