Sembla Santorini, però és Catalunya: casetes blanques, colors blaus, més de 15 galeries d'art i tres museus en aquest petit poble costaner de Girona

En el món dels viatges, les comparacions són un recurs gairebé inevitable. Un busca referents familiars per descriure allò nou.

Així s'enganxen etiquetes com “la Venècia catalana” o “el Nova York català” per parlar de llocs com Empuriabrava o Vilella Baixa. Les xarxes també hi ajuden.

Així, mentre fins ara es deia que Cadaqués era l'Eivissa catalana, per internet circulen vídeos que afirmen que aquest poble costaner de Girona sembla Santorini.

Hi ha algunes similituds, és cert. Les façanes de les seves cases marineres, d'un blanc immaculat amb detalls en blau mariner, i la seva ubicació privilegiada davant del Mediterrani són un bon punt de partida.

Un petit poble

A això cal afegir que Cadaqués és un lloc completament fotogènic, ple d'art i que ha atret centenars de famosos, especialment quan Dalí el va prendre com a base per al seu taller.

Una mica d'això encara es manté viu. Per començar, per la seva ubicació i el seu discret tamany. Aquí no hi arriben a viure 3.000 veïns, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

Un racó apartat

A l'estiu la seva població augmenta, és cert, però la seva imatge continua sent de postal. A més, és un refugi que, per a molts, se sent com una illa a causa del seu particular aïllament geogràfic.

Aquí només s'hi arriba després d'una llarga carretera de revolts o una exigent caminada d'hores. Això o en vaixell, com passa a Santorini.

Després hi ha l'estètica de Cadaqués, una gran carta de presentació. Els seus carrers estrets i empedrats de llosa, d'origen medieval, conformen un nucli antic laberíntic que convida al passeig pausat, com si fos una illa grega.

El punt més elevat d'aquest nucli històric és la Església de Santa Maria de Cadaqués, des d'on s'obté una de les panoràmiques més impressionants de la badia, arribant a veure la silueta de l'illa de es Cucurucuc i el far de Cala Nans.

Un cap que inspira

Després hi ha l'entorn. Cadaqués està en un golf format pel Cap de Creus, un tros de terra guanyat al mar, amb uns penya-segats espectaculars i roques amb formes capritxoses que van inspirar Dalí.

El geni surrealista va trobar en una roca de la cala de Culleró la gran inspiració per a El gran masturbador, una de les seves pintures més reconegudes. Tot i que no ha estat l'únic que ha vist altres formes en aquest racó.

El triangle cultural de Cadaqués

Hi ha alguns penya-segats o illots de la zona amb noms com “el camell”, “l'àguila” o “la tortuga”, pel seu semblant a aquests animals.

I amb tanta gent inspirada i racons evocadors, l'art s'acumula al lloc. Aquí hi ha prop d'una vintena de galeries i fins a tres museus, cadascun més interessant.

Un d'ells és el Museu Municipal de Cadaqués, un espai públic dedicat a preservar la memòria històrica i artística de la vila. Aquí hi ha records de Dalí, però també d'altres famosos que van passar pel municipi, com Richard Hamilton o Marcel Duchamp.

També hi ha l'Espai Cap de Creus, el més allunyat del nucli urbà, situat al far del cap. Aquí hi ha més coneixement natural que artístic, però no per això resulta menys interessant.

El museu Dalí

I, finalment, el més conegut: la Casa-Museu de Salvador Dalí de Portlligat, un petit nucli poblacional de Cadaqués que dóna nom a la cala on es troba aquest antic taller del pintor.

Aquesta va ser l'única residència estable de l'artista empordanès. Aquí va viure i treballar des de 1930 fins a la mort de Gala el 1982.

Un espai únic

La casa va ser concebuda des del principi com una obra d'art. N'hi ha prou amb veure aquesta estructura laberíntica creada a partir d'una sèrie de barraques de pescadors que el geni surrealista va anar unint i modificant.

Visitar-la permet entrar en l'univers més íntim de Dalí, accedir als seus tallers i a la seva biblioteca i descobrir alguns dels objectes extravagants que decoraven la seva vida diària.

Després hi ha les platges. La costa de Cadaqués ofereix una gran varietat de cales, des de la principal, amb els seus còdols, fins a les més petites i amagades.

D'entre les zones de bany destaquen Ses Ielles, Sant Lluís, Portlligat, Jonquet o Portdoguer, a més de cales més aïllades com Culip, Portaló, Seca o Francalós, molt apreciades per senderistes i navegants.

Gastronomia variada

I, finalment, un atractiu amb el qual Santorini no pot competir amb Cadaqués: la taula. Publicacions internacionals com National Geographic han assenyalat aquest municipi com un dels llocs on millor es menja a Espanya.

Aquí hi ha des d'alta cuina fins a xiringuitos de gran nivell. Un d'ells és el Marítim, un establiment obert el 1935 que va ser l'epicentre de la gauche divine i refugi de personatges com Gabriel García Márquez, Umberto Eco o Kirk Douglas.

D'altra banda, els xefs Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas (del triestrellat Disfrutar) hi han obert Compartir, un restaurant que ofereix cuina de proximitat centrada en el producte fresc i el concepte de plats al centre.

Tot i que, per a una experiència més desenfadada, locals com el xiringuito Blue a la platja de Ses Oliveres o la tradicional Casa Anita ofereixen des d'arrossos amb llamàntol fins a les clàssiques anxoves de L'Escala, sempre amb el mar com a teló de fons.

Com arribar-hi

L'únic problema de Cadaqués és que, si no es té vaixell, cal tenir estómac per superar l'arribada en cotxe per la GI-614, una carretera famosa per les seves nombroses corbes que serpentegen a través de les muntanyes de l'Alt Empordà.

El viatge, de dues hores des de Barcelona i una des de Girona, val la pena. A més, abans d'arribar tot és línia recta. Primer es pren l'AP-7 fins a la sortida de Figueres; després es continua per la N-II fins al desviament cap a Roses i, llavors sí, arriba el sinuós camí cap a Cadaqués. Un tros de Grècia a Catalunya, però amb una identitat pròpia com cap altra.