El poble medieval més amagat de Catalunya: 232 habitants, carrers empedrats i una masia oculta dins d'una roca gegant

Hi ha pobles que semblen haver-se aturat en algun punt del passat i no haver volgut moure's d'allà.

Mura és un d'ells. Els carrers són empedrats i estrets, les cases s'estrenyen unes contra les altres, i el silenci només el trenca l'aigua d'alguna font propera.

El que avui és un tranquil poble del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac, a la comarca del Bages a uns 70 quilòmetres de Barcelona, té les primeres referències documentades l'any 978.

Les primeres cases van començar a aixecar-se al voltant de l'església de Sant Martí, ja esmentada l'any 1088. Des de llavors, Mura ha viscut del cultiu del raïm, del carbó vegetal, d'una fàbrica tèxtil que va tancar el 1964 i, des que el 1972 es va crear el parc natural, del turisme.

Avui té 232 habitants, però en temporada alta aquesta xifra pot acostar-se al miler.

El camí comença a la riera

El recorregut combina dos senders: la Ruta de la Riera de Nespres i la Ruta Mes de Mil Fonts.

Des del Centre d'Informació de Mura es baixa cap a la riera, es creua un pont de ciment i es pren el sender a la dreta. Para molta atenció al cartell que posa "CAMÍ" perquè més d'un se'l passa.

A pocs metres apareix un antic molí i just davant l'Àrea d'Esplai de la Riera de les Nespres, amb barbacoes i taules de pícnic que en dies de bon temps ja fan olor de llenya des de primera hora del matí.

Una font rere l'altra

El que fa especial aquest camí és el ritme, una font, una mica de pujada, una altra font, un detall inesperat, una altra font. Mai passa massa temps sense que hi hagi alguna cosa per veure.

La Font de la Mascarosa cau en un fil fi sobre una taula de pedra. La Font de la Coma s'amaga entre horts i un gran castanyer indica el desviament per no passar-se-la.

Al camí apareix també el Forn de Calç, un antic forn on els veïns extreien calç de la roca escalfant-la amb llenya fins a fer-la porosa i fràgil. És el tipus de detall que recorda que aquest paisatge no sempre va ser només per caminar-hi.

Després arriba la Font del Foradot, probablement la més bonica, una cavitat natural excavada per l'aigua amb la font al seu interior, fresca i recollida. I tanca el tram la Font del Formatget, que neix sota l'ombra d'un gran plàtan abans que el sender baixi fins a l'Església de Sant Martí.

El poble, a mig recorregut

El camí passa pel centre de Mura, i aquest és el moment de parar a dinar. Convé reservar abans de sortir perquè els restaurants s'omplen ràpid els caps de setmana.

Després, el recorregut continua pel passeig paral·lel a la Riera de Nespres, passant per l'Ermita de Sant Antoni (romànica i oberta només el dia del sant). Seguint fins al Gorg del Pare, un salt d'aigua amb bassa de considerable bellesa, per la Font del Rector i la Font de l'Escolà.

Una masia del segle XII dins d'una roca

La segona part de la jornada requereix agafar el cotxe. Des de Mura es pren la BV-1223 cap a Pont de Vilomara i a 2,5 quilòmetres hi ha un desviament senyalitzat. La pista és apta per a qualsevol vehicle.

El que apareix en arribar és difícil de creure fins que ho veus, el Puig de la Balma, una masia del segle XII construïda dins del buit d'una gran roca, amb les teulades incrustades a la pedra. Porta 26 generacions i combina allotjament rural, restaurant i un museu sobre els instruments tradicionals d'elaboració del vi.

Com arribar-hi

Mura està a uns 70 km de Barcelona per la C-16 fins a Manresa i després per carretera local. L'aparcament d'inici és al costat del Centre d'Informació de Mura. Per al Puig de la Balma, es surt des de Mura per la BV-1223 fins al desviament senyalitzat a 2,5 km del poble.

Convé reservar taula amb antelació tant a Cal Carter com al restaurant del Puig de la Balma, especialment en cap de setmana.