Espanya té nombroses joies arquitectòniques que són Patrimoni de la Humanitat. Cada edifici és un símbol d'identitat que guarda una història impecable digna d'admirar. Per això, hi ha obres que presenten un valor arquitectònic inconmensurable.
A Catalunya es troba una de les joies amb molts anys d'història. Concretament, a Terrassa. En ple centre de la ciutat i passant pràcticament desapercebuda entre edificacions modernes, s'alça, com si fos un illot de verdor i d'història, el complex episcopal de l'antiga Diòcesi d'Ègara, sens dubte, un dels conjunts monumentals altmedievals més interessants i millor conservats no només de Catalunya, sinó de tota la cristiandat occidental.
Situat en una posició elevada lleugerament dominant entre els torrents de Vallparadís i Santa Maria, l'antic complex episcopal egarenc, únic d'aquesta naturalesa conservat a Espanya, es compon actualment de l'església (antiga catedral) de Santa Maria, de l'església parroquial de Sant Pere, del temple funerari de Sant Miquel (erròniament denominat "baptisteri"), i del conjunt de restes anteriors que han anat apareixent a l'entorn durant les diferents campanyes d'excavacions allí practicades i que, molt encertadament, s'han deixat a la vista del visitant.
Segons recull l'ajuntament de Terrassa, el Bisbat d'Ègara es va crear, a partir de l'any 450, quan es va projectar un gran complex episcopal que va culminar la seva construcció al segle VI.
Les invasions musulmanes, que van començar el 714, van desmantellar l'estructura dels bisbats i, malgrat la seva restauració al segle IX per part dels carolingis a la Catalunya Vella, el Bisbat d'Ègara no es va reposar encara que va continuar la seva activitat religiosa.
A finals del segle XIX es va iniciar la restauració de l'edifici de Sant Pere. Al segle XX Josep Puig i Cadafalch es va encarregar d'estendre-la per tot el recinte. Des de l'any 1998 es van realitzar processos de restauració i museïtzació del conjunt.
L'any 2009 es va reobrir després de descobrir que es tracta d'un conjunt de primer ordre a nivell europeu gràcies al bon estat de conservació dels elements d'època episcopal entre els segles V i VIII.
Actualment, la Seu d'Ègara és un conjunt monumental amb més de 2.500 anys d'història. I, degut a la seva excepcionalitat dins del patrimoni cultural europeu, en aquests moments està en marxa la candidatura de la Seu d'Ègara a Patrimoni Mundial de la UNESCO.