El graner socialista, pisos i aldarulls
Catalunya aporta al Congrés 40 diputats i serà clau per decidir el futur resident de La Moncloa. El nou finançament autonòmic, ajornat sine die. Tempestes "imprevistes".
En portada: El banc francès BPCE entra al Sabadell amb la compra amistosa del 7% de les accions
Eleccions el 29 de novembre. A més de la tardor ens embolicaran el Nadal. El primer acte català de l'esdeveniment electoral va ser la manifestació per l'habitatge que va acabar ahir a la nit amb greus aldarulls, càrregues policials, destrossa de mobiliari urbà i contenidors en flames. Un aperitiu de la vaga general convocada per CCOO i UGT, aturada que es durà a terme abans de la cita amb les urnes.
La campanya comptarà a Catalunya amb múltiples al·licients. La comunitat és un graner de vot socialista amb el factor afegit que Aliança Catalana (AC) no es presenta a les eleccions, circumstància que alleuja moltíssim Junts i Vox, principals caladors juntament amb el PP, de Sílvia Orriols. Tot aquest vot que les enquestes atribueixen a AC a les autonòmiques està orfe a les generals.
Salvador Illa, a mig mandat, afirma que Catalunya atorgarà una nova victòria a Pedro Sánchez i el socialisme. Hi ha gran confiança en el vot de la por davant la possibilitat d'un Govern format pel PP i Vox, escenari que espanta però que també omple d'esperança els independentistes que volen tornar a ballar mambo.
L'anunci de Pedro Sánchez a les nou del matí va restar atenció mediàtica a una tempesta "imprevista" a la província de Barcelona. Nou avís als telèfons mòbils i una certa estupefacció davant la "imprevisibilitat" de fenòmens tan notoris. La meteorologia està en hores baixes. Mai hi havia hagut més interès, més notícies (la majoria 'clickbait' o esquer de clics) i menys encert. El primer home del tipus de TVE, Mariano Medina, era un senyor gens telegènic però clavava la predicció sempre. No com passa ara.
A falta d'enquestes, que n'hi haurà per a tots els gustos i colors, a La Razón recorren al darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat per traçar el primer pla demoscòpic del 29-N a Catalunya.
Portada de 'La Razón' el 6 d'octubre de 2026
Escriu José Antonio Lavilla: "El darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que és com el CIS de Catalunya, anticipa un escenari de fort moviment del vot a Catalunya, amb el PSC encara com a primera força, però amb una pèrdua d'escons, ERC a l'alça i un Vox disparat que es convertiria en la tercera força catalana al Congrés. Cal recalcar que d'Aliança no se'n recullen dades per la negativa del partit d'Orriols de presentar-se a unes generals".
"Els socialistes passarien dels 19 diputats obtinguts a les darreres eleccions generals a una forquilla d'entre 17 i 18 escons. El PSC mantindria així la primera posició, tot i que perdria entre un i dos representants respecte als comicis de 2023".
![Disturbios en el centro de Barcelona tras la marcha por la vivienda](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/570141.jpg?p=w:320\/h:240&h=rpNSIlTo"])
"El gran beneficiat entre les formacions independentistes seria ERC. Els republicans passarien de set a entre deu i onze diputats, cosa que els permetria arrabassar a Junts la segona posició a Catalunya i recuperar part del terreny perdut a les darreres generals. La seva estratègia de negociar carpetes amb el socialisme i aconseguir coses seria així premiada pel seu electorat".
"L'altre gran protagonista de l'enquesta és Vox. La formació de Santiago Abascal passaria dels dos escons que va aconseguir a Catalunya el 2023 a entre sis i set, és a dir, multiplicaria per tres la seva representació i se situaria com a tercera força catalana al Congrés".
"El creixement de Vox es produiria mentre el PP es mantindria pràcticament estable. Els populars, que van aconseguir sis diputats a les darreres eleccions, obtindrien entre cinc i sis, de manera que conservarien una representació similar, tot i que quedarien per darrere dels d'Abascal".
"Per la seva banda, Junts patiria un retrocés important. La formació de Carles Puigdemont, que va aconseguir set diputats a les darreres generals, es quedaria ara entre quatre i cinc. D'aquesta manera, els de Junts perdrien entre dos i tres escons i passarien de ser la segona força catalana a situar-se per darrere d'ERC, Vox i el PP".
"També es desplomaria Sumar. La coalició, que a les darreres eleccions va aconseguir set representants a Catalunya, es mouria ara entre tres i quatre diputats, perdent entre tres i quatre escons".
![Varios Mossos d'Esquadra](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/570155.jpg?p=w:320\/h:240&h=DBNU7drG"])
"La CUP i Podem completarien l'escenari, amb unes perspectives molt més modestes. Ambdues formacions, que no van obtenir representació a les darreres generals, tindrien opcions d'aconseguir com a màxim un diputat".
En resum i a mode de conclusió: "Els partits que van sostenir la majoria parlamentària de Sánchez a Catalunya —PSC, ERC, Junts i Sumar— passarien de sumar 40 diputats a moure's en una forquilla d'entre 34 i 38".
En la mateixa línia d'anàlisi electoral es pregunta El Mundo que "Per què Catalunya tornarà a decidir les eleccions a Espanya?"
Portada de 'El Mundo' el 6 d'octubre de 2026
En el sumari s'explica que "Quaranta dels 48 diputats sortits de l'autonomia van donar suport a la investidura del socialista fa tres anys, però s'espera que el 29-N obtingui menys suport i que Junts, que va ser clau, també se'n ressenti".
La peça és de Víctor Mondelo: "En els darrers comicis, els 19 escons acumulats pel PSC, units als de les forces independentistes, van ser clau perquè el socialista privés Alberto Núñez Feijóo de la presidència, tot i haver perdut les eleccions. Quaranta dels 48 parlamentaris procedents de Catalunya van donar suport a la investidura de Sánchez fa tres anys, però les previsions són menys prometedores per a ell en aquesta ocasió".
"El socialisme està deixant d'atreure els catalans -Salvador Illa perdria 11 diputats si hi hagués autonòmiques- i també s'enfonsa Junts, que, a més, ha deixat de ser un soci fiable per al PSOE, com va demostrar tombant els decrets d'habitatge que van propiciar la fi de la present legislatura".
![Fotomontaje de Pedro Sánchez, con el Palau de la Generalitat de fondo y el calendario con la fecha de las elecciones generales](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/570062.jpg?p=w:320\/h:240&h=EGcvoZte"])
"Per al PP, el repte és escurçar la distància amb els socialistes. Reduir els 13 escons de diferència que el van separar de la número u per Barcelona, Meritxell Batet, és un objectiu primordial per als populars, que saben que, sense obtenir un suport raonable a Catalunya, certificar el canvi de Govern es dificultaria"
"En avançar eleccions, Sánchez deixarà Catalunya sense el nou finançament autonòmic que havia de convertir la comunitat en la tercera que més ingressos rebria de l'Estat, ja que no hi haurà temps perquè sigui aprovat al Congrés".
"El PSC, que concorre amb les seves pròpies sigles a Catalunya i que tindrà com a cap de llista el ministre d'Indústria, Jordi Hereu, perdrà un argument important per a la campanya, ja que havia identificat la «finançament singular» acordada amb ERC i validada per Sánchez com a imperiosa per a la supervivència dels serveis públics de la regió".
![El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/541110.jpg?p=w:320\/h:240&h=n4PwZrgE"])
I: "Que decaigui el finançament és un cop encara més dur per a ERC, que va investir Illa prometent un concert econòmic per a Catalunya i veurà com la legislatura acaba sense que l'autonomia gaudeixi d'un nou model de finançament, sense que se li hagi condonat el deute del FLA -un altre pacte inconclús amb Sánchez- i sense que l'hisenda catalana recapti l'IRPF, com va prometre Oriol Junqueras. Tot i així, la demoscòpia vaticina un bon resultat als republicans, especialment si el seu candidat torna a ser Gabriel Rufián, qui, però, no garanteix seguir a ERC, ja que ahir va assegurar iniciar una «reflexió» per testar les seves opcions".
Sobre el particular del finançament presenta una nota El País amb aquest titular: "L'avançament electoral complica la legislatura d'Illa en frustrar la reforma del finançament autonòmic".
Portada de 'El País' el 6 d'octubre de 2026
En el sumari s'indica que "El ‘president’ afirma que Catalunya estarà sempre “al costat de Pedro” després de l'anunci dels comicis".
Escriuen Àngels Piñol i Lluís Pellicer: "Catalunya s'ha convertit en el principal bastió socialista a tot Espanya i a la calculadora electoral ningú dubta que la seva aportació serà clau per conèixer la identitat del futur inquilí a La Moncloa".
"A les eleccions de 2023, el PSC va arrasar amb més d'un milió de vots i va aportar a la bancada socialista 19 escons, no gaire lluny del seu rècord històric de 25 el 2008. La comunió absoluta entre Salvador Illa i Pedro Sánchez ha permès, diuen els socialistes, guanyar en estabilitat i millorar la convivència a Catalunya amb la fi del procés i l'amnistia".
"Però l'aliança també tindrà costos: Illa no podrà complir amb els principals acords amb ERC, entre ells, la reforma del model de finançament autonòmic i la condonació en el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Tots aquests incompliments són arguments per a Junts".
![El presidente de la Generalitat, Salvador Illa, comparece para dar cuenta del temporal del 5 de octubre de 2026 en Cataluña](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/570111.jpg?p=w:320\/h:240&h=fzEX0pyF"])
Segueix la peça: "La jornada d'aquest dilluns ha estat una mena de malson per al president, a qui a l'avançament electoral se li va sumar un dia terriblement complicat a Catalunya amb un temporal que va deixar imatges semblants a la dana precisament a la seva comarca, la del Vallès Oriental (Barcelona) amb milers de persones patint les conseqüències de les inundacions".
"Rodalies va quedar una vegada més potes enlaire. Illa va modificar la seva agenda però a primera hora va publicar un missatge a la xarxa social X en què afirmava que Catalunya no podria “aturar-se” per molt que alguns vulguin el bloqueig. “Catalunya estarà amb Pedro. Ara més que mai”, va afirmar".
"Sota el lema d'un premonitori 'El futur és aquí', Illa va fer una conferència al setembre a l'equador del seu mandat al Museu Marítim de Barcelona en què va posar el focus en cinc prioritats: educació, boscos, habitatge, infraestructures i finançament. Les tres primeres depenen en bona part d'ell ―existeix un gravíssim conflicte enquistat amb els docents des de fa un any― però les altres dues estan vinculades a la continuïtat del Govern".
"“Per seguir avançant haurem de superar amenaces i obstacles. Durant massa temps no havien (els cinc temes) rebut ni els recursos i estem disposats a resoldre'ls”, va afirmar. L'avançament deixa a la picota el model de finançament, el principal compromís del pacte d'investidura entre PSC i Esquerra i en què ha pivotat la legislatura deixant a l'aire l'eventual arribada de 4.700 milions d'euros addicionals a Catalunya".
![Lluïsa Moret, viceprimera secretaria y portavoz del PSC, en rueda de prensa](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/569988.jpg?p=w:320\/h:240&h=-jMbAubr"])
"El desenllaç en qualsevol cas d'aquest model estava a les mans de Junts que el considera insuficient i reclama el concert econòmic".
"“Treballarem perquè hi hagi una majoria progressista amb més força que no ho pari”, va dir la portaveu del PSC Lluïsa Moret que va afegir a la llista la condonació del deute del FLA, el consorci d'inversions i les inversions de Rodalies".
"Mà dreta d'Illa al partit, Moret va carregar contra Junts a qui va titllar d'“extrema dreta” i va assegurar que la legislatura catalana no està compromesa perquè acaben d'aprovar uns pressupostos juntament amb ERC i Comuns i que invertiran fins a l'últim euro. Queda el dubte de si ERC esprémerà electoralment aquests incompliments i si Comuns donaran una altra volta de rosca".
I: "Sense finançament, el Govern seguirà tenint com a prioritat l'habitatge. Illa sempre diu que és la comunitat que més inverteix amb diferència. No és suficient per a Comuns. Jéssica Albiach, líder del grup, li va demanar que deixi d'utilitzar aquest argument perquè fer més que, va dir, “Ayuso, Moreno Bonilla, Mazón o Llorca no és cap mèrit. “Hauria de ser el mínim”".
![El presidente de la Generalitat, Salvador Illa, en una comparecencia por el temporal del 4 de octubre de 2026](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/569924.jpg?p=w:320\/h:240&h=Holcm4zu"])
Ahir es van anunciar les eleccions i avui està previst que el Tribunal Constitucional doni llum verda a l'amnistia de la malversació. És a dir, que comença el compte enrere per al retorn de Puigdemont nou anys després de la seva fugida.
"L'auge d'Aliança Catalana amarga el retorn a Puigdemont", destaca un titular de Público.
El text és de Joan Serra Carné i comença així: ""És Carles Puigdemont qui haurà de dir què voldrà ser". En públic i en privat, els dirigents de Junts declinen aquesta resposta quan se'ls pregunta quin serà el rol de l'expresident de la Generalitat quan es consumeixi l'aplicació efectiva de l'amnistia".
"Imperen el secretisme sobre els seus plans de tornada a Catalunya -poques persones del cercle de confiança coneixen els detalls del retorn- i també es guarda silenci sobre el futur polític de Puigdemont. El partit vol anar pas a pas. Primer, garanties clares que el seu líder -així com els exconsellers Toni Comín i Lluis Puig- podran trepitjar terres catalanes".
"El capítol decisiu per materialitzar totes les garanties es juga aquest dimarts al Tribunal Constitucional (TC). Després del novè aniversari de l'1 d'Octubre -més marcat pel rebuig de Junts als decrets d'habitatge que per l'efemèride del referèndum-, el ple del TC ha de resoldre els recursos d'empara de Jordi Turull i Dolors Bassa, resolució que servirà per a la resta de dirigents sobiranistes".
"El president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido -que ha elaborat la ponència del cas de Bassa mentre José María Macías refacia la de Turull-, ja ha manifestat que dictarà una sentència "clara, precisa i contundent" sobre l'aplicació de l'amnistia. I també ha detallat que traslladarà el pronunciament "immediatament" al Tribunal Suprem".
"Fonts de l'alt tribunal havien apuntat aquest setembre que el magistrat Pablo Llarena podria actuar sense esperar la resolució del recurs de Puigdemont -amb el primer pas del TC d'aquest dimarts-, però no hi ha garanties sobre el dictamen final del Suprem ni el seu calendari. Una decisió que ara es barreja amb la convocatòria d'eleccions per al 29 de novembre".
"L'aplicació efectiva de l'amnistia entra en la seva recta final, tot i que té un regust agredolç per a Junts. El retorn de Puigdemont, que ha de servir per greixar moltes de les decisions que el partit ha mantingut en pausa en els darrers temps, arriba en ple auge demoscòpic d'Aliança Catalana".
"Ho certifica la darrera enquesta de La Vanguardia, que situa la formació de Sílvia Orriols com a segona força parlamentària empatada amb el PSC (30 escons) en unes eventuals eleccions catalanes, mentre dibuixa un Junts en caiguda lliure (16 escons i cinquena força, per darrere de Vox)".
![Portada de 'La Vanguardia' el 6 d'octubre de 2026](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/570160.jpg?p=c:750:1055:nowe:0:0\/w:1706\/h:2400&h=N9eKSVz_"])
Portada de 'La Vanguardia' el 6 d'octubre de 2026
"A les files nacionalistes es llegeix l'arribada de l'expresident a Catalunya com un estímul per sacsejar les aspiracions del partit. "Ja no jugarem amb una mà lligada a l'esquena", acostuma a dir Jordi Turull, secretari general. Però el vigor electoral d'Orriols -Aliança no ha fet cap enquesta interna i es fia de les que fan els mitjans- ja ha fet aflorar els nervis a la formació".
Pàrrafs després, Serra Carné apunta que "l'immobilisme en la negociació dels decrets d'habitatge i el vot contrari a les mesures, així com el discurs en defensa dels propietaris -en sintonia amb la patronal Foment del Treball i actors del mercat immobiliari- ha apuntalat la presència de Junts a l'espai ideològic de la dreta".
"Un pas més després d'endurir el discurs en matèria d'immigració i també de seguretat, i de desplegar una agenda econòmica centrada en les rebaixes fiscals. Al mateix temps, el partit ha fet un gir en la manera de combatre l'extrema dreta d'arrel independentista. En lloc d'evitar-la, plantar-li "batalla", tal com han plantejat alguns dirigents en públic. De moment, amb mals resultats".
I: "El dilema que la formació haurà d'afrontar després de les municipals serà si evita pactes amb Aliança i defuig els seus vots per conservar alcaldies. Totes les decisions passen per Puigdemont, que compta els dies per poder tornar. Orriols li està amargant una alegria que ha esperat nou anys".
També és notícia la absolució de l'exconsellera de Salut Alba Vergès (ERC) i l'exconseller del mateix ram Josep Maria Argimon (Junts) pel cas del retard en la vacunació dels policies nacionals i els guàrdies civils durant la pandèmia. La fiscalia demanava quinze anys d'inhabilitació, però finalment va retirar els càrrecs.
6 d'octubre, dia mundial de la Paràlisi Cerebral i dia internacional de la Geodiversitat.
Santoral: Bruno de Colònia, Adalberó de Würzburg, Sàgar de Laodicea, Fe d'Agen, Artald d'Arvières, Francesc Tran Van Trung, Joan Xenos, Magne de Venècia, Maria Francisca de les Llagues de Nostre Senyor Jesucrist, Pardulf de Guéret, Renat de Sorrento, Romà d'Auxerre i Ywio.
