Publicada

Més enllà de Boí, Vielha o la Garrotxa, el Pirineu té molt més per oferir. I no només a Catalunya.

És conegut que Canfranc és un d'aquells pobles de muntanya que enamoren només de veure'ls en fotos. La imatge de la seva imponent estació internacional és la que sempre queda gravada i reproduïda, però, ofereix molt més.

El seu nucli urbà, el seu patrimoni religiós i, sobretot, el seu entorn d'alta muntanya el converteixen en una destinació molt lligada al passeig, al senderisme i a les escapades tranquil·les.

En el seu territori conflueixen la memòria del vell Camí de Sant Jaume, la història ferroviària i un paisatge dominat per l'aigua i la roca. I tot a poc més de dues hores de Lleida.

La fama de Canfranc

Com que el que és conegut és l'estació, cal parlar-ne. Inaugurada el 1928 per Alfons XIII i el president francès Gaston Doumergue, va ser durant dècades un dels grans passos ferroviaris entre Espanya i França.

La seva mida i la seva ambició la van situar entre les estacions més grans d'Europa i la van convertir en un símbol de la connexió entre ambdós països. Tot i així, es va malmetre.

Una estació convertida en hotel

Després d'anys d'abandonament, l'edifici va recuperar protagonisme el 2023 amb la seva transformació en el Canfranc Estación, a Royal Hideaway Hotel, un cinc estrelles que conserva l'arquitectura original i suma a la proposta un restaurant amb estrella Michelin.

El complex ha retornat a l'edifici una funció contemporània sense esborrar el seu passat fronterer ni les històries que durant anys van alimentar la seva llegenda.

Estació de Canfranc CANVA

No obstant això, l'estació no és l'únic element que defineix el poble. Canfranc forma part d'una zona de muntanya on la vida s'ha adaptat històricament a l'altitud, els hiverns llargs i la proximitat dels ports pirinencs.

El nucli urbà conserva una escala humana, amb carrers que es poden recórrer a peu i que permeten aturar-se en alguns dels seus edificis més antics.

Com és el poble

D'entre ells destaca la Església de l'Assumpció de la Mare de Déu, un temple que avui presenta una imatge sòbria, però que reuneix segles d'història en els seus murs. El resultat és una construcció d'aparença senzilla, però de notable valor patrimonial.

Tot i que el seu origen es remunta al segle XII, en plena expansió del Camí de Sant Jaume, el temple es va anar transformant amb el temps fins a adquirir l'aspecte actual, amb elements del segle XVI com la seva torre.

Aigua i muntanya

Però no tot s'acaba a Canfranc poble. El municipi ha guanyat interès com a destinació de natura per la facilitat amb què s'accedeix des del poble a alguns dels paisatges més característics de la vall.

Una de les excursions més conegudes condueix a la Cascada de les Negres, un salt d'aigua cristal·lina envoltat de prats, roca i trams de bosc humit.

La ruta comença a prop de l'estació i enllaça amb senders que formen part del Camí de Sant Jaume, de manera que combina patrimoni històric i paisatge de muntanya en un mateix recorregut.

En el trajecte apareix també el Forte de Coll de Lladres, una fortificació del segle XIX situada en un punt elevat des d'on es domina bona part de la vall. A mesura que s'ascendeix, el paisatge canvia clarament.

Senderisme i natura

Els boscos humits donen pas a zones de tartera i, més amunt, a pastures alpines més obertes. Per allà baixen petits rierols i canals que, sovint, cauen des de les roques.

En època de desgel o després de pluges recents, la presència de l'aigua s'intensifica encara més, amb petites gorgues i racons transparents que acompanyen l'avanç del senderista.

L'expres de Canfranc EP

Qui busqui una caminada senzilla pot quedar-se a les rutes més properes al poble i a la cascada, mentre que qui prefereixi una excursió de més exigència pot continuar cap a l'ibón de Samán o el coll d'Izas.

La proximitat de trams vinculats al Camí de Sant Jaume afegeix una altra capa al recorregut. En caminar entre aquestes muntanyes, és fàcil creuar-se amb viatgers, comerciants i pelegrins durant segles.

Un poble d'història i paisatge

Canfranc és, en definitiva, la suma de diverses identitats. És estació internacional, vila històrica, punt de pas pirinenc i porta d'accés a senders de muntanya.

També és un lloc on l'arquitectura religiosa, el patrimoni militar i la natura conviuen sense competir entre si. El nucli urbà, petit i recórrer a peu, permet enllaçar en una mateixa visita l'església, l'estació i els accessos a la vall.

Com arribar-hi

Des de Lleida, Canfranc s'assoleix en cotxe en unes dues hores per l'A-23 fins a Jaca i després per la N-330 en direcció a la frontera. Són poc més de dues hores.

També s'hi pot arribar en tren fins a l'estació internacional, tot i que la connexió depèn dels serveis disponibles en cada moment i sol requerir combinar diferents trams ferroviaris.

Notícies relacionades