Majors maltractats i detenció d’un culer
La teranyina burocràtica i les llistes d’espera en dependència lesionen els drets i l’atenció de les persones grans. L’independentisme brama per una suposada retirada de banderes a Elx
En portada: La tornada a l’escola d’Illa: el pols dels professors i les noves Rodalies examinaran el Govern en el seu tercer curs
Estat del Benestar. La creixent longevitat i l’augment de la població posen en dubte fonaments com les pensions. Es pretén ampliar l’edat de jubilació per garantir la prestació. Treballar fins als 70 ja no és una exageració. Tampoc ho és arribar als noranta i fins i tot als cent anys.
El sistema es descús pels accelerats canvis demogràfics. Les previsions fan aigües i es recalculen sobre la marxa. Sanitat, educació, habitatge, pensions i cures pal·liatives són les prioritats. Aquí hi ha un consens absolut i transversal. No hi ha partit que no vulgui millorar aquests factors.
Tanmateix, la realitat va per una altra banda. Es legisla amb una ambició que no està en sintonia amb les possibilitats del sistema. O no hi ha amb què o el repartiment de recursos és molt deficient. D’aquí les llistes d’espera, les ajudes que no arriben, les esperes interminables i, al final, l’esquela i les cendres en una urna.
"La indignació per la insuficiència de les ajudes a persones grans a Catalunya revela les mancances del sistema", destaca un titular de El País.
Portada d''El País' el 25 d’agost de 2026
Al sumari s’explica que "La comunitat és la que té més llista d’espera per rebre prestacions de dependència, i el 2025 més de 9.100 persones van morir esperant-la".
El text és de Josep Catà Figuls i comença així: "La publicació, la setmana passada, d’un vídeo a les xarxes socials de l’actriu Assumpta Serna en què lamentava la insuficiència de les ajudes de dependència que reben les persones grans, ha encès la metxa d’un malestar soterrat que comparteixen milers de famílies a Catalunya".
"L’actriu, la mare de la qual té 100 anys, denunciava “un infern burocràtic i incoherent” de l’Administració per demanar les prestacions, una llarga espera per aconseguir-les i un resultat que considera insuficient: 64 hores de cures domiciliàries al mes (unes dues hores al dia) “per a algú que necessita ajuda les 24 hores del dia”".
"El vídeo es va fer viral, i el formulari que va adjuntar l’actriu per recollir testimonis va rebre centenars de respostes, mostrant que el seu cas és la punta de l’iceberg d’un sistema de dependència que arrossega moltes mancances".
"Malgrat l’últim pla del Govern per solucionar-les, Catalunya continua sent una de les comunitats amb més problemes. És la que té més llista d’espera (82.000 persones el 2025), i en la que més persones moren mentre esperen: l’any passat van morir 9.116 persones esperant, i entre gener i maig d’aquest 2026 van morir 4.342 persones en aquesta situació".
"La denúncia de l’actriu incideix en la insatisfacció d’un sistema fins i tot quan funciona i finalment arriben les ajudes. El departament de Drets Socials de la Generalitat recorda que només unes 500 persones tenen atenció domiciliària les 24 hores: els malalts d’ELA i altres malalties que requereixen atenció constant, i que tenen reconegut el grau de dependència III Plus".
![Escaleras de acceso en un bloque de pisos](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/559272.jpg?p=w:320\/h:240&h=F3PsN7yF"])
"Si no, el servei domiciliari màxim per al grau III és de 94 hores al mes (tres hores al dia). Està en tramitació una modificació de la llei de dependència, amb l’objectiu de dotar el sistema de més recursos, ampliar la prestació d’assistent personal també als que cuiden persones grans i ampliar hores d’atenció domiciliària per reforçar aquest model i que no tot depengui dels centres residencials".
Continua la peça: "Però el malestar que ha despertat la denúncia de l’actriu va més enllà del cas concret: incideix en què les mesures actuals, fins i tot quan s’implementen efectivament, no són suficients, i sobretot posa el focus en què en moltes ocasions aquestes mesures no arriben".
"La percepció que les ajudes a la dependència són insuficients existeix pràcticament des que es va aprovar la llei, el 2006, que va posar unes promeses sobre el paper que no es van plasmar pressupostàriament, una esquerda que després la crisi financera no va fer més que aprofundir".
"Però el fet que es tracti d’una personalitat coneguda ha donat nou impuls a les denúncies i queixes que les associacions de familiars de dependents fa anys que presenten davant les administracions".
![Dos agentes de los Mossos @mossos](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/515773.jpg?p=w:320\/h:240&h=fQq-KpgC"])
"“Fa molt temps que diem tot això, és una situació que s’ha d’arreglar per una qüestió de dignitat, perquè les persones grans tenen els mateixos drets que la resta de la població”, incideix María José Carcelén, portaveu de la plataforma Coordinadora 5+1: “Ens agradaria dir que les coses canvien, però la realitat és que no hem vist canvis reals, estem fartes de proclames i anuncis de cara a la galeria”".
"El sistema d’atenció a la dependència, que inclou les ajudes econòmiques i els serveis d’atenció domiciliària i en centres residencials per a persones grans i persones amb discapacitat, pateix una infrafinançament crònic que repercuteix en tota l’operativa, segons venen demostrant any rere any les estadístiques, i segons han denunciat les associacions i la pròpia administració".
"La despesa en dependència que es desemborsa a Catalunya era de 2.276 milions d’euros el 2025, un 64% més que el 2025, segons les dades d’Imserso, però encara és un import molt inferior al que reclamen les entitats: representa només el 0,75% del PIB català, un percentatge semblant a la despesa d’Espanya, però que dista de la mitjana europea (1,6%) i de la d’alguns països que més gasten en dependència, com Suècia, Dinamarca o Noruega, que arriben al 4%".
I: "A Espanya, a més, hi ha el problema del repartiment del finançament: la llei indica que ha de ser al 50% entre l’Administració General de l’Estat i cada Comunitat Autònoma, però mai ha estat així, i per exemple Catalunya sempre ha posat al voltant d’un 70%, mentre que l’Estat només un 30%".
![El Río Ter a su paso por Sarrià de Ter](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/561417.jpg?p=w:320\/h:240&h=ZhLcxf1B"])
La conclusió és que a l’hora de fer lleis i presumir-ne s’estira més el braç que la màniga i el resultat és que no s’arriba ni de lluny on es pretenia per culpa de la imprevisió, la manca de recursos, de mitjans i de personal.
Però l’envelliment de la població i les seves conseqüències no és el que més preocupa l’independentisme, que ha trobat en la detenció d’un jove aficionat culer a Elx un estendard per desempolsar la tesi del greuge permanent i la catalanofòbia galopant.
Voltants de l’estadi Martínez Valero d’Elx. Un grup d’agents de la Policia Nacional separa els aficionats culers de l’afició local. Els barcelonistes estan excitats, exhibeixen estelades i salten. En aquestes, un jove és reduït, colpejat i detingut. L’independentisme ho té clar. Li han pegat per portar una estelada. Com l’1-O.
I aquí es desferma la maquinària propagandística. Míriam Nogueras anomena "animals" als policies. Sílvia Orriols es riu dels agents i diu que els fa més por un jove amb una estelada que els marroquins amb "sarna" i "antecedents" a Ceuta, Puigdemont parla de "catalanofòbia estructural" i tots es queixen que al Metropolitano s’ha cridat "Puta Catalunya". Sí, els del "Puta Espanya".
El grau d’indignació es reflecteix en aquest titular de El Nacional: "Rull envia una carta a Marlaska exigint explicacions per les càrregues i la requisició d’estelades a Elx".
Així que el bo de Rull, el solemne president del Parlament, aquell home que va ser l’únic que va aparèixer al seu despatx de conseller el dilluns posterior a la proclamació de la república catalana, s’ha adreçat per carta al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Pell de gallina.
El text és de Vicenç Pagès: "Rull, a la missiva a la qual ha tingut accés El Nacional.cat, denuncia que, segons les imatges difoses i els testimonis de diversos aficionats, agents de la Policia Nacional van requisar banderes estelades a l’entrada de l’estadi i posteriorment es van produir càrregues policials".
"El president del Parlament considera que es va fer un ús de la força "absolutament desproporcionat" i assegura que tant la violència emprada pels agents com la requisició de les banderes són actuacions "impròpies d’un Estat de dret"".
"A la missiva, Rull defensa que les estelades són "símbols d’expressió col·lectiva d’una identitat i d’unes idees" compartides per centenars de milers de ciutadans de Catalunya. Recorda que aquests símbols s’exhibeixen habitualment en competicions esportives, celebracions i manifestacions culturals, esportives i polítiques "sempre amb una expressió pacífica"".
![Xavi Espart, contra el Elche](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/563444.jpg?p=w:320\/h:240&h=9MqQCR09"])
I: "Per aquest motiu, el president de la cambra catalana considera que requisar o perseguir aquestes banderes suposa una vulneració del dret fonamental a la llibertat d’expressió. "En cap cas es pot considerar una amenaça de seguretat objecte de persecució policial", argumenta Rull, que rebutja que l’exhibició de l’estelada pugui justificar una intervenció policial com la que, segons denuncia, es va produir a Elx".
Sense sortir d’aquest mitjà, una peça destaca que Joel Joan ha sortit a la palestra com una pantera enfurismada. Signa Marc Villanueva: "En l’àmbit dels famosos catalans, el primer a reaccionar ha estat el de sempre, Joel Joan. No s’arronsa davant de res, ni contra tota la policia ultradretana que acumula aquest cos de funcionaris espanyols. Joel Joan no només ho qualifica de “dictadura” sinó que ofereix 3 solucions per intentar acabar amb aquesta prepotència, violència i catalanofòbia incrustada a la Policia espanyola: 1- Si toquen a un de nosaltres ens toquen a tots", és a dir, que quan els catalans veuen el vídeo han de sentir que els han colpejat a ells, i carregar-se de raons i de ràbia. 2- Tots som un. Si ens unim contra els polis no tenen res a fer. No hi ha prou agents de la policia per detenir un país decidit, i si volen començar a disparar contra manifestants amb estelades serà el final d’aquesta dictadura. 3- Proper partit fora de casa; estelades de plàstic amagades i al partit festival d’estrelles".
![La portavoz de Junts en el Congreso, Miriam Nogueras](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/537368.jpg?p=w:320\/h:240&h=U2h9YWH0"])
I: "Deixant de banda les teories, la 3 és una solució pràctica: convertir cada desplaçament del Barça per Espanya, hi ha 19 partits cada any de Lliga en camp contrari, en 19 mostres d’independentisme, que els aficionats viatgin amb l’equip i camuflin estelades als controls per mostrar-les a la graderia. És legal i és una bona resposta a aquesta nova mostra de violència policial catalanòfoba. Alguna cosa s’ha de fer i els polítics no ho resoldran. Les garrotades a aquest noi escanyolit i valent són morats a les cames de tots els catalans".
En altres mitjans com l’Ara o Nació Digital s’afirma que el "noi escanyolit i valent" és menor d’edat.
Portada d''Ara' del 25 d’agost de 2026
Del text de Pau Espí Solé a Nació Digital: "L’agressió al jove menor d’edat no és l’únic cas amb què estan treballant des d’Acció Cassandra. Gibert explica que també tenen previst denunciar els crits de "puta Catalunya" que van ressonar al camp de l’Atlètic de Madrid, també aquest diumenge: "Tenim previst denunciar-ho, però per ara hem prioritzat l’agressió al jove del Barça"".
I: "Així i tot, Gibert reconeix que estan treballant en una doble via per portar els càntics als tribunals. "Per una banda, traslladarem una denúncia a antiviolència, que és l’entitat administrativa del futbol que hauria d’intervenir per sancionar l’Atlètic de Madrid pels càntics racistes i catalanòfobs; i també demanarem a la Fiscalia d’odi que investigui si aquests càntics poden constituir un delicte d’odi", sentencia Gibert".
![Aficionados del Barça en Elche](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/563523.jpg?p=w:320\/h:240&h=cEZYYZhA"])
És a dir que el "puta Espanya", xiular la Marxa Reial o escridassar el Rei són exemples de llibertat d’expressió però cridar "puta Catalunya" és una falta de respecte i reflecteix odi.
Més de l’independentisme. "Grups independentistes radicals planegen un nou boicot a la Volta ciclista al seu pas per Tarragona", avisa un titular de El Confidencial.
El text és de Antonio Fernández, que comença amb una llista de convocants que no té pèrdua: "Grups radicals planegen el boicot actiu a la Volta ciclista a Espanya de 2026. Entre aquests grups hi ha Òmnium Cultural, Priorat Antifeixista, El Poble que Volem, Fundació Quim Soler, Centre Quim Soler, Plataforma pel Riu Siurana, Priorat per Palestina i Casal Popular Carrasc. Tot i que Òmnium és una organització propera a ERC, la seva delegació a la comarca del Priorat dóna suport activament a la iniciativa, encoratjada també pels gurus nacionalistes més extremistes".
Falten els boletaires, els de l’esmorzar de forquilla i els que intercanvien ocellets.
Segueix la peça: "“Aquest pròxim dimecres 26 d’agost, la Volta a Espanya desplaçarà el seu circ mediàtic al Priorat amb una cinquena etapa que tindrà la sortida a Falset i recorrerà els termes de Marçà, Capçanes i Guiamets, i amb final a les Terres de l’Ebre. Des de l’esquerra independentista i col·lectius socials en defensa del territori ho tenim clar: aquest espectacle ni ens representa ni ens aporta res de bo”, resa un escrit conjunt de les organitzacions citades".
"Les plataformes extremistes criden els veïns “a mobilitzar-se, organitzar-se i omplir cada pam del recorregut amb estelades, pancartes i consignes en defensa de la terra": "Deixem ben clar que la Volta no ha de tenir normalitat en el seu pas pels nostres pobles. Ni Espanya ni volta! Al Priorat no ens faran espanyols!”".
"El fons del pla beu de les fonts de l’hispanofòbia que ha abraçat els darrers anys l’independentisme radical. “No podem obviar la clara funció ideològica d’aquest show: la Volta és un instrument de propaganda de l’Estat espanyol, que busca ‘normalitzar’ la seva presència i espanyolitzar un territori políticament posicionat. Pretendre imposar aquesta festivitat espanyolitzadora en una comarca històricament compromesa amb la defensa dels drets nacionals i socials dels Països Catalans és una provocació directa i una irresponsabilitat política per part de les institucions que li obren les portes”.
"Els extremistes justifiquen també la seva postura amb motius socials, arrogants la representativitat de tota la població de la comarca, que és una de les més impermeables al sobiranisme. D’aquí que disfressin algunes qüestions purament independentistes amb justificacions socials i afirmin que “els grans esdeveniments esportius no són més que un aparador buit al servei de la turistificació massiva i el benefici privat, utilitzant el nostre paisatge com un simple decorat”".
I: "D’aquesta manera, es normalitza la radicalització d’Òmnium Cultural, per exemple, que, tot i estar propera als postulats republicans, dóna suport a la mobilització. “Trobem del tot inacceptable i incoherent que l’Ajuntament de Falset i el govern comarcal d’ERC, amb el suport de la Diputació de Tarragona, actuïn com a promotors actius d’un espectacle insostenible que ven la comarca al capitalisme esportiu, ignorant les prioritats reals i la feina de fons de la gent del territori”, acusen les organitzacions protestants".
Doncs res, que "puta Volta", la més alta expressió de la llibertat de ídem en l’independentisme.
25 d’agost, dia internacional de Perruquers, Perruqueres i Barbers.
Santoral: Josep de Calassanç, Patrícia de Nàpols, Ginès d’Arle, Aredio, Gerunci d’Itàlica, Gregori d’Utrecht, Lluís IX de França, Menes de Constantinoble, Sever d’Adge i Tomàs Cantelupe.
