El riu Fluvià corre encaixonat entre roques fosques d'origen volcànic, i el so de l'aigua es barreja amb el de les fulles que cobreixen el bosc de ribera.
La pedra negra és a tot arreu, al pont, als murs, als fonaments del castell. Sant Joan les Fonts és un poble construït literalment sobre lava refredada.
Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i una petita porció queda dins de l'Espai Natural Alta Garrotxa. Aigua, pedra volcànica i història medieval conviuen aquí sense demanar permís.
Un municipi de tres nuclis
El terme municipal està format per tres nuclis de població: Sant Joan les Fonts, que dóna nom al conjunt, Begudà (antic nom del municipi fins al 1949) i part de La Canya.
Entre els tres sumen prop de 2.831 habitants, cosa que converteix Sant Joan les Fonts en el segon municipi més poblat de la Garrotxa, només per darrere d'Olot.
El primer nucli del poble es va constituir al segle IX. Els terratrèmols de 1427 i 1428 van enderrocar la majoria dels edificis, i la recuperació posterior es va veure frenada per la guerra civil del segle XV. La crisi del segle XVII i la Guerra de Successió van agreujar després la situació, i no hi va haver creixement demogràfic fins al segle XVIII.
El castell que va ser casa forta
L'edifici més singular del poble és la Casa Forta de Juvinyà, una construcció dels segles XII-XIV que va ser residència de la família de cavallers Juvinyà.
Casa Forta de Juvinyà.webp
Declarada Bé d'Interès Nacional des de 1972, avui acull el Centre d'Interpretació del Territori de la Garrotxa. Els seus murs gruixuts, espitlleres i bancs de pedra es conserven en un edifici completament restaurat, situat al costat del riu Fluvià.
Algunes fonts la consideren l'edifici romànic civil més antic de Catalunya, encara que aquesta dada concreta no està confirmada de manera definitiva. El que sí és segur és que es tracta d'una casa senyorial fortificada de dos cossos: la torre de defensa i l'edifici principal.
El pont que creua lava refredada
El pont medieval de Sant Joan les Fonts travessa el riu Fluvià i connecta el nucli de la vila amb l'església i el barri de Castanyer.
La primera referència documental data del segle XIII, encara que l'estructura que es conserva avui és una reconstrucció del segle XV, aixecada en gran part amb pedra volcànica, el material que defineix tota l'arquitectura del poble.
El monestir romànic i la seva església
El que queda de l'antic complex monàstic benedictí del segle XII és la església romànica, declarada Bé d'Interès Nacional el 1981.
Monestir Sant Joan les Fonts
L'edifici té tres naus, la central amb volta apuntada i les laterals de quart de cercle. Al seu interior es conserva una pica baptismal d'immersió del segle XII, capitells de notable valor artístic i una rèplica del Crist en Majestat.
Colades de lava convertides en paisatge
L'entorn de Sant Joan les Fonts destaca pel seu gran interès geològic gràcies a les colades de lava que van dibuixar cingles basàltics únics.
Per descobrir-los destaca la ruta que passa pel fotogènic Molí Fondo i antigues mostres d'arquitectura industrial.
Sant Joan les Fonts,.jpg
Una altra excel·lent opció és l'itinerari Verlet, un preciós recorregut per canals i sèquies recuperats que avança al costat de l'aigua. Aquests camins creuen antics aiguamolls i fonts històriques que antigament servien com a zona d'oci estival.
La vessant patrimonial i medieval de la zona es completa en arribar al pintoresc nucli de Begudà. Allà es troba el pont de Cossei sobre el riu Toronell, un element arquitectònic clau que defineix el paisatge de la Garrotxa.
Pont_de_Cossei.jpg
Com arribar-hi
Per arribar-hi en cotxe des de Barcelona tens dues opcions molt còmodes.
La ruta més directa és agafar la C-17 i després la C-37, passant per Vic i creuant els túnels de Bracons. L'altra alternativa és conduir per l'AP-7 fins a la sortida de Girona Nord i des d'allà continuar en direcció a Olot.