La quantitat de monuments, cases i palaus que són declarats Bé Cultural d'Interès Nacional es compten per desenes. Menys comú és trobar platges que obtinguin aquesta categoria, però existeixen.
A mitja hora de Barcelona, quan no menys (tot depèn del trànsit), es troba un petit poble d'origen treballador banyat pel Mediterrani. No apareix a les guies, s'hi pot arribar en tren i, a més, compta amb unes casetes que han fet que la seva costa obtingui el citat reconeixement i cridi l'atenció de publicacions de viatges especialitzades.
On és
Dit això, ja es descarten platges de Sitges o Castelldefels, de fet està al mig d'ambdues ciutats. Potser per això la seva ubicació la fa passar més desapercebuda. És clar que tampoc és del tot fàcil arribar-hi en cotxe.
Per començar, cal ignorar l'autopista. S'ha d'anar per la famosa carretera del Garraf i sortejar les desenes de corbes que separen les ja citades localitats. En un moment, apareix el cartell amb el nom del poble, Garraf.
Una platja particular
Després de creuar la carretera per sota, el visitant es troba amb una platja que posseeix un encant únic. El seu característic skyline format per 33 casetes és tan pintoresc i nostàlgic com inconfusible.
Però més enllà de les casetes, la cala es distingeix per la seva fina sorra blanca i les seves aigües cristal·lines plenes de peixos. Estant sota un penya-segat, les roques entren al mar i converteixen el lloc en un refugi ideal per a peixos i altres tipus de fauna marina. No en va, molts hi acudeixen per practicar busseig.
Com és
Per les característiques esmentades de la zona, la platja sol ser un lloc calmat, on el vent no bufa amb tanta força. Això permet llargues passejades, tranquil·litat i aigües calmades.
L'anomenada platja de les casetes fa 380 metres de llarg i uns 28 metres d'ample. Allà s'hi ubiquen tres restaurants i dos xiringuitos, es poden llogar caiacs, patinets de pedals i taules de paddle surf i disposa de tot tipus de serveis: dutxes, socorristes i rampes d'accés. És clar que si alguna cosa destaca és l'exclusiu i recuperat hotel privat, només per a socis, que gestiona el grup Soho Club. Un hotel que va cridar l'atenció de National Geographic.
Aires de Venècia
En qualsevol cas, si alguna cosa destaca d'aquesta cala és per les seves casetes. El rasgo més distintiu d'aquesta platja són aquestes construccions pintades de verd i blanc, conegudes perquè recorden aquelles casetes de banyistes de les platges del Lido de Venècia. Només que a les catalanes s'hi pot viure gràcies a la seva major mida.
La seva fotogènia és de tal magnitud que, més enllà de servir per al postureig, sovint han servit de plató ideal per a espots de televisió o escenes de pel·lícules. I això que ja tenen més d'un segle d'història, un factor que les ha portat a ser declarades Bé Cultural d'Interès Nacional.
Origen de les casetes
El perquè de la ubicació d'aquestes casetes allà és, encara avui, un misteri. Uns diuen que van ser ubicades allà pels primers banyistes. Una altra versió és que eren espais on els pescadors. Finalment, no es descarta que en realitat fossin per als treballadors del ferrocarril, perquè sí, el tren arriba fins allà.
En qualsevol cas, aquestes casetes, o almenys les primeres, daten de 1923. Estaven fetes de fusta i el clima i les onades les feien caure amb facilitat. No va ser fins al 1931, quan Domingo Sorribas, amb permís de la Comandància de Marina, va construir la primera caseta sobre pilars. L'aprovació va despertar l'interès de molts i veïns i ja el 1934 hi havia 33 casetes.
Una història particular
Des de llavors han passat moltes coses. El 1946, el Ministeri d'Obres Públiques (MOPU) es va convertir en el propietari de les casetes i responsable de fer les concessions. A més, va fixar que totes havien de ser iguals i estar pintades de blanc i verd. Una estètica que encara es manté.
A partir dels 50, les casetes van ser amenaçades per l'ampliació del poble, la construcció del port esportiu i l'arribada de turisme. Però sempre es van mantenir dretes gràcies a la lluita veïnal, que hi té un paper clau. El 1984, l'Associació de Veïns de la Platja de les Casetes de Garraf es va organitzar per conservar-les, però ara estan en mans privades. La majoria pertanyen als hereus dels seus constructors.
Què veure
Més enllà de la platja, Garraf bé mereix una visita. És un dels pobles més joves de Catalunya, va ser erigit el 1901 quan encara era una colònia de pescadors i treballadors de la pedrera de La Falconera que és propera i del port, propietat del comte Güell.
La seva ubicació privilegiada la va convertir en un atractiu i a la segona dècada del segle XX ja tenia més habitants que Castelldefels. L'activitat de la pedrera atreia treballadors i el mateix Eusebi Güell va fer construir un baixador, ara convertit en estació. Allà va començar la gran eclosió.
D'aquells temps encara es mantenen drets edificis històrics i d'una arquitectura més que interessant. El més especial és l'Edifici Gaudí Garraf. El nom ja en dona pistes. Si allà hi era el comte Güell és fàcil deduir que li va demanar al seu arquitecte favorit una casa allà. I Gaudí, va erigir aquesta casa on ara hi ha un restaurant dissenyat pel referent modernista.
Com arribar-hi
Gràcies a Eusebi Güell aquest petit municipi compta amb estació pròpia i encara hi arriben trens. La línia R2 Sud de Rodalies para allà i triga menys de mitja hora a arribar-hi des de Barcelona.
Si s'hi accedeix en vehicle privat cal tenir en compte dues coses. Primer, que hi ha un aparcament públic limitat amb zona blava de juny a setembre. I tot i així, s'omple rapidíssim, com el que hi ha també al port esportiu. S'hi arriba via les corbes del Garraf o, el que és el mateix, per la C-31.