La política comença a escalfar motors. S'apropa un inici de curs carregat d'incerteses, reptes i assignatures pendents. El de cada any. A la llista de deures, el mateix curs escolar, la mobilitat ferroviària, la finançament autonòmica, la tornada de Puigdemont...
De moment, el focus informatiu de l'estiu està a Ceuta, cosa que resta pressió a Catalunya, acostumada la dècada passada a encapçalar per mal tots els resums informatius. I més a l'estiu, quan mig país s'estira a la bartola i part de l'altre mig es dedica a servir taules.
El context ha fet un gir de 180 graus. Tot és més previsible i sobretot, més prosaic. La fi de l'estiu ja no porta la promesa d'una república de conte de princeses sinó vagues dels docents per la causa i el repte majúscul que els trens funcionin.
"El Govern obre el curs amb Educació i Rodalies com a assignatures pendents", destaca un titular de El País.
Portada de 'El País' el 24 d'agost de 2026
Al sumari es diu que "Illa confia que al setembre s'impulsi la finançament abans d'arribar al Congrés. L'Executiu modularà la llei per limitar les compres especulatives"
El text és d'Àngels Piñol: "El Govern de Salvador Illa reprèn aquest dilluns la seva activitat després de les vacances amb el repte majúscul d'encaminar la crisi en educació, que s'ha convertit en el seu principal problema. La comunitat educativa ha convocat una nova jornada de vaga per al dia 8, el dia de l'inici escolar, en un missatge eloqüent que la mobilització continuarà si no s'atén les seves reivindicacions de més personal i més mitjans".
"A aquest repte, s'hi sumen els problemes de gestió pel fiasco de l'Informe Pisa i les avaries diàries de Rodalies al corredor sud que van esclatar el dia de l'eclipsi per falta de previsió i de trens. L'Executiu confia poder solucionar els dos focus i posa l'accent que ja podrà impulsar les inversions després de l'aprovació dels pressupostos".
"Illa presidirà dimarts el Consell Executiu i divendres i dissabte reunirà el seu gabinet al Monestir de les Avellanes, a Lleida, per analitzar l'inici del tercer any del mandat. L'any passat, el conclave va ser a Arnes (Tarragona) i fa dos a Montserrat".
"El Govern tindrà sobre la taula l'estratègia en mobilitat i el conflicte educatiu sense solució de continuïtat i enquistat tot i haver encadenat dos acords consecutius amb els sindicats. El curs, de fet, començarà com va acabar: les classes van acabar amb una mobilització que va coronar la vintena de dies de vaga i començarà amb una altra. La consellera Esther Niubó farà la presentació habitual del curs el dia 31, on aportarà xifres i el desplegament dels acords amb els sindicats, des dels referits a l'escola inclusiva als nous complements salarials".
"La gran incògnita és si el Govern oferirà alguna cosa més als sindicats per desbaratar la mobilització. L'Executiu, fins ara, en sengles pactes va oferir augmentar el salari dels docents d'aquí a quatre anys 400 euros i incorporar 6.400 persones en aquest mateix període".
"Els professors sostenen que aquest increment de plantilla no resol el problema de fons perquè la mitjana és d'una persona més per centre quan reivindiquen molts més psicòlegs i logopedes i més mitjans per atendre en condicions l'escola inclusiva. Illa no va aclarir els seus plans al juliol quan va fer balanç del curs, però sí va ser clar en assenyalar que ell respectava el dret a la vaga i demanava el mateix per al d'educació".
"El curs arrencarà probablement sense saber encara quin va ser l'origen del fiasco de l'Informe Pisa, en què els alumnes catalans no podran ser avaluats per haver-se realitzat malament el còmput. Aquesta errada ha donat ales a l'oposició que acusa el Govern de mala gestió, una de les seves principals banderes".
I: "Els problemes no només són educació: el corredor sud de Rodalies, el de Tarragona, acumula diàriament avaries i un mal servei per falta de trens amb usuaris que viatgen com si fos el metro en hora punta. El caos va arribar al seu punt màxim el dia de l'eclipsi quan centenars de persones van tenir problemes per tornar a Tarragona formant-se unes cues inèdites que van obligar a tancar unes hores l'estació. El Govern, que es disposa aquest setembre a tancar i assumir el traspàs de la R1 que creua el Maresme, va admetre que va cometre un problema de comunicació i previsió".
La part de l'oposició que lidera, és un dir, Carles Puigdemont, afronta l'inici de curs amb més dubtes que certeses i amb una ignorància absoluta sobre els plans de l'inquilí de Waterloo. L'empenta demoscòpica d'Aliança Catalana així com la indefinició permanent de Puigdemont llasten les expectatives del partit. Hi ha pànic entre els alcaldes a una desbandada de vots cap a la formació de Sílvia Orriols.
"Puigdemont cita el seu cercle de confiança per preparar el curs del seu retorn", assenyala un titular de La Vanguardia.
Portada de 'La Vanguardia' el 24 d'agost de 2026
La informació és d'Iñaki Pardo Torregrosa: "El curs polític que arrenca després de l'aturada vacacional és capital per a Junts, tant pel possible retorn del seu líder, l'expresident Carles Puigdemont, com per les eleccions municipals del 2027, en què el partit vol aixecar un tallafoc davant Aliança Catalana, a qui les enquestes pronostiquen un creixement notable en el pròxim cicle electoral".
"Amb tot, a l'organització postconvergent hi ha més interrogants que respostes ara mateix, un escenari que afecta l'ànim general de la tropa i que dóna peu a tot tipus d'especulacions i fins i tot rumors sobre la celebració d'un congrés extraordinari que la cúpula desmenteix".
"En aquest context, l'expresident, que amaga les seves cartes i encara no ha desvetllat quin paper tindrà si li aplica l'amnistia, es reunirà la setmana vinent amb els dirigents de JxCat de la seva màxima confiança per preparar el nou curs polític, en què, sobre el paper, si res es torça, aquesta vegada sí podrà tornar a Catalunya".
"També s'abordaran en aquesta cita altres qüestions, com quina ha de ser l'estratègia en termes generals en un moment complicat en què hi ha nervis entre els quadres intermedis pels mals pronòstics que donen les enquestes des de fa mesos, sobretot, davant unes noves eleccions al Parlament, però també de cara als comicis locals".
"Per molt que la formació remarqui que no comenta les enquestes, que els seus rivals estan sobrerepresentats a les mostres o bé que a les urnes sempre remunten, a JxCat són conscients que s'està consolidant una tendència perillosa per al futur del partit i va calant el missatge que la formació de Sílvia Orriols, que tot just té avui dos diputats a la Cambra catalana, pot avançar-los. A la darrera reunió del consell nacional, el secretari general, Jordi Turull, ja va cridar a “capgirar” aquesta situació".
I: "Així les coses, en aquestes setmanes d'apagada informativa, els mentiders de JxCat, lluny de fer vacances, han anat carregats de rumors, entre ells, el de la celebració d'un nou congrés abans de les eleccions municipals per impulsar el partit, un escenari que no es descarta en cas que l'expresident torni, però que avui per avui no està sobre la taula i del qual els alcaldes no volen sentir a parlar abans de les eleccions".
"A aquesta sensació de zozobra i a aquesta maror també hi contribueix que l'expresident porti mesos allunyat dels focus i que no hagi desvetllat si repetirà com a candidat a la presidència de la Generalitat".
El problema de Junts és que el recanvi de Puigdemont podria ser la senyora Laura Borràs, qui tot i estar inhabilitada per una llarga temporada amenaça amb condicionar la vida del partit. Alguns dirigents de Junts la prefereixen a ella que a Puigdemont, cosa que dóna el nivell de la descomposició del partit.
"El ressorgiment de la lideressa independentista: Junts confia en Borràs per remuntar a les enquestes", destaca un titular de El Confidencial.
A l'entradeta es diu que "Després de ser indultada, l'expresidenta del Parlament reforça el seu paper de víctima i es prepara per a la batalla contra Sílvia Orriols substituint un Puigdemont que es troba en hores baixes".
Escriu Antonio Fernández: "L'expresidenta de Junts per Catalunya (JxCat) i del Parlament, Laura Borràs, torna a estar al candelabre després d'una llarga travessia pel desert. Va ser descavalcada de tots els seus càrrecs polítics, condemnada per prevaricació i falsedat en document oficial a 4 anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació i indultada pel Govern de Pedro Sánchez el passat 28 de juliol".
"Després d'aquest calvari, va ser la veu que va obrir les jornades de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), la trobada política independentista per excel·lència de l'estiu, celebrada a la localitat francesa de Prada de Conflent. Va ser el tret de sortida a una segona vida política, el renaixement de la lideressa postconvergent".
Pàrrafs després Fernández apunta que "una font independentista vaticina que la nova etapa de la carismàtica lideressa donarà molt que parlar. "Sabrà treure partit del seu perfil, especialment oposant-se a l'agressivitat verbal de Sílvia Orriols. Junts està mancat de figures que tinguin ganxo social, com el té Borràs, que no deixa indiferent a ningú. A més, condensa els valors del nou independentista nascut de les cendres de Convergència. L'etapa de CDC ja ha passat a la història, els temps han canviat i les mentalitats també. Ara es necessiten altres valors i altres objectius”, diuen aquestes fonts".
"L'indult ha servit a Borràs per sortir a la palestra la seva parla. No ven l'indult com el que és, un perdó per haver delinquit. El ven com si fos un acte de renúncia de l'“Estat” (i no dels tribunals), perquè sempre ha volgut jugar la carta que el seu judici va ser polític".
"D'aquí que hagués sondejat acollir-se a l'amnistia, possibilitat que va ser rebutjada fins i tot pels seus propis companys de files. El cert és que, mentre s'instruïa el seu cas, va voler posar al seu servei tot l'aparell de Junts i del Parlament per defensar-la, però li van tallar les ales. No van consentir que jugués la carta col·lectiva i institucional en un assumpte purament personal".
"El seu discurs a Prada de Conflent va anar directe a la jugular de Sílvia Orriols i a l'estratègia d'Aliança Catalana, convertida en la nova gran arxienemiga de Junts. És un aperitiu del que ens espera, ja que Borràs es caracteritza per la duresa de les seves diatribes i per plantejar les qüestions cruament, sense bàlsams ni subterfugis".
Més endavant s'explica que "una part dels cercles (independentistes) aposta per col·locar-la de nou a l'escena política amb protagonisme. “Molts et voldríem veure com a presidenta del país. És per això que no et deixen fer política, imagina't, en un Estat com aquest, tenir una dona presidenta, intel·ligent i honesta”, afirmava la influencer Lunia als fòrums sobiranistes radicals. De moment, la seva candidatura està descartada fins a 2039, a causa de la inhabilitació per la seva condemna".
I: "La seva resurrecció política coincideix amb les hores més baixes de Carles Puigdemont, que ha vist en els últims mesos com l'independentisme, i fins i tot dirigents dins del seu propi partit, li donaven l'esquena i com les enquestes es tenyien del color blau del logotip d'Aliança Catalana, a la qual va a parar el 40% dels vots de Junts".
L'efecte Orriols també preocupa a ERC. L'actitud suposadament budista d'Oriol Junqueras no ajuda a dissipar els dubtes sobre el futur electoral del partit, però aquí hi ha Elisenda Alamany per ocupar el terreny que deixa lliure el seu cap.
"La número dos d'ERC assumeix la línia dura en immigració per blindar Junqueras davant l'auge d'Orriols", diu un titular de Vozpópuli.
Del text d'Óscar Benítez: "Primer va ser Junts, formació que competeix amb AC per un electorat similar en el 'territori' i que ha endurit el seu discurs empesa per la inquietud dels seus alcaldes al 'sorpasso' a les pròximes municipals. Però partits d'esquerra, com ERC; o fins i tot d'extrema esquerra, com la CUP, fins fa poc favorables a la immigració, han fet un gir copernicà, carregant contra la Catalunya dels deu milions —el projecte del PSC que lliga creixement econòmic i migració—".
"En el cas de la CUP, la facció de Girona ha estat més la bel·ligerant, supeditant la supervivència de la identitat catalana a una regulació més estricta en la matèria. Mentrestant, la facció barcelonina, de colors més woke, rebutja aquesta tesi, cosa que ha provocat una profunda divisió entre els antisistema".
"Una escletxa que no s'ha produït, sorprenentment, a ERC, que ha assumit el relat antiimmigració de manera transversal. De nou, la raó esgrimida és la pèrdua de la identitat catalana, si bé en el seu cas també incorpora raons socials, ja que el creixement demogràfic propiciat per la immigració suposaria un deteriorament del sistema".
I: "Això sí, el seu líder, Oriol Junqueras, que s'ha caracteritzat per adoptar postures ambigües en polèmiques com la guerra bruta d'ERC, ha optat de nou per preservar la seva imatge, delegant el discurs dur contra els immigrants en la seva mà dreta, Elisenda Alamany. I és que, mentre ahir mateix Junqueras advertia Sílvia Orriols que l'"odi" era incompatible amb un "futur compartit" —en relació al relat d'AC sobre la immigració—, la seva número dos, Alamany, advertia en el mateix fòrum, la Universitat Catalana d'Estiu, que Catalunya es troba al "llindar del col·lapse", del qual va responsabilitzar, en part, al "canvi demogràfic"".
Més notícies indepes. Plor a l'autoproclamada "Universitat Catalana d'Estiu" pel suposat retard de la Generalitat a abonar la subvenció que sufraga la festa independentista al sud de França.
"La UCE denuncia el "maltractament" del Govern pels retards en la subvenció, que la van posar en risc", assenyala un titular de El Nacional.
Escriu Adrià Asbert: "El president de la Fundació Universitat Catalana d'Estiu, Joandomènec Ros, ha denunciat aquest diumenge el "maltractament" al qual els ha sotmès el Govern d'Illa pels retards que van patir per cobrar la subvenció de la Generalitat al seu projecte, fet que va posar en dubte la viabilitat d'aquesta 58a edició dels actes".
"En l'acte de cloenda de l'esdeveniment, Ros ha lamentat que "mai la UCE havia estat tan maltractada per un Govern de la Generalitat, fos aquest de dretes o d'esquerres", i ha lamentat no haver pogut tractar el problema amb el mateix president de la Generalitat, Salvador Illa".
"Ja a mitjans de juliol, l'organisme va avisar de les dificultats econòmiques amb què estaven preparant l'edició d'enguany de la UCE. Sobre els retards en el finançament, el conseller de Política Lingüística, que també ha participat en l'acte de cloenda, ha indicat que el retard en el pagament de la subvenció es va deure a una "qüestió estrictament administrativa". Vila ha sostingut des de Prada que el retard del pagament "s'està tancant" i ha donat per garantit el suport del Govern cap a aquest projecte".
"Durant el seu discurs, Vila ha defensat la continuïtat del projecte de la UCE amb "suport institucional" perquè pugui continuar sent un "espai de reflexió i de debat conjunt" en un moment de canvis on el món acadèmic "pateix desorientació amb dogmes acientífics"".
I: "En aquest context, ha dit, es necessiten "més que mai" espais que ajudin les persones a pensar i a escoltar-se, posant en contacte els especialistes amb el públic general. Segons ha defensat, això és el que representa la UCE, que "després de gairebé sis dècades, continua sent espai de trobada de referència" dels catalanoparlants de tot el domini lingüístic".
24 d'agost, dia internacional de la Música Estranya i setmana mundial de l'Aigua.
Santoral: Bartomeu apòstol, Audeno de Rouen, Emília de Vialar, Jordi Limniota, Joana Antida Thouret i Tació de Claudiópolis.