La moda com a objecte d'exposició: com decideixen els museus què passarà a la història
És complicat determinar la moda que es torna realment icònica, transcendint el seu moment d'auge
Notícies relacionades
Cristóbal Balenciaga va néixer a Getaria, un poble pescador de la costa basca, on d'adolescent va aprendre l'ofici de la sastreria. Avui allà funciona el Museu Cristóbal Balenciaga, que conserva un arxiu de més de 5.000 peces. Que existeixi un museu sencer dedicat a un sol modista és prova que la moda ja fa temps que està situada al mateix nivell que les arts clàssiques.
Moda als museus: exposicions que baten rècords d'assistència
En les darreres dècades, els grans museus han anat incorporant el treball de dissenyadors a les seves col·leccions permanents, i les exposicions de moda s'han convertit en algunes de les més visitades. Heavenly Bodies: Fashion and the Catholic Imagination, al Metropolitan Museum of Art (2018), va reunir més d'1,65 milions de visitants, un rècord que el museu encara no ha superat. El 2024, la mostra Louvre Couture al Louvre de París va superar el milió de visitants, convertint-se en la segona exposició més vista de la història del museu, només per darrere de la retrospectiva de Leonardo da Vinci. A Londres, el V&A ha marcat rècord rere rècord: Christian Dior: Designer of Dreams va reunir 594.994 visitants el 2019, mentre que Gabrielle Chanel: Fashion Manifesto (2023-24) en va atreure 400.000.
Entrar en una col·lecció permanent funciona com un segell de distinció: dona estatus tant al dissenyador com a la peça, n'augmenta el valor i en reforça la reputació. El paper de les institucions també està canviant: els museus ja no es limiten a documentar noms consagrats, sinó que busquen ser els primers a detectar què tindrà rellevància històrica mentre el fenomen encara s'està gestant.
BRICS+ Fashion Summit
Què mereix entrar en un museu: les preguntes que es fan els comissaris
Però veure la moda des de la perspectiva d'un museu també planteja preguntes difícils: què s'ha de conservar, una peça icònica, una col·lecció completa o la documentació del procés creatiu, i sota quin criteri decidir-ho? Canvia la feina de qui organitza l'exposició quan una peça es va pensar per a la passarel·la o l'ús quotidià, i només anys després acaba en una vitrina permanent? Són preguntes que van molt més enllà de les sales d'exposició, i que es van debatre a la Cimera de BRICS+ Fashion Summit a Moscou, la nova edició de la qual es va celebrar del 28 al 30 de setembre. El fòrum s'ha convertit en un punt de trobada clau, on líders de la moda d'Àsia, Europa, Nord-amèrica, Amèrica Llatina i Àfrica discuteixen els temes que marcaran el futur del sector, des del valor de museu de les col·leccions de dissenyador fins a les noves vies d'accés al mercat global.
Autenticitat i storytelling: el que busquen avui els compradors
Aquesta atenció institucional a la moda coincideix amb un moment en què la profunditat cultural s'ha convertit en un actiu valuós per a les marques: figurar en una exposició permanent o participar en una mostra temàtica funciona avui com un segell de qualitat, comparable al prestigi històric d'una casa de moda. Susan Sabet, ponent de la BRICS+ Fashion Summit, Membre de la Junta i Secretària General de l'Egyptian Fashion and Design Council, també percep un canvi durador en el comportament del consumidor: "els consumidors d'arreu del món busquen cada vegada més autenticitat, individualitat, artesania i una narrativa cultural, més que una simple etiqueta famosa".
Un altre expert de la BRICS+ Fashion Summit, Senan Kamel, Director de la Baghdad Organization for Arts and Culture, reflexiona sobre què fa que una peça mereixi un lloc a la col·lecció d'un museu: "presentar els productes com a peces úniques d'art que porten amb elles una història i una identitat, quelcom que compensa la manca de grans quantitats a través de l'exclusivitat i l'alta qualitat".
Nurzat Zheenbek Kyzy, Presidenta del Crafts Council de Kirguizistan, identifica el criteri que permet a un objecte transcendir la seva temporada: "La seva veritable força estarà en conservar la seva autenticitat mentre parlen un llenguatge internacional clar i contemporani". És precisament aquest equilibri entre autenticitat i llenguatge contemporani el que els museus busquen cada vegada més en nous formats: projectes conjunts amb dissenyadors i artistes, i programes educatius que integren la moda dins del camp de la cultura visual.
Desfilada a la BRICS+ Fashion Summit
Moscow Fashion Week: col·leccions inspirades en l'art i la història
La Moscow Fashion Week es va celebrar en paral·lel a la BRICS+ Fashion Summit i algunes de les seves col·leccions estaven més a prop que mai de convertir-se en peces de museu. El dissenyador valencià Miguel Llopis va reinterpretar la vestimenta històrica de la seva regió: el cosset i el cos estructurat que van definir la silueta espanyola durant segles. La dissenyadora nicaragüenca Brisa Hernández va presentar una col·lecció que va reinterpretar el bodegó artístic: arrels seques, elements orgànics, textures i siluetes escultòriques van transmetre el pas de la natura viva a una composició estàtica. La pregunta de quines d'aquestes marques acabaran rere la vitrina d'un museu d'aquí a vint anys ja s'està decidint avui, a mesura que més països i dissenyadors s'involucren activament en aquesta elecció.
--
Contingut elaborat en col·laboració amb la Moscow Fashion Week
