És oficial: aquestes són les millors platges de Tarragona, amb dues cales menys amb bandera blava i en recupera una a Cambrils

Un any més surt el llistat de les banderes blaves i, com sol passar en aquestes dates, comença la revisió. Quines platges hi apareixen? En desapareix alguna? N’hi ha alguna de nova? Hi ha resposta per a tot.

La temporada de bany d’aquest any 2026 porta novetats significatives a la costa catalana i, de manera molt especial, a la província de Tarragona.

Per a aquest nou exercici, el litoral tarragoní ha sumat un total de 35 platges guardonades amb la bandera blava. Però hi ha una notícia bona i una de dolenta.

El recompte global reflecteix com la demarcació ha perdut dos dels seus arenals més emblemàtics respecte a la campanya de l’any anterior i n’ha recuperat un altre.

Tarragona perd

En concret, la platja de Coma-ruga Ponent, situada al municipi del Vendrell, i la cala de Calafató, a la localitat de l’Ametlla de Mar, han deixat d’ostentar aquesta prestigiosa distinció.

No obstant això, la província ha aconseguit compensar de manera parcial aquesta reducció gràcies a la recuperació del distintiu a la platja de l’Esquirol, ubicada al municipi costaner de Cambrils.

Catalunya es manté

Una cosa semblant ha passat a nivell macro, és a dir, a nivell català. Hi ha hagut pèrdues i recuperacions, però el còmput general és clar: hi ha estabilitat. Al conjunt de la comunitat autònoma, es comptabilitzen 101 platges guardonades repartides entre 40 municipis durant aquest any 2026. La xifra total es manté pràcticament igual que a la temporada 2025, quan a Catalunya 100 platges lluïen el distintiu de bandera blava; ara se n’hi suma una més.

A més de les dues baixes registrades a la província de Tarragona, el conjunt del litoral català ha experimentat altres variacions territorials. El balanç s’equilibra gràcies a altres platges que han tornat a la llista oficial.

Així, Barcelona recupera la bandera blava a les platges de Canet de Mar, la de la Mota de Sant Pere a Cubelles i la dels Pescadors a Pineda de Mar. I a la capital catalana, la concorreguda Barceloneta perd aquest títol.

L’única zona del litoral que es manté estable és la Costa Brava. Tot i que suma menys banderes que Tarragona, les 28 platges que lluïen bandera blava el 2025 la mantenen aquest any.

Espanya, líder

A nivell estatal, Espanya torna a liderar el 2026 el rànquing mundial de banderes blaves amb 677 platges guardonades, 35 més que l’any anterior, la qual cosa suposa el millor resultat des de l’inici d’aquesta iniciativa mediambiental el 1987.

Per comunitats autònomes, el podi el lidera la Comunitat Valenciana, que es manté al capdavant amb 151 banderes; la segueixen Andalusia, amb 143, i Galícia, amb 118. No és fins al quart lloc que apareixen les 101 de Catalunya.

Què significa la Bandera Blava

La Bandera Blava és un guardó anual i un sistema de certificació de la qualitat ambiental i dels serveis que s’atorga sota el control de la Fundació d’Educació Ambiental, representada a Espanya per l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC).

Perquè una platja pugui onejar aquesta bandera, ha de complir i mantenir de manera rigorosa una sèrie de criteris agrupats en quatre blocs principals: la qualitat de les aigües de bany, la informació i educació ambiental, la gestió ambiental i els serveis i instal·lacions disponibles per als usuaris.

Perdre o guanyar aquesta bandera té implicacions directes tant per als municipis costaners com per al sector turístic i els propis visitants. Obtenir el distintiu sol actuar com un reclam de primer ordre, ja que transmet seguretat i un fort compromís amb la cura del medi ambient.

Així mateix, garanteix una dotació de serveis d’alt nivell, que inclou mesures de salvament, accessos adaptats per a persones amb mobilitat reduïda i àrees de descans netes i ben mantingudes.

Què implica tenir-ne o no tenir-ne

Per contra, la pèrdua d’aquest estatus pot suposar un replantejament en la gestió dels recursos per part de les administracions locals.

La retirada de la bandera blava no només respon a possibles deficiències en la qualitat de l’aigua, sinó també a la manca d’adequació en els serveis d’informació o en la infraestructura costanera.