El mercat modernista espanyol declarat Bé d'Interès Cultural: té més de 8.000 metres quadrats i 250 parades

Barcelona, referent del modernisme a Espanya i al món, té, com la major part de ciutats d'Espanya, nombrosos mercats. En canvi, pocs beuen de l'estil que va caracteritzar Gaudí.

És a 349 quilòmetres de distància de la capital de Catalunya on es troba el que per a molts és un dels mercats modernistes més importants i bonics d'Espanya.

Confirmat per Hisenda: la deducció de 515 euros a la Renda per als fills que cuiden dels seus pares grans

Té més de 8.000 metres quadrats plens de vida, aromes i color, i unes 250 parades on es ven i es consumeix de tot. Aquest mercat no és només un lloc per comprar: és una obra mestra declarada Bé d'Interès Cultural.

Pocs espais d'aquestes característiques poden dir que al seu interior ofereixen des de peixos frescos de l'Albufera fins a taronges de l'horta valenciana. La Boqueria, potser, però li manca l'esplendor modernista del Mercat Central de València.

Inaugurat pel Rei

Inaugurat el 15 de juliol de 1928 pel rei Alfons XIII, aquest colós de ferro, vidre i ceràmica ha resistit gairebé un segle i llueix gairebé igual d'imponent.

La seva cúpula central recorda gairebé la cúpula invertida del Palau de la Música de Domènech i Montaner. Aquesta arriba als 30 metres d'alçada i fa arribar la llum a pràcticament tot el mercat.

Els vitralls

Els vitralls amb temes florals, aus i motius geomètrics banyen els passadissos en tons daurats, verds i blaus, mentre que els rajoles de Manises i Talavera cobreixen paraments i mostradors amb dissenys modernistes de gran colorit.

L'estructura és obra de Francesc Guassà i Pere Domènech Roura, amb aportacions d'altres mestres locals. Ells van dissenyar un espai de 8.212 m², dels quals 7.500 m² segueixen sent útils.

Façana del Mercat Central de València WIKIPEDIA

El mercat té una planta rectangular simple, de 120 x 54 metres, envoltada per façanes de maó vist i ceràmica decorativa.

Les portes principals, flanquejades per sis mosaics monumentals que representen escenes de la vida rural valenciana, marquen l'entrada a un món tan quotidià com ple d'art.

Nombre de visitants

El ferro forjat domina l'interior: més de 600 columnes suporten voltes i passarel·les elevades que permeten una circulació fluida per als 20.000 visitants diaris.

Sobre la cúpula principal, la penell de la "Cotorra del Mercat", una figura femenina amb lloro, manté un diàleg visual etern amb el "Pardal de Sant Joan" de la propera església dels Sants Joans. Tot està cuidat al detall.

Les parades

I al costat de l'art, la vida quotidiana. Les parades del mercat per on cada dia passen milers de persones a comprar o a gaudir de l'espai.

A més, hi ha molt d'ordre. Les parades s'organitzen per especialitats: la planta baixa acull peixateries, carnisseries, fruiteries i parades d'ultramarins; l'entresòl, aviram i formatgeries; i les galeries superiors, més delicatessen com espècies, embotits i confitures.

La ruta en bicicleta des de Girona fins a Tarragona que connecta els paisatges més bonics: 366 quilòmetres de natura, costa i muntanya

I els crits i sorolls típics no s'aturen per la bellesa del lloc. Li donen un toc autèntic. Cada venedor manté la tradició de tracte directe, pesant productes al moment i oferint tastos d'olis o fruites.

El mercat abasteix els residents de menjar fresc i preparat. Ja que, d'un temps ençà i com passa al mercat del Born o la Boqueria, aquí també hi ha restaurants d'alta cuina.

Cuiners amb estrella

De fet, el mercat ha atret xefs estrellats. Ricard Camarena, amb dues estrelles Michelin i una Estrella Verda per sostenibilitat, va obrir aquí el seu Central Bar el 2019.

Aquí, però, no calen reserves. Tampoc ofereix esferificacions, però sí entrepans d'autor i racions de "quilòmetre zero" d'algunes tapes típiques, amb ingredients trets del mercat.

Un Bé d'Interès Cultural viu

Declarat BIC el 2008, el Mercat Central de València supera en superfície la Boqueria (3.618 m2) i el Born (avui museu), posicionant-se com el mercat cobert de productes frescos més gran d'Europa dedicat exclusivament a l'alimentació.

El seu grau de conservació, conserva el 95% original, el distingeix com a referent modernista, comparable a la Sagrada Família o el Palau de la Música. I la seva història atrapa.

Parades del Mercat Central de València WIKIPEDIA

El projecte es va gestar el 1910, però les obres van començar el 1921 després de guanyar el concurs arquitectònic. L'estructura metàl·lica, inspirada en el Crystal Palace de Londres i en mercats com Les Halles de París, es va combinar amb el gust modernista local: ceràmiques de Cells Adroher, vitralls de Rigalt i ferro d'Alsina.

Com molts altres llocs, durant la Guerra Civil el mercat es va convertir en magatzem militar, però va evitar danys greus. Tot i així, ha patit reformes el 1980, 2002 i 2017 per modernitzar les seves instal·lacions. El seu aspecte, en canvi, no varia.

Pol econòmic

Els seus més de 8.000 metres quadrats i les seves 250 parades l'omplen de vida. Avui, el Mercat Central de València genera 1.200 llocs de treball directes i factura uns 300 milions d'euros anuals.

I això que no es cobra entrada. Qualsevol persona pot passejar entre les parades i veure la vida que aquesta joia modernista conté.