La ruta de senderisme més bonica de Tarragona: 10 quilòmetres de longitud, 424 metres de desnivell i més de quatre hores de durada

Al cor del Baix Camp destaquen dues poblacions fàcilment identificables pels tons rogencs del seu entorn: Prades, coneguda tradicionalment com la "vila vermella", i Mont-roig del Camp.

En aquest mateix àmbit geogràfic s’alça la Muntanya Blanca, anomenada així per la tonalitat clara de la seva roca calcària, una serra que funciona com a magnífic balcó natural cap a l’interior i la franja marítima del Camp de Tarragona.

Aquest és el pròxim festiu a Catalunya: un pont de quatre dies que està a punt de caure

La ruta proposada aquesta setmana condueix fins a la seva cota més elevada i fins al punt exacte on es troben els termes municipals de Mont-roig del Camp, Colldejou, Pratdip i Riudecanyes.

L’excursió es pot enriquir amb la visita a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca i a la capella de Sant Ramon de Penyafort, dos enclavaments patrimonials de referència a la zona.

Recorregut de la ruta

El recorregut comença al quilòmetre 6 de la carretera T-322, en una pista que arrenca a l’esquerra si es circula des de Mont-roig del Camp en direcció a Colldejou.

Des d’aquest punt s’enllaça amb el sender senyalitzat GR-192 en sentit Pratdip i es creua el Pont de Rifà, cosa que permet configurar l’itinerari com un circuit en sentit horari.

No ho sabies: els hotels de Tarragona baten rècords al gener amb més del 22% de creixement

Durant la primera part, camins forestals i senders envolten la Muntanya Blanca fins a arribar al Coll de les Set Crestes, pas natural des d’on s’afronta l’ascensió definitiva.

Ja a la part superior, s’avança de nord a sud per la vessant litoral fins a arribar al Molló dels Quatre Termes, situat a 485 metres d’altitud, lloc on s’inicia el descens pel Portell de l’Escagassat. El retorn continua pel Barranc de la Font d’en Soler fins a connectar de nou amb un dels encreuaments del GR utilitzats a l’inici.

Muntanya blanca WIKILOC

Més de quatre hores

La ruta té una longitud total de 10 quilòmetres i acumula un desnivell positiu de 424 metres, cosa que la situa en un nivell d’exigència física moderat.

El temps estimat per completar-la és de 4 hores i 14 minuts, incloent-hi parades habituals per descansar o reposar forces, mentre que el temps efectiu de marxa ronda les 3 hores i 23 minuts.

Confirmat per Aena: els aeroports de Barcelona, Girona i Reus s’enduen set premis

La dificultat d’un itinerari pot variar en funció de l’experiència de cada senderista, però eines com el mètode SENDIF, impulsat per la Taula de Camins de l’Alt Pirineu i Aran, permeten valorar de manera objectiva tant l’esforç físic com la complexitat tècnica del traçat.

En aquest cas, el tram més exigent correspon a la pujada a la Muntanya Blanca, especialment, entre l’Aufinac i el Coll de les Set Crestes, on se superen 272 metres de desnivell en tot just dos quilòmetres.

El perfil altimètric adopta una forma piramidal: després de culminar l’ascens, el recorregut es suavitza lleugerament abans d’afrontar el descens fins al punt de partida.

Moltes pendents

Des del punt de vista tècnic, el senderista haurà d’afrontar pendents pronunciades en diferents trams i superar una breu grimpada als voltants del coll, un pas que no comporta gran dificultat gràcies a la bona adherència de la roca calcària.

No obstant això, en cas de pluja o humitat, convé extremar la precaució durant la baixada, ja que la gres rogenca pot tornar-se relliscosa.

Vistes panoràmiques

Un cop al cim, la panoràmica justifica l’esforç. Destaquen els cims de la Serra de Llaberia, com el Cavall Bernat, la Creu de Llaberia o la Miranda, reconeixible pel radar meteorològic que corona el seu punt més alt.

També, es distingeix amb claredat la silueta de la Mola de Colldejou, amb el municipi als seus peus, i la muntanya de perfil cònic on s’assenten l’ermita de Santa Bàrbara i el Castell de Sant Miquel d’Escornalbou.

Cap a l’est, la vista s’obre a la Costa Daurada i al Mediterrani, amb localitats com L’Hospitalet de l’Infant, Cambrils, Vila-seca, Salou i Tarragona dibuixant l’horitzó litoral.