L'església vermella de la Garrotxa: del segle XII, romànica i resistent als terratrèmols

La Garrotxa ja és coneguda per la seva terra volcànica i els seus més de 40 cons adormits des de fa mil·lennis. No li falta de res, ni tan sols un dels faigs més imponents de Espanya, la Fageda d’en Jordà. Però encara hi ha més.

Enmig d’aquest terreny fèrtil, no només hi creix una vegetació espectacular, també s’hi aixeca un edifici d’una bellesa imponent. Data del segle XII i el seu estil romànic roman protegit, malgrat la virulència dels terratrèmols que la van sacsejar.

Tot es remunta a 1079, quan els vescomtes de Besalú, Udalard Bernat i la seva esposa Ermessenda, van cedir una vella església a l’abadia de Sant Víctor de Marsella. Els monjos de l’orde benedictí van aprofitar la riquesa d’aquesta terra per aixecar-hi la seva església.

Ho van fer usant els materials de l’entorn, un terreny ric en basalt que li dona un color especial al lloc i, per tant, a aquesta ermita que encara resisteix.

De quan és

L’església, com el monestir, es va consagrar el 1117. En queda poc. Una sèrie de terratrèmols esdevinguts el 1427 i 1428 van arrasar gairebé tota la comarca, i el conjunt monàstic no en va ser una excepció.

L’església, en canvi, va sobreviure. Qui sap si perquè estava fonamentada sobre la roca volcànica, que va actuar com a amortidor natural, o per un miracle, com diuen els creients.

L’església

El claustre, les dependències dels monjos i el refetor del monestir van desaparèixer per sempre sota el pes de la terra. Però l’església vermella va romandre intacta, amb les seves tres naus, els seus tres absis i la nau central coberta per volta de canó apuntada, i va quedar com un far vermell de la història.

Pel seu material, però també per tot el conjunt arquitectònic que acull, l’església va ser restaurada el 1991 i declarada Monument Històric-Artístic d’Interès Nacional. Només cal entrar-hi i comprovar-ho.

La seva estructura de tres naus s’organitza sota una volta de canó apuntada a la nau central, mentre que les laterals es tanquen en elegants quarts de cercle.

Els absis, decorats amb aquelles arcuacions llombardes que els monjos van importar del nord d’Itàlia com qui conserva un record de família, doten el conjunt d’una simetria gairebé musical.

Primeres reformes

Tot i que el temps i les reformes del segle XVIII es van endur un dels tres absis originals, el que roman dempeus després de la restauració de 1991 és suficient per entendre per què va ser declarada Monument Històric-Artístic d’Interès Nacional.

En creuar el llindar, la sobrietat del romànic es veu interrompuda per esclats d’una creativitat desbordant. La portalada, amb la seva arquivolta interior decorada amb motius geomètrics, serveix de preludi a un interior on la pedra sembla cobrar vida.

Els detalls

Els capitells són un catàleg de l’imaginari medieval: màscares humanes que treuen el cap entre el fullatge, caps de lleó de mirada fixa i rostres grotescos que semblen vigilar el fidel.

L’única pega és el seu Crist. No és original, sinó una rèplica del que hi va haver en el seu dia. El seu valor artístic era tal que, després de sobreviure als saquejos de la Guerra Civil, es va decidir preservar-lo en un espai segur.

Des de 1979, aquesta figura sagrada original es troba al Museu d'Art de Girona, on ara s’exhibeix per al visitant i amant de l’art.

Però si hi ha una peça que reclama el protagonisme absolut, aquesta és la pica baptismal. De dimensions imponents, aquesta joia del segle XII presenta una sanefa trenada i personatges esculpits que la converteixen en un dels tresors escultòrics més importants de Catalunya.

Com arribar-hi

Un pot acostar-s’hi a veure-la. És a només una hora de Girona, anant per la C-66 en direcció a Besalú i, un cop allà, seguir per l’A-26 cap a Olot. Després de passar Castellfollit de la Roca, només cal agafar la sortida cap a Sant Joan les Fonts i seguir les indicacions fins a l’església.

Des de Barcelona, el viatge arriba a l’hora i mitja o una hora i quaranta-cinc minuts, depenent del trànsit. La ruta més directa és sortir per l’AP-7 en direcció Girona i agafar la sortida cap a Banyoles-Olot per anar per la C-66.