La Setena rebenta costures, Álvarez de Toledo i Feijóo es fan notar, i el Suprem queda retratat
La Setena rebenta costures. Ha entrat en el món audiovisual espanyol trencant la pana, com dirien els mil·lennistes. Primer cop: entrevista a Carlos Cuerpo. Segon, entrevista a Gabriel Rufián. Tercer, enquesta, i gran impacte. El PSOE guanyaria amb 126 escons i el PP compost i sense parella es quedaria en 117. Vox, tercer i pujant amb 62 i el Front Ampli llepant-se les ferides amb 13. A Catalunya, el PSC 19, ERC 11, Vox 6, PP 5, Junts 4 i Front Ampli 3. Porta la contrària a totes les enquestes i diu que hi ha partit el 29N. De moment l'audiència és moderada però trepitja fort -divendres un 2,9%- però la seva incidència és desmesurada. La curiositat mata el gat. Ara cal mantenir el tipus.
Cayetana Álvarez de Toledo, fent-se notar. Es va presentar per Barcelona el 2019 i va tenir un sonor fracàs. Ara aquesta argentina-francesa-espanyola es presenta com a número dos de Feijóo per Madrid. En pocs dies s'ha fet notar. Va culpar Sánchez dels aldarulls del dia 24 a Barcelona i el va culpar d'agitar Vox per debilitar el PP. La seva última proposta diu que és per no dividir els espanyols. Com? Prohibint el català a les sessions parlamentàries. També el gallec i l'eusquera. No ha entès que Espanya és plurinacional i conviuen quatre idiomes diferents. O és que considera que Catalunya no és Espanya? S'ha tornat independentista? La seva proposta divideix espanyols i catalans, també els que es consideren espanyols. Fer una Espanya homogènia no és la solució, és un error. Feijóo diu que no es pot arribar a la Moncloa sense entendre Catalunya. Que comenci per ensenyar a Cayetana a entendre Catalunya. García Albiol pot ser un bon mestre. Els idiomes no desuneixen, uneixen. Una cosa difícil d'entendre per a la francesa-argentina-espanyola, la senyora Cayetana. Els idiomes, senyora meva, són de tothom.
Feijóo i Perogrull. El president del PP s'ha enfundat el mono de feina de gestor i ha afirmat que presentarà dos pressupostos l'any que ve si guanya les eleccions. Un per al 27 i un altre per al 28. Dos per un ens ha dit. Bé, és important tenir pressupostos i més després de tres anys sense. Però, l'important no és presentar-los i aprovar-los. I una segona derivada, l'important no és quants se'n presenten sinó per a què, amb quins objectius, amb quines despeses, amb quines inversions, amb quines prioritats. Seran expansius o conservadors? De moment, el presidenciable popular ens ha deixat amb la mel als llavis. No diu res perquè no vol o perquè no pot perquè està a expenses de la carta als Reis Mags de Santiago Abascal. S'ha limitat a no equivocar-se, a dir només perogrullades.
Gran el Suprem! És una ironia, és clar. En plena pandèmia, Alvise Pérez va compartir al seu compte de Twitter una falsa prova de COVID de l'actual president de la Generalitat Salvador Illa. Una falsa prova fabricada i publicada a la xarxa el dia del debat de candidats. Ho va fer l'agitador ultra amb una clara intenció: interferir en les eleccions catalanes posant en dubte la integritat del president català, amb gran xerinola d'alguns dels seus adversaris en aquell debat. No oblidem Laura Borràs. L'alt tribunal s'ha retratat i de quina manera. Sort que la justícia és igual per a tothom. Fa bé el president en presentar recurs. Increïble però cert.
Zapatero davant l'abisme. L'expresident està caient cada dia una mica més als inferns. No per Plus Ultra, ni per les suposades comissions cobrades d'amagat, suposadament, ni pels seus moviments a Veneçuela. Està a la picota per unes joies que van trobar a la caixa forta del seu despatx. No a casa seva, al seu despatx. Les seves nul·les explicacions i les contradiccions permanents són excuses de mal pagador. I, ara, a sobre apareixen unes marques a les joies. Aquelles que eren un regal sense ànim de lucre. Explicació peregrina per no declarar-les. Ha passat del tot al no res en un sospir, tot i que el jutge Calama li dóna una pilota d'oxigen en rebutjar imputar-lo per un delicte de malversació per les joies.
Esquerra antiimmigració a Euskadi? Les eleccions del 29N al País Basc, segons les enquestes, podrien deixar el PNB en tercera posició amb només quatre diputats, molt perjudicat per la polarització de blocs. Bildu s'imposaria amb set, el PSE aguantaria amb cinc i el PP amb dos. Vox, Sumar i Podem es quedarien sense representació. Fins aquí, res de nou encara que hi ha inquietud davant els efectes que pugui tenir un govern de les dretes. Tanmateix, els moviments antiimmigració són cada dia més actius i el malestar és creixent, com es va poder comprovar a les manifestacions de Bilbao de fa una setmana, en què van participar joves, fins ara, desvinculats de la política. No sembla que a Euskadi es reprodueixi un moviment similar a Aliança Catalana, sinó un de més proper als postulats antiimmigració de la BSW alemanya (Aliança Sahra Wagenknecht), formació d'esquerres crítica amb la immigració. Diuen que al gener es presentarà aquest nou partit de tall socialdemòcrata, però dur amb la immigració.
