Accedir a la universitat fora del lloc d'origen s'està convertint en una opció cada cop més difícil a Catalunya. L'encariment del lloguer, l'escassetat d'oferta i la pressió de la demanda a Barcelona, principal pol universitari de la comunitat, estan generant una situació límit: estudiants sense allotjament, famílies tensionades i renúncies a places ja adjudicades.
El problema s'intensifica en ple procés d'assignació universitària, però ja no és exclusiu de la capital catalana. Ciutats com Girona, tradicionalment més assequibles, comencen a replicar les tensions del mercat.
En alguns territoris, la manca de places en residències és especialment acusada: hi ha més de 20 estudiants per cada llit disponible, reflex d'un desequilibri estructural entre l'oferta i la demanda.
Barcelona concentra l'oferta… i la pressió
El sistema universitari català, amb institucions com la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya o la Universitat Pompeu Fabra, atrau cada any milers d'estudiants.
Tanmateix, aquesta concentració xoca amb un mercat immobiliari altament tensionat.
El resultat és una cursa contrarellotge cada estiu: estudiants que arriben sense una xarxa de suport competeixen per un parc d'habitatge escàs, car i amb condicions cada cop més restrictives.
Girona: alternativa en auge… amb noves tensions
En paral·lel, ciutats com Girona han guanyat atractiu els darrers anys, impulsades per la Universitat de Girona i per una oferta acadèmica cada cop més especialitzada.
Titulacions com Infermeria, Medicina, Dret, Administració i Direcció d'Empreses, Psicologia, Educació o Enginyeria, especialment als campus de Montilivi i Barri Vell, concentren bona part de la demanda estudiantil.
Tanmateix, aquest creixement també està pressionant el mercat residencial. Tot i que Girona continua sent més assequible que Barcelona, la disponibilitat és limitada i l'accés a l'habitatge es complica, especialment durant els períodes d'inici de curs.
En aquest context, comencen a sorgir noves solucions. És el cas de la residència d'estudiants a Girona, ubicada a prop dels principals campus universitaris i connectada amb el centre urbà.
Aquest tipus d'allotjaments ofereix habitacions individuals o compartides, zones d'estudi, espais comuns i serveis dissenyats per a la vida universitària, amb l'objectiu de donar resposta a una demanda creixent.
A més, la proximitat als campus de Montilivi, Barri Vell i el centre de la ciutat facilita l'accés a les principals facultats de la Universitat de Girona, on estudia bona part dels seus residents.
El risc d'una universitat condicionada per la renda
Més enllà de l'accés a l'habitatge, la situació planteja un problema estructural a Catalunya: que l'accés a l'educació superior deixi de dependre exclusivament del mèrit acadèmic i passi a estar condicionat per la capacitat econòmica.
Cada cop més estudiants catalans limiten la seva elecció universitària al seu entorn proper o descarten opcions en ciutats com Barcelona i, cada cop més, també Girona a causa del cost de vida.
En els casos més extrems, fins i tot es produeixen renúncies a places en universitats públiques.
Residències a l'alça: d'alternativa a necessitat
Davant el col·lapse del mercat del lloguer, les residències universitàries estan guanyant protagonisme a Catalunya.
El que abans era una alternativa minoritària es consolida ara com una de les poques solucions estructurades davant la manca d'oferta residencial.
Des del sector subratllen que el repte va molt més enllà de trobar allotjament.
“Existeix la idea que la universitat és un repte principalment acadèmic, però la realitat és que el canvi més gran és vital: aprendre a gestionar la vida de manera autònoma”, explica Carlos Cano, CEO de StepHouse.
Impacte emocional en una generació sota pressió
A la pressió econòmica s'hi suma l'impacte emocional.
El trasllat a una altra ciutat, la incertesa habitacional i l'exigència acadèmica estan afectant el benestar dels estudiants.
“El primer examen, la solitud o fins i tot emmalaltir lluny de casa són moments crítics. És clau que no se sentin sols”, apunta Cano.
En aquest context, l'entorn residencial adquireix una dimensió estratègica: no només com a allotjament, sinó també com a espai de suport, comunitat i estabilitat.
Un repte urgent per a Catalunya
La crisi del lloguer estudiantil situa Catalunya davant d'un desafiament de primer ordre: garantir la igualtat d'accés a la universitat en un context de forta pressió urbana i creixent mobilitat.
Experts coincideixen en la necessitat d'ampliar l'oferta d'allotjament, impulsar nous models residencials i adaptar les polítiques públiques a la realitat del sistema universitari català.
Perquè el risc ja no és hipotètic: estudiar fora de casa, fins i tot dins de Catalunya, comença a dependre cada cop més del codi postal i de la renda familiar.
--
Contingut patrocinat