“No és la malaltia, és com et limita”: per què no existeix una llista tancada per concedir una incapacitat permanent

Amb el pas del temps, el cos canvia. El desgast físic, la pressió psicològica o l'aparició de malalties —siguin degeneratives o derivades de la pròpia feina— acaben passant factura.

No sempre es tracta d'una causa concreta. A vegades és el resultat d'anys d'esforç, d'estrès acumulat o de dolències que van apareixent a poc a poc fins que s'acaben cronificant. No passa d'un dia per l'altre. Un aguanta, s'adapta i segueix com pot. Fins que el cos deixa de respondre. És en aquest moment quan molts treballadors comencen a prendre consciència de la seva situació i es plantegen si poden accedir a una incapacitat laboral.

Més enllà del diagnòstic

Una de les creences més esteses és que aquest tipus de prestacions només es concedeixen en casos molt greus. Tanmateix, la realitat és una altra. La Seguretat Social no reconeix una pensió pel nom de la malaltia, sinó per com aquesta afecta la capacitat de treballar. Per determinar el grau d'incapacitat, s'analitza l'impacte real en el desenvolupament laboral, sempre en base als informes mèdics.

“L'important no és el diagnòstic, sinó com afecta la capacitat de treball”, expliquen advocats experts en seguretat social. Això fa que dues persones amb una mateixa patologia puguin rebre respostes diferents. Tot depèn de fins a quin punt aquella dolència limita la seva activitat laboral en la pràctica. No existeix, per tant, una llista tancada de malalties incapacitants.

L'impacte real en la feina

La clau està en la limitació funcional. És a dir, en si una persona pot desenvolupar la seva professió amb normalitat, adaptar-se a un altre lloc o si, directament, ha perdut la capacitat de treballar.

En funció d'aquest impacte, el sistema reconeix diferents graus d'incapacitat: parcial, total, absoluta o gran invalidesa.

Quan el problema no n'és un, sinó diversos

En molts casos, la situació no ve determinada per una única malaltia. Dolor crònic, fatiga, ansietat, problemes musculars o dificultats cognitives formen part del dia a dia de molts treballadors. Per separat poden semblar suportables. Però quan es combinen, la situació canvia completament.

Cada cop és més habitual que la incapacitat derivi de la suma de diverses dolències. “No es valora una malaltia aïllada, sinó el conjunt de limitacions”, assenyalen experts en la matèria. Aquest tipus de situacions, a més, solen ser més difícils d'encaixar en una avaluació administrativa, cosa que explica moltes de les denegacions inicials.

Malalties freqüents, però no determinants

Hi ha patologies que, per la seva gravetat o evolució, solen estar darrere de molts d'aquests casos: malalties neurològiques com el Parkinson o l'esclerosi múltiple, trastorns mentals greus, patologies respiratòries o determinats tipus de càncer. També passa amb malalties reumàtiques com la fibromiàlgia o l'artritis, trastorns digestius o problemes cardiovasculars.

En malalties cròniques, per exemple, la necessitat de tractaments continus, la fatiga o les limitacions físiques poden fer inviable mantenir una activitat laboral estable. Tanmateix, en tots aquests casos hi ha un element comú: no és la malaltia en si el que determina el resultat, sinó com afecta la vida diària i la feina.

Entre el que es viu i el que es reconeix

Un dels principals problemes és el desfasament que, de vegades, existeix entre la realitat del treballador i la valoració administrativa.

Moltes persones senten que la seva situació no queda reflectida en els informes o que les seves limitacions no s'interpreten correctament.

A això s'hi suma la complexitat del procés: avaluacions mèdiques, criteris tècnics o fins i tot la interpretació del propi lloc de treball.

Entendre el procés marca la diferència

En aquest context, la manera com es planteja una sol·licitud resulta determinant. No es tracta només d'acreditar una malaltia, sinó d'explicar com afecta de manera concreta la capacitat laboral. Per això, cada cop és més habitual que els treballadors s'informin abans d'iniciar el procés o busquin assessorament per valorar el seu cas.

Comptar amb el suport d'advocats experts en seguretat social permet enfocar correctament aquest tipus de situacions, especialment quan intervenen diverses patologies o limitacions menys evidents.

--

Contingut patrocinat