Primeras planas
Portades

Les "teràpies" dels Andic i Carretero, amb Orriols

L'ajudant de la terapeuta dels Andic complica la defensa de Jonathan en assenyalar que es va interessar per una "teràpia" que simulava llençar per un barranc un familiar. Carretero i el "moro fdp" que l'ha portat a AC

En portada: Colau condiciona el seu retorn a fer tàndem amb Irene Montero a les pròximes generals

Llegir en Català
Publicada

Amb la tornada a la normalitat de la tardor torna el cas Andic. La Vanguardia reporta novetats sobre les declaracions davant els Mossos, que no en seu judicial, de l'ajudant anglesa de la terapeuta equatogermànica de la gran família del tèxtil.

Portada de 'La Vanguardia' el 18 de setembre de 2026

Portada de 'La Vanguardia' el 18 de setembre de 2026

El titular al faldó de la portada de paper fa pensar: "Jonathan Andic es va interessar per una teràpia que simulava llençar per un barranc un familiar". Les conclusions dels dos llargs interrogatoris als quals ha estat sotmesa l'ajudant deixen el primogènit dels Andic als peus dels cavalls.

Els indicis semblen apuntar a un crim premeditat, però tot això s'ha de provar. És complicat, a més, que algú pugui ser condemnat per homicidi en base a les seves contradiccions o omissions.

Hi ha més notícies. El degoteig de fugues cap a Aliança Catalana, el partit alfa de l'independentisme. Joan Carretero, qui va ser conseller per la quota d'ERC al Tripartit i fundador de Reagrupament, ha anunciat que votarà Orriols perquè, i això ho diu Carretero, un "moro fdp" li va estirar una cadena que portava al coll amb l'estrella de David. Qui s'hauria pogut imaginar que García Albiol quedaria com un moderat al costat d'aquest furibund Carretero.

Ahir es va presentar també Paral·lel 41 (la línia que travessa Catalunya), una mena de cosa dirigida per Victoria Alsina per refundar el catalanisme o repensar el nacionalisme. A l'acte hi va ser un somrient Jordi Pujol per apadrinar un ¿moviment? al qual s'ha sumat el més granat de la vella i la nova Convergència.

Al gra. "Jonathan Andic es va interessar per una teràpia que simulava llençar per un barranc un familiar", titula en la seva versió digital La Vanguardia.

La informació ve amb les firmes de Toni Muñoz i Mayka Navarro: "Jonathan Andic es va interessar per un tractament ideat per la seva terapeuta, Maria Julia Lüderwaldt, que consistia a simular que es llençava per un barranc un familiar a qui s'odiava. Així ho va explicar la professora d'anglès Johanna durant les cinc hores que van durar les dues declaracions que va prestar voluntàriament davant els Mossos d'Esquadra, segons ha pogut saber La Vanguardia de fonts al corrent de la investigació"."La teràpia estava pensada per a un altre pacient de Lüderwaldt, un home anomenat Salvador, diagnosticat d'esquizofrènia i que projectava tot el seu odi cap a la seva mare. Una part del tractament consistia a portar-lo a la muntanya de Montserrat, on la terapeuta representaria el paper de la mare i es col·locaria a la vora d'un precipici prèviament seleccionat. Després, comminaria el seu pacient a empènyer-la pel barranc. “Així comprovava la seva incapacitat de fer-ho”, va detallar la professora d'anglès als Mossos".

"Johanna va revelar a continuació que Jonathan Andic, tan bon punt va tenir coneixement d'aquesta tècnica, es va mostrar “molt interessat” i fins i tot es va oferir a presenciar in situ l'exercici".

"A aquella controvertida intervenció a Montserrat hi havien d'assistir Salvador, la terapeuta Maria Julia Lüderwaldt, un infermer, “per si passava alguna cosa”, i Jonathan Andic com a espectador".

"Amb el propòsit de dur a terme aquella teràpia extrema, Lüderwaldt va demanar a Johanna que busqués, entre els camins que acostumava a recórrer per afició, una ruta que tingués precipicis. L'1 de desembre del 2024 ambdues van recórrer el Camí de les Feixades de Montserrat, la mateixa ruta on 13 dies després moriria el fundador de Mango".

"Durant aquella excursió, la terapeuta va mantenir davant la seva col·laboradora que l'experiment estava pensat per a Salvador. No obstant això, en acabar la ruta li va indicar que aquell camí també podria ser útil per a un altre pacient, Jonathan Andic, de qui només li va dir que “tenia problemes amb la gestió dels diners”".

Segueix la peça: "En aquest punt del relat convé recordar que l'aparició de la professora d'anglès es va produir el passat 29 de juny. Cap dels protagonistes del cas havia fet referència fins llavors a ella, excepte la terapeuta, de passada, durant la seva declaració judicial".

"Jonathan Andic tampoc havia explicat, ni al seu equip de defensa, ni a comissaria ni al jutjat, que havia conegut el camí on va morir el seu pare de la mà d'una col·laboradora de la seva terapeuta que prèviament havia rebut l'encàrrec de buscar rutes amb barrancs".

I: "Les dues declaracions de la professora d'anglès han suposat un punt d'inflexió en la investigació pel presumpte homicidi de Isak Andic. Si fins aquell moment la magistrada Raquel Nieto, la fiscal Teresa Yoldi i els investigadors sostenien sobre diferents indicis les seves sospites sobre Jonathan Andic en relació amb la mort del seu pare, les aportacions de la nova testimoni no han fet més que “apuntalar” aquesta línia d'investigació, segons fonts coneixedores del cas".

Canvi de terç. Política. "Bandada ideològica a Catalunya: figures d'ERC i del Consell de Puigdemont passen a Aliança Catalana", destaca El Confidencial.

A l'entradeta s'explica que "La formació ultradretana independentista de Sílvia Orriols rep una allau d'altes, entre elles les de destacats dirigents polítics d'altres partits aparentment ‘enemics’ i de l'extrema esquerra".

Escriu Antonio Fernández: "Joan Carretero, fundador i líder del petit partit Reagrupament, d'una esquerra radical, ha anunciat el seu encaix a les files d'Aliança, després de diversos anys de vegetar a l'ombra de Junts per Catalunya".

"Reagrupament és un partit fundat per l'exconseller de Governació fa 20 anys, quan Carretero encara militava a ERC. Durant l'època del Tripartit, Carretero va provocar una profunda crisi dins la formació republicana en exigir un major radicalisme a Esquerra dins el Govern"."Finalment, va acabar trencant Esquerra i escindint la seva corrent, Reagrupament Independentista. Després de presentar-se diverses vegades a eleccions, va acabar pactant amb Convergència Democràtica el 2013 i integrant-se en aquest partit com a entitat associada".

"Fins llavors, havia flirtejat amb forces tan dispars com Catalunya Acció (de Santiago Espot, el radical que va encoratjar les xiulades a la Corona a les finals de la Copa del Rei i que presumeix d'haver presentat milers de denúncies contra locals que no retolaven en castellà), Partit Republicà Català, o alguns dirigents de la CUP i fins i tot amb Joan Laporta, que va estar a punt de ser el seu alcaldable a Barcelona en unes municipals".

A continuació, el relat sobre la sobtada i gairebé miraculosa conversió de Carretero a l'orriolisme: "Carretero, tanmateix, acaba de prendre partit per la formació d'Orriols. La culpa la va tenir un intent de robatori que va patir l'expolític al bell mig del carrer: “Aquests dies, Aliança Catalana ha guanyat, com a mínim, un vot: els crits de ‘jueva’ a Sílvia Orriols i l'estrebada d'aquest matí que m'ha fet un moro fdp (redundància) [les sigles corresponen a l'expressió ‘fill de puta’] que volia robar-me la cadena que porto al coll amb l'estrella de David m'han decidit. Potser no canvien res, però això toca els collons”, va anunciar el mateix Joan Carretero".

Doncs molt calibrat i genital el trànsit. Però n'hi ha hagut més. Del text de Fernández: "El Consell de la República va destituir aquesta setmana un membre del sanedrí de la seva cúpula per lloar públicament el partit d'Orriols. Àlex Fenoll havia estat dirigent de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), un partit independentista que el 2010 va aconseguir 3 diputats al Parlament, format per l'exnotari Alfons López Tena, provinent de Convergència, i per Uriel Bertran, provinent d'ERC".

"En aquest partit, va arribar a disputar la secretaria general a Bertran, que li va guanyar el pols. Després, va passar a les files de Democràcia Catalana, la petita formació fundada per Joan Laporta, que es va presentar a les eleccions aliada amb SI".

"Fa uns dies, Fenoll va celebrar la victòria d'AfD als comicis regionals de Saxònia, a Alemanya. Però es va passar de frenada. “Impecable. Així és com funciona el món: els interessos, el poder, la capacitat d'influència pesen més que les proclames. Aliança Catalana demostra ser un partit molt més adult, pragmàtic i preparat per moure's en les dinàmiques reals del poder europeu que la resta de partits independentistes”".

I: "Aquesta posició li va costar el seu lloc al consell de govern del Consell de la República. Un escarit comunicat d'aquesta entitat assenyala que “el Consell respecta plenament la llibertat d'expressió i les opinions personals de cadascú. Però formar part del seu govern comporta una responsabilitat institucional i l'obligació de preservar els valors, els principis i la imatge de la institució. La posició feta pública per Àlex Fenoll contravé aquest compromís i s'allunya dels valors que defensa el Consell de la República. Per aquest motiu, s'ha acordat posar fi a les seves responsabilitats”".

Més política. "Victòria Alsina impulsa Paral·lel 41 per tornar a fer del catalanisme 'el principal marc del país'", destaca un titular d'El Nacional.

La peça ve signada per Vicenç Pagès: "La nova fundació Paral·lel 41 ha irromput aquest dijous amb la voluntat declarada de contribuir a "repensar" Catalunya i actualitzar el catalanisme des d'una perspectiva transversal, amb coneixement, consens i capacitat d'acció. L'auditori de la Pedrera ha acollit la presentació pública de l'entitat, presidida per l'exconsellera Victòria Alsina, en un acte que ha reunit dirigents polítics d'etapes diverses, empresaris, acadèmics i representants de la societat civil".

"Victòria Alsina ha situat el nou projecte en un terreny que va més enllà de la política partidista. "No va de partits", ha remarcat, abans de reivindicar la necessitat de recuperar una mirada catalanista capaç d'interpel·lar sectors diversos de la societat".

""Els anys del procés van expressar un profund anhel de reconeixement nacional davant un menyspreu de l'Estat. Avui s'ha perdut centralitat", ha assenyalat. Alsina ha volgut deixar clar que Paral·lel 41 no neix per fer una lectura retrospectiva del procés ni per "renegar de l'ambició nacional que la va moure", però tampoc per quedar atrapat en la nostàlgia".

"En aquest sentit, ha definit l'entitat com un espai que vol contribuir a obrir "una nova etapa" i ha reivindicat conceptes com l'europeisme, l'ascensor social i la capacitat d'integrar sensibilitats diferents. "Per orientar-nos en un territori necessitem coordenades. Necessitem coneixement, criteri i capacitat de decidir. Creiem que hem de tornar a definir les coordenades del futur del país", ha afirmat". La presidenta de la fundació ha marcat distàncies amb el model dels think tanks basats principalment en l'elaboració d'informes. "Catalunya necessita que la repensem, però no necessita un altre informe de 181 pàgines", ha dit. Paral·lel 41, ha defensat, vol generar "idees i coneixement, criteris i consensos" i, sobretot, convertir-los "en acció".

Paràgrafs després, Pagès explica que "el nom i l'espai escollit per presentar la fundació també han servit a Alsina per construir una metàfora. Des de l'auditori de la Pedrera, ha evocat Gaudí i ha explicat que el seu pare li havia ensenyat, precisament en aquest edifici, què era un arc catenari".

I: ""Potser per això comencem a la Pedrera. Voldria que fos una Pedrera d'idees, d'iniciatives per crear país", ha afirmat. El Paral·lel 41 que dóna nom a la fundació és, en la seva lectura, una línia que travessa Catalunya i la Mediterrània i connecta el país amb el món. "Paral·lel 41 vol entendre les forces i les energies que travessen el país, connectar-les i convertir-les en força constructiva", ha resumit".

La informació d'El Nacional dona compte de la selecta representació del món convergent a la presentació de la nova fundació: "Entre els assistents hi havia l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, els exconsellers Jaume Giró, Josep Maria Argimon, Irene Rigau, Joana Ortega, Ramon Tremosa i Felip Puig, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre; el president de Pimec, Antoni Cañete; el vicepresident de Junts, Antoni Castellà; l'empresari David Madí; l'exsecretari general de Junts i expresident de l'ANC Jordi Sànchez; l'exlíder del PDeCAT Marta Pascal; i l'exdirigent d'ERC Àngel Colom. També hi era Andreu Mas-Colell, que forma part del consell assessor de la fundació, així com la secretària primera de la Mesa del Parlament, Glòria Freixa, i el diputat d'ERC, exconseller i exdiputat de CiU, Carles Campuzano".

El millor de cada casa.

Notícia local. "Els nous pisos de Barcelona tindran limitades les places d'aparcament en funció de la proximitat al transport públic", apunta un titular d'El País.

Portada de 'El País' el 18 de setembre de 2026

Portada de 'El País' el 18 de setembre de 2026

La nota és de Clara Blanchar: "Novetats rellevants en l'aparcament als nous edificis i carrers que es construeixin a Barcelona i 27 municipis del seu entorn. La comissió d'urbanisme de l'àmbit metropolità de Barcelona va aprovar aquest dijous un canvi de planejament urbanístic que actualitza la regulació sobre les places d'aparcament en edificis (d'habitatge o altres usos) i carrers".
"La nova norma, que només afectarà nous immobles i vials de nous plans urbanístics, es pot sintetitzar en què les places es limitaran en funció de les comunicacions en transport públic de cada zona".

"La nova regulació busca afavorir una mobilitat més sostenible, sempre que hi hagi alternativa de transport al cotxe privat. I distingeix tres àrees territorials en funció de com estan comunicades en transport públic: dins de les rondes de Barcelona (l'equivalent a la M-30 de Madrid); fora, però amb bona accessibilitat; i fora, en municipis on els veïns depenen del vehicle privat per moure's".

"L'actualització de la normativa també regula l'aparcament a l'espai públic. En el cas dels carrers de nous barris, les reserves per aparcar a la calçada es decidiran en funció dels edificis que hi hagi, la planificació de la mobilitat o com sigui l'espai públic (en un carrer per a vianants, no hi haurà places). La regulació entrarà en vigor els pròxims dies, quan es publiqui al diari oficial de la Generalitat".

Línies després Blanchar explica que "en el cas de l'habitatge de protecció oficial (HPO), l'administració entén que, en un context d'emergència habitacional, no obligar a construir aparcament a la primera corona (Barcelona i els seus municipis limítrofs) facilitarà la promoció de pisos públics, perquè fer places d'aparcament encarirà les promocions i en dificultarà la viabilitat".

"Baixant al detall, en els edificis d'habitatge, quan siguin de protecció, a Barcelona podran no tenir ni una plaça d'aparcament, o un màxim d'una plaça per pis. En l'habitatge lliure, dins de les rondes, el mínim serà d'una plaça per cada quatre pisos, i el màxim d'una o dues places per cada pis (si fa menys o més de 100 metres quadrats)".

"En el segon perímetre, l'habitatge social tindrà un mínim d'una plaça per cada quatre pisos de venda (no es fixen màxims) i el lliure, una plaça per cada dos habitatges. Als municipis que no tenen accessibilitat en transport públic els edificis d'HPO tindran també una plaça per cada quatre pisos; i els d'habitatge a preu de mercat, una plaça per pis".

I: "La normativa introdueix un requeriment obligatori en el cas dels allotjaments turístics sigui quina sigui la seva tipologia o categoria: un mínim d'una plaça per cada quatre allotjaments. Per als edificis d'ús comercial, oficines, industrial, magatzems, tallers i equipaments com hospitals o esglésies, les ràtios depenen dels metres quadrats".

18 de setembre, dia internacional de la Igualtat Salarial, dia mundial de la Quiropràxia, dia mundial de l'Ètica Mèdica, dia mundial del Control de la Qualitat de l'Aigua, dia mundial del Bambú i dia mundial de la Síndrome Pitt-Hopkins.

Santoral: Josep de Cupertino, Domènec Trach, Eumeni de Gortina, Eustorgi de Milà, Ferreol de Limoges, Ferreol de Vienne, Oceà de Nicomèdia, Ricarda d'Andlau i Senari d'Avranches.