Aquest és el poble de Catalunya amb més vent de tot Espanya: ratxes de més de 170 km/h
El ventós municipi és un dels més desconeguts de la Costa Brava
Altres notícies: Les millors fotos del vendaval a Catalunya
Notícies relacionades
La borrasca Nils ha posat en alerta tot Catalunya. Ratxes de més de 100 km/h assoten gairebé tot el territori. Ja hi ha cinc ferits i s'han suspès classes a escoles i universitats.
El panorama és greu. Ja hi ha cancel·lacions de trens i vols, hi ha hagut incendis i fins i tot accidents de trànsit. La situació es pot allargar fins a les 20 h d'aquest dijous 12 de febrer. I el pitjor és que un altre front amenaça amb més vent per aquest cap de setmana.
Aquesta situació, en canvi, no és nova per al poble amb més vent de tot Espanya. És a Catalunya i, tot i ser poc conegut, té històries per escriure més d'un llibre.
Es troba a l'Empordà (Girona), a només uns pocs quilòmetres de França. De fet, a les seves muntanyes, on el Pirineu s'uneix amb la Mediterrània, hi ha la frontera entre ambdós països. Es tracta de Portbou.
El regne de la tramuntana
El curiós és que, tot i ser un d'aquells pobles tranquils de la Costa Brava –aquí no arriben turistes en massa–, els seus veïns són assotats pel vent gairebé cada dia.
Ja ho diuen, la Costa Brava és el lloc on la tramuntana, el poderós vent del nord, bufa amb més virulència, i Portbou n'és un clar exemple. Aquí el vent forma part del paisatge i, tant si és per bé com per mal, marca la vida quotidiana.
Per què hi ha tant de vent
Què té aquest poble perquè bufi tant i tan fort el vent? La seva geolocalització. Portbou s'assenta cara a cara amb el Golf de Lleó, un emplaçament exposat als vents que venen de la Mediterrània i que baixen pels Pirineus, aquí ja, d'una alçada més petita.
És per això que no és estrany que les ratxes de vent superin els 100 km/h; s'han arribat a registrar ràfegues de fins a 173 km/h, una força suficient per bolcar vagons de tren o fer tremolar les finestres.
Aquest racó de Catalunya és poc conegut pels turistes, Portbou
Això condiciona la vida, com és obvi, però també la seva arquitectura urbana. Pels seus carrers, les baranes són part del mobiliari urbà: ajuden els veïns a enfrontar-se a aquest fenomen que bufa amb fúria diversos dies a l'any.
És cert que molts dels seus veïns ja hi estan acostumats, però això no treu que la vida sigui difícil a vegades. Fa dos anys, el poble va estar amenaçat per un fort incendi i el vent va dificultar les tasques d'extinció.
Més enllà del vent
La intensitat de la tramuntana va impedir que els serveis aeris amb avions d'ala fixa poguessin intervenir. D'aquí que no sempre el vent jugui a favor seu.
De tota manera, Portbou és molt més que el poble amb més vent de Catalunya i de la resta d'Espanya. Té molts altres atractius turístics i patrimonials.
Estació de Portbou
Un dels més apreciats és la seva estació de tren internacional. Inaugurada el 1929, és una joia arquitectònica que conserva la monumentalitat d'una altra època.
La seva enorme marquesina metàl·lica és tan gran que arriba a semblar desproporcionada per a la mida del poble, però té un significat. Aquesta parada era obligatòria per a tots els trens de viatgers i mercaderies que, en el seu dia, creuaven aquí la frontera.
Durant la Guerra Civil, aquesta mateixa estació va ser escenari de drama i esperança: milers de republicans la van travessar buscant refugi a l'altra banda.
Avui, encara es poden recórrer els senders de muntanya que van utilitzar per fugir, esquitxats d'antics llocs de vigilància i restes d'aduanes. Un altre dels principals atractius del lloc.
L'eco de Walter Benjamin
Però abans de sortir del poble, el cementiri de Portbou bé mereix una visita. Hi guarda una de les històries més commovedores i tràgiques de l'exili europeu.
L'any 1940, el filòsof alemany Walter Benjamin va arribar fins aquí, exhaust després de creuar els Pirineus fugint del nazisme. El problema és que, en arribar, el franquisme havia guanyat la Guerra Civil.
Monument a Walter Benjamin a Portbou EMPORDÀ TURISME
Davant la impossibilitat de seguir cap a l'exili i la por de ser lliurat al règim franquista, el pensador i matemàtic va decidir posar fi a la seva vida en aquest poble i es va llançar al mar.
La seva memòria es recorda amb el “Passages”, el colpidor monument de l'artista Dani Karavan, instal·lat al costat del cementiri. El lloc, orientat cap al mar i França, ofereix a més una de les vistes més boniques de la Costa Brava.
Què veure i fer
Per això, més enllà del vent, Portbou és un lloc a visitar. A més, compta amb una vida molt interessant. El municipi creix de cara al mar i, al seu encontre, al passeig marítim, les terrasses de bars i restaurants animen el lloc.
Sense anar més lluny, davant la platja Gran, un xiringuito històric es manté obert fins i tot a l'hivern, resistint, com els seus habitants, l'empenta constant de la tramuntana.
Vistes de Portbou
Per últim, i abans d'abandonar Portbou, millor pujar al Coll dels Belitres i gaudir d'una panoràmica des de dalt. Aquest mirador natural, on encara es conserva la garita de la frontera franco-espanyola, ofereix una visió privilegiada del municipi.
No només això. A més de connectar amb França, des d'aquí comencen també diverses rutes que enllacen amb el Parc Natural del Cap de Creus. Uns camins que permeten passar per penya-segats i cales solitàries, i que, en el seu dia, van ser antigues sendes de contrabandistes i exiliats.
Com arribar-hi
Per arribar-hi només cal superar dues coses: el vent i les hores de viatge fins a arribar-hi. És senzill: des de Barcelona n'hi ha prou amb anar per l'autopista AP-7 fins a la sortida de Figueres i seguir per la carretera N-260. Són dues hores de trajecte.
Gairebé una hora més requereix venir en tren, és clar que el viatge té el seu encant. No només perquè recorda altres temps entre funestos i plens d'esperança, sinó també pel lloc d'arribada: la gran estació internacional. Un gran punt de partida per descobrir aquest bonic i ventós poble que és Portbou.
Una altra opció: en tren, el viatge és més llarg, però infinitament més evocador: l'arribada a la seva estació monumental és una experiència en si mateixa, un viatge al passat d'aquest poble fronterer i ventós, on cada ràfega d'aire explica una història.
