La Garrotxa és plena de rutes volcàniques i boscos molt coneguts, però encara guarda itineraris menys evidents que barregen patrimoni, paisatge i senderisme en una sola jornada.
A la comarca hi ha una ruta de 3 hores i 50 minuts, de dificultat mitjana/difícil, pensada per fer a peu i orientada a qui vulgui combinar natura i patrimoni medieval.
Bosc, volcans i ermites
El gran atractiu és que no obliga a triar entre una cosa i una altra: en el mateix recorregut apareixen bosc, volcans, carenes i dues ermites que representen aquest romànic discret i poc transitat que encara sobreviu a la comarca.
Un dels recorreguts més complets parteix de les Preses. Es tracta de la ruta de les ermites del Corb, un itinerari a peu de caràcter cultural que permet enllaçar dues petites esglésies romàniques amagades a la serra amb un dels miradors més potents de la comarca.
Ermites del Corb
El cor de la ruta és a Sant Miquel del Corb i Sant Martí del Corb, dues petites esglésies situades a uns 900 metres l'una de l'altra a la vessant nord de la serra del Corb. Són part del romànic més secret i amagat de la Garrotxa, una definició que encaixa amb el seu emplaçament i amb el to general de l'itinerari.
Aquest caràcter apartat és precisament una de les claus del recorregut. No es tracta d'arribar a un gran monestir ni a una església monumental, sinó de descobrir dues construccions de petita escala integrades en el paisatge.
Des de les Preses
Aquí hi ha bona part de l'atractiu de l'excursió: el patrimoni apareix de manera gairebé íntima, enmig d'una ruta on l'entorn natural pesa tant com els edificis que es visiten.
Ermita de Sant Miquel del Corb
La caminada comença a les Preses i es dirigeix primer cap al volcà del Racó. Des d'allà avança per la vessant nord de la serra del Corb fins a arribar a les dues ermites.
Paisatge volcànic
Aquest detall fa que la ruta no es limiti al patrimoni religiós, sinó que incorpori també un dels trets més reconeixibles de la Garrotxa: el seu paisatge volcànic.
Després de visitar les esglésies, el camí continua cap a la zona propera a Roca Lladre, tot i que sense arribar exactament a la roca.
Ruta circular
A partir d'aquí, el recorregut gira cap a l'oest i segueix la carena fins a l'àrea recreativa de Xenacs, abans d'iniciar el descens de tornada a les Preses pel camí de les Barrincoles.
Ruta de les ermites del Corb
En altres paraules, és una ruta circular força completa, amb canvis de terreny i diversos punts d'interès al llarg del trajecte.
Grans paisatges
Un dels punts forts de l'itinerari és el pas per Xenacs, que Turisme Garrotxa defineix com un dels millors miradors de la comarca.
Aquest punt eleva molt l'interès de la caminada perquè no es tracta només d'un passeig entre arbres i ermites, sinó d'una excursió amb premi paisatgístic clar.
Ruta completa
La combinació funciona especialment bé perquè la ruta va guanyant capes a mesura que avança. Comença a l'entorn de les Preses, toca paisatge volcànic, entra en una serra amb patrimoni medieval dispers i acaba incorporant una perspectiva àmplia sobre la Garrotxa des de Xenacs.
És precisament aquesta varietat la que la converteix en una de les propostes més completes per a qui vulgui conèixer una cara menys evident de la comarca.
Senderisme i patrimoni
La ruta exigeix temps, cert esforç i ganes de caminar, però a canvi ofereix un format molt equilibrat entre senderisme i descobriment patrimonial.
Aquest equilibri és un dels seus valors més grans. Moltes vegades, les rutes patrimonials es redueixen a trasllats curts entre monuments o a accessos còmodes. Aquí passa el contrari: el patrimoni forma part del recorregut, no és un afegit final.
Exigència suau
Les ermites del Corb apareixen dins d'una experiència de muntanya suau però exigent, molt més lligada al paisatge real de la Garrotxa que a una visita monumental convencional.
La Garrotxa sovint s'associa de seguida amb volcans, fagedes o pobles medievals molt coneguts, però itineraris com aquest recorden que la comarca també es pot llegir des d'un angle més silenciós.
Menys transitada
La ruta de les ermites del Corb proposa precisament això: entrar en una serra menys transitada, trobar dues petites esglésies romàniques i acabar el camí amb una panoràmica potent des de Xenacs.
Per a qui busqui una excursió diferent a l'entorn d'Olot i les Preses, aquesta ruta reuneix diversos ingredients difícils de combinar millor en un sol matí llarg: patrimoni amagat, paisatge volcànic, bosc i mirador. No és la més famosa de la comarca, però precisament per això pot ser una de les més agraïdes.
Notícies relacionades
- El poble medieval amagat en aquest racó d'Espanya: 20 habitants, ponts de pedra, cascades i piscines naturals
- La cala de Tarragona que amaga una piscina dins del mar: un balneari natural d’aigües turqueses i calma absoluta
- El refugi d'Úrsula Corberó: passat romà, poc més de 600 habitants i cases modernistes