Publicada

El rastre del progrés a Catalunya no només s'escriu a les grans ciutats, sinó a les cicatrius de ferro que creuen les seves valls més profundes. Fa més de 175 anys, el tren va canviar per sempre la fisonomia d'aquest territori.

Aquella revolució econòmica va permetre que petites localitats de l'interior es fessin fortes, connectant indústries que avui són llegenda. Molts d'aquests traçats van desaparèixer amb les fàbriques, però els rails van quedar gravats a la terra.

El sender de la nostàlgia

Numeroses muntanyes amaguen avui entre la vegetació llargues vies que han estat reconvertides per al senderista. Són camins que ofereixen la possibilitat de caminar per la història, lluny de l'asfalt i envoltats d'un silenci absolut.

Camí Natural Via Verda del Ferro i del Carbó.jpg

Aquest itinerari d'interior, que uneix Ripoll amb Sant Joan de les Abadesses, és la Ruta del Ferro i del Carbó. Un traçat dissenyat originalment per al transport de mineral procedent de les mines d'Ogassa.

Passat industrial actiu

El camí permet travessar el vall del Ter seguint una infraestructura que explica l'evolució de la regió. La construcció del ferrocarril va respondre a la necessitat de moure grans quantitats de carbó a finals del segle XIX.

Ripoll es va convertir en el node central on es gestionava el transport cap a les principals indústries del país. Des de 1880, la connexió ferroviària amb Barcelona va consolidar aquest municipi com un motor econòmic fonamental.

Ruta històrica

La línia fèrria que connectava Ripoll amb Sant Joan de les Abadesses es va inaugurar aquell mateix any, però el tram final fins a Ogassa no es va completar fins al 1887. Va ser una extensió construïda específicament per canalitzar la producció minera.

Ruta del Ferro i del Carbó.jpg

L'itinerari actual segueix la vora esquerra del riu Ter en els seus primers quilòmetres. El traçat conserva corbes amples i pendents suaus, una geometria estable dissenyada originalment per a les pesades locomotores de vapor.

Punts clau

Tot i que la vegetació és avui la gran protagonista, el recorregut manté elements propis del passat ferroviari intactes. Es poden observar murs de contenció i terraplens que van sostenir el pes de tones de mineral durant dècades.

L'arribada a Sant Joan de les Abadesses constitueix un dels punts més destacats de la ruta. Aquest municipi va funcionar com el centre logístic del transport miner, connectant les vagonetes de muntanya amb els combois cap a la ciutat.

Estacions recuperades

Al nucli urbà encara es conserva l'antiga estació i part de les estructures vinculades al ferrocarril. Aquests elements han estat reutilitzats com a equipaments públics, permetent identificar com funcionava la cadena extractiva de l'època.

Abans d'arribar al destí final, el caminant travessa Ogassa, un dels principals centres miners del Pirineu català. Aquest enclavament va mantenir les seves explotacions actives fins a l'any 1967, marcant la fi d'una era.

Enginyeria de muntanya

El traçat que pujava fins a les mines incloïa infraestructures complexes com plans inclinats i apartadors. Tot i que part d'aquesta enginyeria va desaparèixer després del tancament de l'activitat, el camí permet reconèixer l'organització del territori.

A més del seu innegable interès miner, la ruta connecta amb elements històrics medievals de gran valor. A Sant Joan destaca el Pont Vell, una construcció del segle XII que va facilitar les comunicacions entre ambdues vores del Ter.

Excursió estesa

L'extensió més recent de la ruta cap a Sant Pau de Segúries segueix un antic traçat de la carretera general, avui en desús. Aquest tram complementa l'itinerari ferroviari i ofereix una visió més àmplia del paisatge agro-ramader.

La seva integració permet gaudir d'un recorregut més complet pel vall mitjà del Ter. És el pla ideal per a aquesta primavera, aprofitant que el desglaç omple de vida els rierols i gorgs que envolten el camí.

Notícies relacionades