Luny dels focus, del soroll dels grans escenaris i del ritme accelerat de la indústria musical, el cantant Manolo García ha trobat un lloc al qual anomena el seu refugi.
A la seva Barcelona natal és difícil; tampoc a Cadaqués, Calella o un altre punt de la Costa Brava. Tampoc ha anat a San Fernando, fent honor a la seva cançó, sinó a l'interior de la província d'Albacete.
Allà, a Férez, ha trobat un espai de calma. Tampoc hi ha gaire lloc pel caos: aquí, en aquest petit municipi de la Serra del Segura, hi ha poc més de 600 habitants i cap no atabala el català.
García porta aquí una vida tranquil·la i discreta i, sense ser un anònim, és tractat com un veí més. Però, per què Férez?
La història de García
L'exvocalista d'El Último de la Fila manté una vinculació profunda amb aquesta localitat manxega. Els seus pares eren originaris de la zona: la seva mare és de Férez i el seu pare, de la propera Socovos. Va ser més tard, a la dècada de 1950, quan van emigrar a Catalunya a la recerca d'oportunitats.
El cantant ja va néixer a Barcelona, però els seus pares mai no van trencar el vincle amb les seves arrels albacetenyes i van encomanar al seu fill aquesta nostàlgia pel poble. Amb el pas del temps, el músic ha reforçat aquesta connexió fins a convertir el municipi en el seu principal espai de retir.
Què hi troba aquí
A Férez, García s'allunya de la imatge d'artista multitudinari per integrar-se en la vida quotidiana del poble. Allà passa llargues temporades, especialment a l'estiu, dedicat a activitats allunyades de l'espectacle.
La composició musical segueix present, però comparteix protagonisme amb una altra de les seves grans passions: la pintura. En aquest entorn natural i silenciós troba les condicions necessàries per desenvolupar la seva faceta més introspectiva.
Vistes de Férez
El municipi ofereix un paisatge d'acord amb aquesta recerca de tranquil·litat. Situat en una zona muntanyosa, destaca per la seva riquesa natural, amb abundància d'aigua, pinedes i alzinars que configuren un entorn de gran valor ecològic.
El seu entramat urbà conserva un aire medieval, amb carrers estrets i costeruts, façanes de maçoneria i una estructura que convida a recórrer-lo sense presses, això que anomenen turisme lent.
On viu
L'habitatge de l'artista a la localitat respon també a aquesta filosofia. Es tracta d'una casa tradicional rehabilitada respectant l'arquitectura popular de la serra, sense elements ostentosos ni grans transformacions. El seu estil de vida a Férez és senzill i quotidià, marcat per passejades per la natura, jornades de treball creatiu i una relació propera amb els veïns.
La seva presència no altera el ritme del poble, en part perquè ell mateix evita qualsevol gest de protagonisme. Habitants del municipi assenyalen que no és estrany veure'l a la plaça conversant o fent compres en comerços locals.
Què hi ha a Férez
És normal, Férez ofereix al visitant un conjunt patrimonial i natural que contribueix a la seva singularitat. Entre els seus principals atractius hi ha l'Església Parroquial de l'Assumpció, construïda al segle XVI, que acull un destacat orgue històric.
A això s'hi sumen diversos enclavaments naturals com l'Arroyo de la Mora, un pont de pedra tradicional o diversos miradors des d'on s'observa el paisatge muntanyós de la comarca.
La combinació de patrimoni, entorn natural i baixa densitat de població el fan ideal per refugiar-s'hi. Perquè García és partidari dels temps lents.
En els seus concerts, el català subratlla aquesta necessitat d'aturar-se, també a nivell musical. Defensa l'escolta i no el consum de la música, desconnectar de la hiperconnexió. Igual que ell fa a Férez.
Notícies relacionades
- El poble espanyol del segle IX ideal per recórrer a peu: té només 30 habitants i està declarat Conjunt Històric-Paisatgístic
- Confirmat per la ciència: l'arbre més alt de Catalunya és a Girona, fa més de 50 metres i no és ni una faig ni un eucaliptus
- Sembla l'Argentina, però és Espanya: la muntanya multicolor a poc més d'una hora de Barcelona reconeguda per la UNESCO