L'arribada del ferrocarril a Espanya a mitjan segle XIX va transformar profundament la manera de desplaçar-se, comercialitzar i organitzar el territori. L'expansió de les vies per la península va reduir distàncies entre ciutats, va impulsar l'activitat econòmica i va donar origen a nous barris al voltant de les estacions.
La primera línia ferroviària espanyola es va inaugurar el 1848 entre Barcelona i Mataró, marcant l'inici d'una etapa clau per al desenvolupament del país.
Tot i així, l'expansió ferroviària al nostre país va ser més lenta que en altres potències europees. La complexa orografia, la dispersió dels nuclis de població i les limitacions econòmiques d'una economia que tot just començava a industrialitzar-se van dificultar el desplegament de la xarxa. En aquest context van néixer moltes estacions que avui formen part del patrimoni històric.
L'estació de Cornellà
Una d'elles és l'estació de Cornellà de Llobregat, construïda a mitjan segle XIX i que encara està en funcionament. Aquest edifici s'ha convertit en un vincle entre l'Espanya industrial que va veure néixer el ferrocarril i la mobilitat metropolitana actual.
Mentre moltes terminals històriques han desaparegut o han estat substituïdes per noves infraestructures, aquesta estació ha sobreviscut a gairebé dos segles de canvis tecnològics, urbanístics i socials.
Origen al segle XIX
L'origen de l'estació es remunta a la dècada de 1850, quan la Companyia del Ferrocarril de Martorell a Barcelona --també coneguda com a Camins de Ferro del Centre-- va estendre la seva línia dins del corredor ferroviari que connectava Barcelona amb Molins de Rei i Martorell.
La línia comptava amb doble via des de la seva obertura al novembre de 1854, cosa que evidenciava la importància estratègica del traçat. Un any després, el 1855, es va construir l'edifici de viatgers que encara avui presideix l'estació.
Diferents etapes
Amb el pas dels anys, la infraestructura es va anar integrant en diferents etapes de la història ferroviària. El 1891 la línia va passar a formar part de la xarxa de la companyia MZA (Madrid a Saragossa i Alacant), una de les grans operadores ferroviàries de l'època. Posteriorment, el 1941, després de la nacionalització del ferrocarril, l'estació va quedar integrada a la xarxa estatal de Renfe.
Rodalies
Avui l'estació és un punt rellevant de la xarxa de Rodalies de Barcelona, integrada a la línia R4, que connecta diferents municipis de l'àrea metropolitana i canalitza milers de desplaçaments diaris per motius laborals, educatius o personals.
Valor arquitectònic
Més enllà de la seva funció com a node de transport, l'edifici destaca pel seu valor arquitectònic. Situat al costat nord de la Plaça de l'Estació, en ple centre urbà de Cornellà, respon a la tipologia de les primeres estacions ferroviàries del segle XIX.
Es tracta d'un edifici rectangular d'una sola planta, organitzat en tres cossos i amb una façana simètrica de tonalitat rogenca rematada per motllures blanques.
La seva arquitectura combina elements neoclàssics i neobarrocs en una composició eclèctica en què el maó adquireix un paper protagonista. Aquest estil, característic de moltes construccions industrials de l'època, contrasta amb les estacions posteriors, dissenyades amb criteris més funcionals i estandarditzats.
Restauració de l'estació
Malgrat la seva antiguitat, l'estació continua exercint un paper fonamental en la mobilitat metropolitana de l'àrea de Barcelona. Conscient del seu valor històric, Renfe ha posat en marxa una rehabilitació integral de l'edifici amb una inversió de 2.092.064 euros.
L'objectiu és preservar-ne les característiques originals mentre s'adapta a les necessitats del transport actual, especialment en matèria d'accessibilitat i comoditat per als usuaris.
Les obres inclouen la restauració d'elements exteriors com la façana, la cornisa i la balustrada, així com la construcció de noves rampes d'accés i la instal·lació de passamans adaptats a la normativa vigent. A l'interior es reorganitzarà el vestíbul principal i s'habilitarà una nova zona d'atenció al viatger que substituirà l'antiga taquilla.
El projecte també preveu la renovació d'ascensors, la instal·lació d'encaminaments podotàctils a andanes i passos inferiors, l'actualització de la xarxa elèctrica de baixa tensió i millores en el sistema de drenatge i recollida d'aigües pluvials. Tot això busca integrar infraestructures modernes sense alterar la identitat històrica de l'edifici.