Per tenir les millors vistes de Barcelona no cal pujar a cap muntanya. Són molts els barcelonins i turistes que solen pujar als búnquers del Carmel, al Tibidabo o a qualsevol punt de la muntanya de Collserola.
És millor anar-se'n una mica més lluny i acostar-se a la platja per aconseguir una panoràmica completament diferent i molt més original. Al Delta del Llobregat ho saben bé.
Allà, a prop de l'aeroport i envoltat d'aiguamolls i aus diverses, es troba un dels secrets millor guardats de l'àrea metropolitana: el Mirador del Semàfor.
Conegut pels aficionats dels avions, aquest espai és una de les millors i més singulars alternatives als miradors tradicionals de la ciutat. A més, sense molts turistes.
Espai amb misteri
D'altra banda, aquí no només hi ha vistes, també es troba un edifici tan bucòlic com misteriós, que s'eleva entre la vegetació i la sorra a escassos metres del Mediterrani.
És una estructura icònica de maó vist la història de la qual es remunta a l'any 1887. Des d'aquí es controlava el famós semàfor que dóna nom al lloc.
Un lloc particular
La funció principal d'aquesta construcció era garantir la seguretat nàutica de la costa barcelonina, controlant el trànsit marítim en una zona històricament complexa per a la navegació.
A través d'un sistema de banderes i, posteriorment, mitjançant l'ús d'un telègraf òptic, el personal destinat a l'edifici mantenia una comunicació constant amb els vaixells que solcaven el litoral i amb el castell de Montjuïc.
Mirador del Semàfor
Aquesta xarxa de vigilància era crucial per alertar sobre naufragis o accidents, convertint l'edifici en un far d'auxili en temps on la tecnologia digital era inexistent.
A partir de 1910, l'ús de l'edifici va evolucionar per albergar els oficials del cos de carrabiners, que tenien el seu quarter general a escassa distància.
Punt estratègic
La ubicació del Semàfor no era casual; es troba estratègicament a tres metres sobre el nivell del mar, una elevació necessària per protegir la construcció de les marees i les crescudes del delta.
En l'actualitat, una rampa de fusta permet als visitants accedir al que queda de la seva estructura, que funciona com un balcó privilegiat cap a una platja natural l'accés de la qual està restringit al públic per preservar la fauna local.
Què queda
D'aquesta manera, l'antic esquelet arquitectònic actua avui com una barrera protectora de la biodiversitat i com a refugi per a diverses espècies d'aus.
El conjunt històric es completa amb les ruïnes de l'antic quarter dels carrabiners, situat a les immediacions.
Aquest cos de seguretat va ser creat amb la doble missió de vigilar la costa i combatre el contraban, especialment de tabac, que proliferava a les zones pantanoses del delta.
No obstant això, la vida en aquest destí era extremadament dura per als agents i les seves famílies. A causa de la proximitat d'aigües estancades, molts dels seus habitants van contreure paludisme, malaltia transmesa pels mosquits que abans poblaven aquestes terres.
La Guerra Civil
La història del lloc va quedar marcada per la política nacional el 1939, quan el règim franquista va dissoldre el cos de carrabiners per la seva lleialtat al bàndol republicà, passant les instal·lacions a mans de la Guàrdia Civil fins al seu abandonament definitiu a la dècada de 1970.
Per a aquells que desitgen conèixer aquest enclavament, la regió ofereix una ruta circular d'aproximadament set quilòmetres que destaca per la seva accessibilitat i el seu valor paisatgístic.
El recorregut és totalment pla i està senyalitzat en direcció al Mirador de la Bunyola i es pot fer a peu, en bicicleta o fins i tot amb cotxets de nadó.
Sent una zona protegida, els horaris d'accés varien segons la temporada, tancant a les cinc de la tarda durant els mesos d'hivern i estenent-se fins a les set durant el període estival.
Com arribar
L'accés a aquest tresor del Delta del Llobregat és senzill tant en transport privat com públic. Aquells que optin pel cotxe poden utilitzar l'aparcament de Cal Tet, al Prat de Llobregat, després de desviar-se de la carretera de Castelldefels.
Per la seva banda, el transport públic ofereix combinacions eficients a través de la xarxa de Renfe fins a l'estació del Prat, connectant amb el servei d'autobús PR3. Fins i tot és possible arribar mitjançant la línia L9 del Metro, realitzant una caminada prèvia que permet al visitant imbuir-se gradualment en l'ambient de calma que caracteritza aquest racó.
Notícies relacionades
- El poble espanyol amb 33 habitants: té una església romànica del segle XII i és una de les localitats més boniques de Tarragona
- El poble medieval amb una muralla del segle XIII i un desconegut Patrimoni de la Humanitat: té el poblat ibèric més gran d'Espanya
- El poble català medieval declarat Conjunt Històric: té un pont romànic del segle XI i un antic castell comtal