Sembla el Canadà però és Catalunya: llacs, muntanyes de 1.200 metres, boscos centenaris i llegendes de bandolers
Durant els segles XVI i XVII, la zona va ser refugi de bandolers cèlebres com Serrallonga, un mite popular català
Més notícies: El poble costaner perfecte per a una escapada exprés a l'estiu: 10 km de costa, 4 platges i a una hora de Tarragona
Notícies relacionades
- Ni la Costa Brava ni Sitges: la platja amagada en un bosc protegit amb 200 metres de sorra fina i aigües cristal·lines
- La carretera de Catalunya més misteriosa i de les millors del planeta: té 86 corbes, 23 quilòmetres, una nena sinistra i les millors vistes
- La cascada més bonica del Pirineu: una excursió perfecta entre un bosc de conte, salt d'aigua de 125 metres i petits rierols
Llacs envoltats de boscos, muntanyes cobertes de boira, arbres centenaris i una natura que sembla no tenir fi.
No és una postal de Nord-amèrica, sinó un dels paisatges més sorprenents de Catalunya. Les Guilleries, a l'interior de Girona, s'ha guanyat des de fa anys el sobrenom de "el Canadà català” i hi ha raons per pensar-ho.
Aquest massís de Catalunya és un territori abrupte, boscós i humit caracteritzat per frondosos boscos d'arbres gegants, rius que transcorren saltant entre les roques, creant belles cascades i una natura salvatge que evoca aquest país de Nord-amèrica.
Els seus cims no són especialment elevats si es comparen amb les Rocalloses, però assoleixen alçades significatives. El Sant Miquel de Solterra arriba als 1.205 metres i el Puig de les Bruixes, als 1.200 m.
El pantà més famós de Catalunya
Un dels elements més destacats del paisatge, en qualsevol cas, és la presència del pantà de Sau. Aquest embassament, inaugurat el 1962, va negar l'antic poble de Sant Romà de Sau, la torre del campanar del qual és indicador de períodes de sequera.
Aquesta obra d'enginyeria també ofereix un llac artificial on es poden realitzar diferents activitats aquàtiques i turístiques.
Per què el Canadà català
Però si per alguna cosa es coneix la zona amb l'apel·latiu de “Canadà de Catalunya” és pels seus boscos. L'abundància de precipitacions i l'altitud moderada afavoreixen el creixement de grans arbres.
A les zones baixes predominen les alzines i els suros, mentre que a cotes més elevades apareixen rouredes i fagedes. També destaquen els boscos de castanyers, cultivats des de fa segles, i pinedes de pi roig que aporten un aire muntanyenc als paisatges.
Els cingles de les Guilleries-Savassona Diputació de Barcelona
Aquesta combinació de masses forestals denses, intercalades amb rierols, fonts i salts d'aigua, atorga a Les Guilleries un aspecte més proper al de les regions atlàntiques que al del Mediterrani oriental.
La seva sensació tèrmica també les acosta a Canadà. La humitat és palpable, i el visitant troba sovint boires matinals que cobreixen les valls, reforçant l'atmosfera misteriosa del lloc.
Ideal per al senderisme
A això s'hi suma la gran diversitat de rutes que es poden fer per aquesta zona. Més enllà de les possibilitats del pantà de Sau, hi ha una xarxa de senders que permeten gaudir de miradors i de vistes que abracen els Pirineus i el Montseny.
D'entre els itineraris més coneguts destaquen els que condueixen al santuari de Collsacabra, les ascensions als cims principals del massís i altres recorreguts històrics.
Bandolers, pobles i balnearis
Les Guilleries té un notable pes històric a Catalunya. Durant els segles XVI i XVII, la zona va ser refugi de bandolers cèlebres com Serrallonga, un mite popular.
Així mateix, durant les diferents guerres que va patir el territori, els boscos servien com a amagats ideals per a aquells que vivien al marge de la llei. Avui, alguns itineraris senyalitzats permeten recórrer els antics camins que utilitzaven aquests bandolers, integrant història i natura.
Dos senderistes de ruta per Les Guilleries COSTA BRAVA TURISME
Finalment, cal destacar dos aspectes més de la zona: la seva àrea termal i les seves poblacions. Sant Hilari Sacalm, considerada la capital de Les Guilleries, compta amb desenes de fonts naturals. Hi ha fins a diversos balnearis que aprofiten aquest recurs natural.
També val la pena visitar el poble. Altres municipis coneguts són Vilanova de Sau, Tavèrnoles o Espinelves, conegut per la seva fira de l'avet.
Com arribar-hi
Al·licients per conèixer el Canadà català n'hi ha, i a més s'hi accedeix de manera fàcil. Arribar a Sant Hilari Sacalm, per exemple, són 45 minuts en cotxe des de Girona. Es pren la carretera C-65 en direcció a Llagostera i s'enllaça amb la C-63 que arriba al municipi.
Des de Barcelona, no es triga gaire més, una hora i mitja. A més, s'hi va per autopista, l'AP-7, fins a prendre Hostalric per seguir per la GI-552 i, en arribar a Arbúcies, connectar per la GI-550 cap a Sant Hilari.
