Montaje de primeras planas con Carles Puigdemont
Portades

Puigdemont i la "ambició desmesurada" de Sánchez

El líder de Junts parla per a El Mundo i assegura haver derrotat Espanya. Isak Andic volia apartar el seu fill de la gestió de Mango i va utilitzar la terapeuta en aquest propòsit

A la portada: Les cinc empreses afectades per la 'presa' del Marroc del Port de Barcelona

Llegir en Català
Publicada

Carles Puigdemont no deixa de sorprendre. En teoria, no havia de participar a la campanya. A la pràctica, es deixa entrevistar per un periodista en un mitjà clàssic, un acte contracultural en una època en què triomfen els quarentons tipus Broncano o Jordi Wild amb síndrome de Peter Pan i preguntes de parvulari.

Així doncs, a la campanya dels influenciadors arriba Puigdemont i potser per solidaritat gremial concedeix una entrevista a casa seva a un diari com El Mundo i a un periodista com Esteban Urreiztieta.

Portada de 'El Mundo' el 19 de novembre de 2026

Portada de 'El Mundo' el 19 de novembre de 2026

A la premsa digital d'orientació nacionalista no surten del seu astorament fins al punt de considerar poc menys que una traïció l'elecció de Puigdemont per trencar el seu vot de silenci. Ni més ni menys que El Mundo, diari la línia editorial del qual no és ni tan sols contemplativa amb el fenomen independentista.

Hàbil com és en la gestió dels temps, l'elecció respon a l'objectiu de fer soroll, molt soroll, i aportar material per al cara a cara d'avui entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo.

Puigdemont és dur amb el president del Govern i candidat socialista, a qui acusa de tenir una "ambició desmesurada". Una altra cosa és que tal com assegura al titular hagi aconseguit derrotar Espanya. Potser en aquest punt el veí de Waterloo mostra un problema de comprensió del que significa i del que és Espanya.

El dia porta més històries a l'actualitat, com aquest gir inesperat en el paper de la terapeuta dels Andic, que hauria "conspirat" amb el patriarca per apartar l'"hereu" de l'empresa familiar. També es parla del mal estat dels lavabos a les escoles.

I hi ha altres entrevistes. Per exemple, a El Periódico entrevisten Xavier García Albiol, que assegura que els immigrants que arribin a Catalunya han de saber català. L'absència d'Aliança Catalana en la contesa electoral ha modificat les campanyes de Vox i el PP fins al punt que podria semblar que estem davant de dos partits catalanistes de l'antiga escola d'Unió.

Ada Colau, per la seva banda, surt a El País a dir que el que ella anomena ultradreta "ha sabut diagnosticar millor que el PSOE el malestar de la ciutadania".

Portada de 'El País' el 19 de novembre de 2026

Portada de 'El País' el 19 de novembre de 2026

Però res supera en impacte que Puigdemont parli per a tota Espanya des de l'atalaya del diari d'Unedisa.

Al gra. "Puigdemont: 'Vaig aprofitar l'ambició desmesurada de Sánchez per derrotar Espanya'", s'intitula el lliurament.

Signa l'entrevista Esteban Urreiztieta, qui a l'entradeta escriu: "Un Executiu que va impulsar sent pròfug de la Justícia espanyola i que es vanta d'haver portat al límit per sotmetre com mai l'Estat espanyol. Tot això, ho subratlla amb indissimulada satisfacció, gràcies a l'aferrament pel poder d'un Pedro Sánchez del qual es «va aprofitar» sense límits. «Els demanàvem de tot i ens deien a tot que sí, no ens ho crèiem», encara s'estranya mentre el seu gat s'hi acosta per ser acaronat".

A continuació, una relació de les preguntes i respostes més interessants:

Pregunta: En aquest punt, què els va oferir el PSOE i què va demanar Junts?

Resposta: Per a nosaltres era important i continua sent important no la llista de la compra, sinó el marc conceptual, per què som allà. Si venien a buscar uns vots per tirar endavant una simple legislatura, intentar estabilitzar un govern, nosaltres no érem la porta. Tanmateix, si com deien a les converses es mostraven disposats a parlar de com es pot resoldre un conflicte històric, una relació no resolta entre Catalunya i Espanya, estàvem disposats a parlar perquè aquesta era la nostra naturalesa. Per a uns érem uns catalans que s'han tornat bojos de tant mirar TV3 i han decidit ser independentistes. Altres deien 'no, això és un conflicte entre catalans i que s'espavilin'. Per tant, abans de posar sobre la taula solucions, calia fer una diagnosi honesta, serena, de per què havíem arribat fins aquí. Això va requerir molt d'esforç, també un canvi cultural, perquè ells anaven al supermercat. Anaven a dir: 'A veure què voleu de la llista de la compra' i es van trobar que nosaltres no volíem això.

P: Què oferia el PSOE aleshores en el que vostè anomena 'la llista de la compra'?

R: Nosaltres els vam oferir les famoses dues cistelles. Cal parlar òbviament del conjuntural, de la 'compra': competències, finançament, decrets, lleis que són invasives de competències, un dèficit estructural, els trens, tot el que la gent es podia imaginar que ja estava a les llistes que el president Artur Mas va enviar al president Mariano Rajoy, que estaven a les llistes que jo vaig enviar a Rajoy i que estaven a les llistes que tots els presidents excepte l'actual, han enviat als presidents espanyols. Però l'altra era com abordarem les bases d'aquest conflicte i la seva solució. Això és, sobirania, reconeixement internacional, llengua catalana i reconeixement nacional de Catalunya. I aquí havíem de crear les condicions per poder tenir un diàleg sense presses però profund i seriós per arribar a buscar solucions. Per fer aquest recorregut necessitàvem que la carpeta del conjuntural funcionés, perquè si això no funciona, no podem continuar. Necessitàvem també que a la carpeta del fonamental hi hagués passos de gegant i condició prèvia a tot això, ja que no ens fiem de res, els vam exigir un espai neutral. Per a nosaltres no hi hauria hagut cap problema que fos a Bèlgica, però entenc que per a ells no hauria estat del tot neutral. Per tant, Suïssa. I una tercera part en la negociació és que fos independent, que pogués estar donant fe dels avenços o obstacles del procés i que poguéssim monitoritzar-lo periòdicament per veure si es complia o no. Ens van demanar un acord de legislatura i vam dir que no. Anem pas a pas, donem-los la possibilitat que puguin complir i satisfer les nostres expectatives.

P: Aquestes qüestions eren un impossible aleshores per al PSOE.

R: Tot això ens va semblar a priori que dirien que no, perquè ho havien dit públicament que no, fins i tot en algun contacte que jo havia tingut prèviament al Parlament Europeu. El de la mediació internacional era una quimera. No podíem abordar un diàleg amb l'amenaça d'haver d'anar a la presó, de ser extradits o de tenir una mà lligada a l'esquena. Per tant, s'havien de crear unes condicions d'una certa igualtat. I aquí havia de venir l'amnistia. Perquè cal descriminalitzar el moviment democràtic de l'independentisme. Si estaven d'acord amb això, que ja ens semblava que per a ells els provocaria algun tipus de tensió interna, doncs podríem fer els primers passos i van dir que sí.

P: Van acceptar aleshores tota la 'llista de la compra' que vostès van demanar?

R: Sí, però tot això està a l'acord de Brussel·les, que va ser el que més ens va costar redactar. Nosaltres havíem de provar fins on. La meva percepció de Pedro Sánchez, que per a mi és una persona amoral i amb una ambició desmesurada, era fins on podíem empènyer-lo, fins on el podíem portar perquè nosaltres poguéssim treure'n profit.

P: Es va veure aleshores sorprès en comprovar que Sánchez acceptava una sèrie de qüestions que vostè creia d'entrada que no admetria?

R: És que ho havia dit explícitament que no. És més, Salvador Illa, president de la Generalitat avui, va dir dues vegades: 'No hi haurà amnistia ni res d'això'. I ho repeteixo perquè quedi clar. Com et pots imaginar que aquesta gent serà capaç? Bé, han demostrat que són capaços d'això i més. Per això, d'alguna manera nosaltres ens hem aprofitat d'aquesta ambició desmesurada de poder per infligir algunes derrotes a Espanya que no hauríem pogut portar a terme. En definitiva, ens hem aprofitat de l'ambició de Sánchez per derrotar Espanya.

P: Van plantejar al Govern que desactivés tots els procediments judicials a través de la Fiscalia o el Tribunal Constitucional?

R: No va ser així exactament. El que vam fer va ser una descripció del lawfare, d'una persecució política organitzada per criminalitzar i desactivar l'independentisme. Jo mateix a Alemanya vaig ser absolt. No es va trobar cap causa de rebel·lió, sedició ni desordres públics. Si allò que van veure els jutges alemanys era així, per què nassos s'havia de perseguir tanta gent per delictes que eren inventats? El que ha acabat sent un procés judicial no havia d'haver començat com a procés judicial. Els polítics van forçar el Poder Judicial a fer una cosa que no ha de fer ni està acostumat a fer i ja hem vist que ho fa tan malament com quan els ministres socialistes intenten fer justícia.

P: Es vanta d'haver portat al límit l'Estat en el marc d'aquestes negociacions. Quin va ser al seu parer el punt màxim de les cessions?

R: Els vam portar força al límit en la negociació de la Llei Orgànica de Delegació de Competències en matèria d'immigració. Hi havia dos o tres punts en què no es volien baixar del burro de cap manera. Només a última hora, amb la ruptura assegurada a la taula, van claudicar amb la presència de Mossos d'Esquadra als controls fronterers, amb que el NIE el fes l'administració catalana i algun altre punt més en aquest sentit. Ens van dir 24 hores abans de tancar l'acord que això no es produiria mai, molt taxatius. Suposo que aquesta vegada, quan els vam dir 'doncs ja s'ha acabat, no ens hem de tornar a veure més', s'ho van creure.

P: Van voler portar també al límit el Govern en el concert econòmic?

R: Sí que vam arribar al límit perquè nosaltres no vam voler parlar de cap altre model de finançament que no passés per la sobirania fiscal de Catalunya. Encara que ens van oferir de tot, fins i tot xantatge narratiu: 'Com renunciareu a tants diners?', nosaltres no vam voler entrar en aquesta lògica. Entre altres coses, perquè quan vam posar sobre la taula les xifres d'incompliment de l'execució pressupostària no tenien explicacions plausibles que justifiquessin aquest enorme retard. O la gran diferència que hi ha entre l'execució a la Comunitat de Madrid i l'execució a Catalunya, que és un escàndol. Per tant, si no compleixen amb el que ells mateixos han aprovat, què faran? En el tema del finançament, el nostre model és el concert econòmic basat en els drets que té Catalunya i en la realitat d'una profunda, greu i lesiva discriminació que pateixen els ciutadans de Catalunya des de fa dècades i que afecta les seves butxaques, la seva qualitat de vida. Però també les seves escoles, hospitals, carreteres, trens...

P: Arribats a aquest punt, si vostè hagués plantejat al Govern a última hora 'concert català i referèndum d'autodeterminació o ruptura definitiva'. Creu que el president ho hauria acceptat?

R: No, hauria trobat una excusa perfecta per rehabilitar-se davant els seus votants més espanyolistes i fer-se perdonar les cessions que ens van fer i les ferides que els hem provocat. Jo crec que hauria estat massa fàcil per a ells.

P: Qui va ser el seu interlocutor a les negociacions? Va arribar a parlar de totes aquestes qüestions directament amb Pedro Sánchez?

R: No, mai. Amb Pedro Sánchez no he tingut cap contacte directe, ni per telèfon ni en persona des que vaig estar a l'exili.

P: Qui va redactar realment la Llei d'Amnistia? Nosaltres vam publicar a EL MUNDO la primera versió que els van enviar a vostès des del PSOE i qualsevol semblança entre la versió final i la inicial és pura coincidència.

R: Nosaltres tenim una part important de l'autoria, no només narrativa, sinó de tècnica legislativa, feliçment. Mentre això va penjar de les mans del PSOE i alguns dels seus socis, allò no era una llei d'amnistia, era una cosa que tenia el nom de Llei d'Amnistia, però no amnistiava molta gent. No és el que havíem pactat. Havíem pactat la amnistia integral.

P: La primera versió del PSOE contemplava lloances a la Constitució espanyola o al nostre Estat de dret que després van desaparèixer i es va situar a la versió final la legislació europea com a referència en lloc del nostre Codi Penal. També va ser molt disputada la inclusió del terme lawfare o el nomenament d'un mediador internacional.

R: Van acceptar culturalment la idea d'amnistia. Això va ser força fàcil i aquí va venir la meva sorpresa perquè jo pensava que ho lluitarien una mica més. Era evident que allò era una derrota que el PSOE propiciaria a Espanya i que era una victòria del camp independentista. Pensava que ho lluitarien una mica més, però per a la meva sorpresa agradable va ser que no.

Hi ha tres elements que jo recordo que van ser obstacles, que ens vam haver d'esforçar molts dies a convèncer-los. El terme lawfare, del qual deien 'això no és correcte, no existeix'. Després m'ha fet molta gràcia veure com ells han declinat aquest concepte molt més que nosaltres. El mediador internacional, que al final també culturalment van assumir.

I el tercer, sobre el qual jo no entenia la seva resistència. Després, llegint algun article de la premsa de Madrid vaig entendre per què: la referència a 1714 com a punt de partida d'aquest desencontre històric. Aquí es tracta Catalunya com a territori conquerit, com a colònia, i es trenca el que diríem la cultura confederal de la monarquia espanyola. Tots els intents que es van fer després no han funcionat.

Aquesta referència era indispensable perquè no va ser una febre que ens va agafar a tots. Aquest conflicte és històric i ve de molt lluny. Per a mi era imprescindible aquesta referència, encara que fos purament de relat. Però el relat era important perquè amb això ja no pots desenvolupar segons quines explicacions del que va passar a l'octubre de 2017. Ja no pots explicar que aquests són uns senyors de Convergència que es van tornar bojos i uns senyors d'Esquerra que volien fer no sé què.

P: Una altra de les exigències acceptades pel Govern va ser la celebració d'una vintena de reunions a Suïssa. Aquí apareix la figura de l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero com a gran interlocutor del partit. El van demanar vostès?

R: Zapatero apareix abans, ja en la negociació de l'Acord de Brussel·les. Quan ens van proposar com a interlocutor el ministre Félix Bolaños vam dir que no, perquè era interlocutor per a altres socis però no ens fiàvem. Ens van proposar el president Zapatero, a qui jo no coneixia personalment, només políticament. Em va semblar bé perquè vaig pensar: 'Enviaran un missatge d'interlocutors d'alt rang polític'.

P: El president Zapatero li traslladava el contingut de les reunions a Sánchez?

R: L'encarregat de fer d'enllaç era Santos Cerdán, en qui confiàvem molt perquè havia demostrat molta solvència i diligència en la seva tasca. El president Zapatero, com ell mateix ha explicat, és una persona que té una visió de l'Espanya plural de les més avançades que ha pogut formular cap primer ministre espanyol. La seva aproximació cultural al conflicte era molt més avançada de la que podien haver tingut altres dirigents socialistes.

Un dels antagonistes més característics de Puigdemont és Gabriel Rufián, personatge al qual li fan un vestit a mida a Nació Digital, mitjà proper a ERC, atribuint-li la suposada alta assistència de públic als seus mítings.

Del text que signen Lluís Girona Boffi i Laura Vilalta: "2.000 persones a Badalona, 1.200 a Tortosa i a Mollet del Vallès i prop d'un miler a Tarragona. Alguna cosa està passant als mítings d'ERC en aquesta campanya electoral, amb xifres d'assistència per sobre dels registres d'anteriors eleccions. Un fenomen que s'ha constatat aquest dimecres a Lleida -amb unes 750 persones en un pavelló- i que, fent una radiografia dels assistents, és indestriable del factor Gabriel Rufián, que abandonava el míting de la capital del Segrià com una estrella del rock, entre la gent que li feia, com podia, un selfie. Ho confirma un membre de la direcció del partit: "Normalment, als mítings hi ha els de sempre, els coneguts, però en aquesta campanya trobes gent molt diversa"".

"Que la campanya d'ERC està superant les previsions ho escenifica Mollet, on el PSC té 12 regidors i ERC cinc. Oriol Junqueras, micròfon en mà, va sortir al carrer a anunciar que farien dos mítings seguits perquè a la porta hi havia una llarga cua que ja no podia entrar".

"La popularitat de Rufián a les xarxes està més que explicada, però en els últims dies s'ha viralitzat un vídeo a TikTok -600.000 visualitzacions- que ho resumeix molt bé: una jove ironitza amb la dita que el vot és secret i es grava dirigint-se al col·legi electoral amb un cartell del candidat republicà arrencat del carrer. És una anècdota, però que es replica als actes, amb força gent jove, també alguns d'origen migrant".

"La presència de públic jove sorprèn perquè acostuma a estar menys polititzat i per tant menys habituat a aquest tipus d'actes polítics. És el cas de l'Aisha i el Kai, dos joves que, malgrat no estar massa al dia de la campanya, han decidit treure el cap amb uns amics".

"El Kai és d'un poble proper a la capital del Segrià i ha decidit quedar-se una estona més després de l'institut per venir a l'acte. Confessa que no s'ha mirat la proposta política i que ha vingut a conèixer-la. L'Aisha ha vist que Rufián fa un tour per Catalunya -els mítings de campanya- i, com que li agraden les seves opinions, que principalment veu a través d'Instagram, s'ha animat a venir".

I: "Als actes també hi va gent que admeten que mai havien votat ERC".

Segons els autors de la informació, l'"estil directe" de Rufián connecta amb la gent, atrau nou públic al partit i situa la formació republicana a l'avantguarda de la moderna comunicació política.

Canvi de terç. Successos. "Isak Andic va tramar amb la terapeuta un pla per apartar definitivament el seu fill Jonathan de Mango", assenyala El País.

Al sumari es diu que "Els magistrats assenyalen que el primogènit no coneixia el pla i resten pes al mòbil econòmic".

La informació és de Jesús García Bueno i Rebeca Carranco: "Isak Andic va traçar un pla per aconseguir que el seu fill gran, Jonathan Andic, abandonés definitivament totes les seves responsabilitats a Mango. Aprofitant la teràpia familiar a la qual pare i fill se sotmetien des de feia mesos per millorar les seves relacions, l'empresari va demanar ajuda a Julia Lüderwaldt, la terapeuta, per convèncer Jonathan que es prengués un “any sabàtic”, pas previ per tancar-li de manera definitiva les portes de la multinacional de la moda".

"Així consta a l'auto de l'Audiència de Barcelona que avala les mesures cautelars imposades per la jutgessa de Martorell (Barcelona) contra el primogènit, investigat per l'homicidi del seu pare. L'anàlisi dels missatges indica que Isak Andic va ocultar deliberadament el pla al seu fill".

"“El pare havia decidit apartar el seu fill de Mango i pretenia que la separació acabés sent definitiva”, conclouen els magistrats després d'examinar els centenars de missatges que hi ha al sumari del cas Andic. Un d'ells el va enviar Isak Andic el 19 de setembre de 2024, tres mesos abans de la seva inesperada defunció, durant una excursió a la muntanya de Montserrat, als 71 anys".

"L'empresari va demanar ajuda a la terapeuta perquè aconseguís, com més aviat millor, convèncer Jonathan que havia de prendre's un any sabàtic. Si després d'aquesta temporada decidia tornar, se li comunicaria que la família havia de quedar fora de la gestió de l'empresa, segons l'estratagema que va confiar a la terapeuta. L'emprenedor li va deixar clar que el més important era “apartar-lo de l'empresa” per sempre. La terapeuta li va suggerir que el pla quedés ocult als ulls de Jonathan".

"Va funcionar, segons es constata als missatges. La terapeuta va comunicar a Isak Andic que havia convençut el primogènit i que aquest preveia comunicar-ho al desembre. El dia 11 d'aquest mes, només tres dies abans del succés, la Julia li va dir que el fill estava “emocionat” i que havia preparat una passejada per un camí de la muntanya de Montserrat per explicar-li el seu any sabàtic. La investigació ha constatat que ho va preparar a consciència: la matrícula del seu cotxe va ser captada dos dies aquella mateixa setmana, el 7 i 10 de desembre".

I: "“No consta que Jonathan Andic conegués el designi final d'impedir el seu retorn”, subratlla la resolució, per la qual cosa, en conseqüència, no es pot afirmar que aquesta sortida de Mango constitueixi el mòbil d'un possible crim. Sí sabia, en canvi, que la seva continuïtat a l'empresa estava “compromesa” i s'havia adonat que havia perdut funcions a l'empresa, com apareix reflectit a les comunicacions del procés terapèutic".

També és notícia el lamentable estat dels lavabos de les escoles barcelonines. "“Molts nens eviten anar al lavabo de l'escola perquè està brut i no ofereix intimitat”, segons el Síndic de Barcelona", destaca un titular de La Vanguardia.

Portada de 'La Vanguardia' el 19 de novembre de 2026

Portada de 'La Vanguardia' el 19 de novembre de 2026

El text és de Carina Farreras: "Lavabos sense miralls, sense sabó, sense paper higiènic. Papers a terra, superfícies brutes, inodors sense tapa i amb una neteja que deixa molt a desitjar, especialment, després de l'hora del pati i del dinar. “Molts nens no van al lavabo de la seva escola per aquestes raons”, explica el síndic de Barcelona, David Buendía. S'aguanten, i esperen anar a casa seva o a un bar proper si la necessitat apreta".

"La Sindicatura de Greuges de Barcelona que ha presentat un informe de caràcter qualitatiu sobre l'estat dels lavabos escolars als equipaments escolars després d'entrevistar-se amb la comunitat educativa de deu escoles d'infantil i primària (no s'han analitzat instituts) demana al Consorci d'Educació de Barcelona que elabori un pla global per dignificar aquests espais, tal com va fer amb els patis escolars".

"El Consorci ha respost que tindrà en compte aquest informe -en què ha col·laborat-, tot i que la satisfacció pels lavabos per part dels centres és, en general, positiva. A la darrera auditoria sobre l'estat dels lavabos, el 80% dels centres tenien els lavabos en un estat correcte o bo".
"Afegixen que els lavabos ja renovats obtenen la puntuació màxima. Així mateix, assenyalen que un operari visita els centres tres cops al mes per a la supervisió dels equipaments. Finalment, recomanen treballar en l'ús responsable dels lavabos per part dels alumnes".

I: "Les principals mancances detectades a l'informe són de materials i manteniment. Instal·lacions obsoletes, manca de sabó, paper, miralls, piques, papereres menstruals”, enumera Buendía que ha presentat l'estudi juntament amb l'autora, Isabel Costa, directora de l'Escola Poble Sec".

19 de novembre, dia internacional de la Dona Emprenedora, dia internacional de l'Home, dia mundial del Vàter, de la Filosofia i de l'Ós Formiguer, dia internacional del Professor de Francès, dia mundial del Càncer de Pàncrees i dia de l'Empresa Social.

Santoral: Abdies profeta, Azas, Frederic Jansoone, Matilde de Hackeborn, Bárlaam, Eudó de Le Puy, Màxim de Cesarea i Simó.