La Generalitat s'omple les butxaques i quan "tot semblava fàcil"
"Economia ingressa 692 milions pel tribut de les herències i gairebé 1.800 milions pel de la compravenda en la primera meitat de l'any", informa El País. Nostàlgia indepe a Prada
En portada: El 'colador català': la Policia aflora la ruta Bogotà-Barcelona-Varsòvia d'immigració il·legal
El problema de l'habitatge. Fa uns dies es subratllava en aquest espai la fenomenal collita de pisos de protecció oficial obtinguts per l'ajuntament gràcies a la regla del 30% d'habitatge social en cada promoció.
El còmput total de la proposta que la ciutat ha d'agrair a la senyora Ada Colau és de 34 pisos. Déu n'hi do. Trenta-quatre. Ni més ni menys. Gran èxit (però a l'inrevés) de Colau, que va arribar a l'alcaldia perquè venia de protestar contra els desnonaments.
Avui arriba a la revista de premsa una altra notícia que explica la situació del mercat immobiliari a Catalunya. L'activitat de la compravenda, especulativa o no, d'immobles, pisos, garatges, magatzems i trasters genera un impacte impressionantment favorable en els comptes públics.
És tal la quantitat de milions que ingressen les administracions cada vegada que una parella de recent casats o un fons voltor compren un pis o un immoble sencer que es podria sospitar que a aquestes administracions els interessa ben poc resoldre això que s'ha anomenat la "emergència habitacional".
I creix la sospita perquè de tots els ambiciosos plans, benemèrits projectes i beatífiques intencions dels nostres prohoms en matèria d'habitatge mai, mai, mai consta reduir la brutal càrrega impositiva sobre l'habitatge, aquest bé de primera necessitat que tributa com si fos un luxe asiàtic només a l'abast de fortunes internacionals.
"La Generalitat intensifica la recaptació per l'impost de successions: un 32,1% més que fa un any", destaca un titular de El País.
Portada d'El País el 19 d'agost de 2026
Al sumari s'especifica que "Economia ingressa 692 milions pel tribut que grava les herències i gairebé 1.800 milions pel de la compravenda d'immobles en la primera meitat de l'any".
El text és de Dani Cordero: "La recaptació d'impostos ha donat una alegria a la consellera d'Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero, en el primer semestre de l'any. La tresoreria autonòmica ha vist com en aquest període els seus ingressos creixien en 665 milions (fins a un total de 6.338 milions) gràcies bàsicament a tres qüestions: el mercat immobiliari, les herències i l'impost sobre interessos i comissions d'entitats financeres, que s'estrena aquest any en el capítol d'ingressos de la Generalitat".
"Però el que més creix entre gener i juny, amb diferència, és l'impost sobre successions i donacions. Els seus ingressos van augmentar un 32,1% respecte al mateix període d'un any abans i va deixar uns ingressos totals de 692 milions, 168 milions més".
![La consellera de Economía y Finanzas de la Generalitat, Alícia Romero, y el secretario de Hacienda, Antoni Fernández](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/559609.jpg?p=w:320\/h:240&h=qIQTfert"])
"La conselleria assenyala que l'impost “continua la tendència alcista iniciada en els últims mesos” de l'any passat, quan ja remarcava que s'havien registrat liquidacions per imports rellevants. La Generalitat va ingressar només el passat mes de juny 126 milions d'euros, un 66% més que fa un any".
"Els ingressos semestrals en l'impost de Successions i Donacions figuren en l'últim informe d'execució pressupostària del Govern català, en què s'explica que l'augment de l'últim any es deu “al comportament alcista” dels mercats borsaris, amb l'Ibex en màxims històrics, i uns preus del mercat immobiliari que segueixen sense trobar sostre que els aturi."
Línies després Cordero assenyala que "el principal tribut que ingressa directament la Generalitat continua sent, i amb molta diferència, l'impost de transmissions patrimonials, que grava sobretot la compravenda d'habitatges de segona mà. La forta activitat del mercat immobiliari, amb els preus disparats, ha provocat que entre gener i juny la Generalitat hagi aconseguit 1.314 milions d'euros, un 9,4% més que fa un any (113 milions més)".
I: "A aquests ingressos s'hi afegeixen els d'un altre impost també molt vinculats amb l'activitat a les notaries quan es compren i venen immobles, l'impost d'actes jurídics i documentats. Aquest impost va créixer un 17,6% en el primer semestre i va arribar als 849 milions d'euros".
![La consellera Romero durante la rueda de prensa de balance de la campaña de la renta 2025](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/557592.jpg?p=w:320\/h:240&h=yEH_BNTO"])
Més coses de l'administració catalana també anomenada Generalitat. Segons el titular de portada d'El Periódico, "El Govern planteja que l'alta velocitat de Madrid a Barcelona entri per La Sagrera". També es diu que la Generalitat s'afegeix a un projecte del Ministeri de Transports per construir una derivació d'ample de via europeu que faciliti aquesta entrada pel nord de la ciutat, iniciativa de la qual s'ha parlat llargament i que habilitaria la construcció d'una estació de passatgers al Vallès.
Bé, magnífica idea, una volta ben maca per entrar a Barcelona. Però primer caldrà acabar La Sagrera i la seva data de finalització és tan incerta com que algun cop se li acudeixi al Govern, sigui del color que sigui, rebaixar els impostos contra l'habitatge.
Més notícies improbables. "La nova estratègia de Junts per marcar perfil i recuperar el lideratge de Puigdemont", resa un titular de El Confidencial.
Déu n'hi do, que Junts marqui perfil. En el que és el pla polític, Antonio Fernández és qui signa la informació del digital esmentat: "No és fàcil estar al cim i caure a l'abisme. És el que li va passar a Junts per Catalunya (JxCat), que tenia tots els números per continuar sent el primer partit català, com ho havia estat Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), però la realitat es va creuar en el seu camí. Actualment, les enquestes situen Junts com a quarta força política i el seu líder, el fugit Carles Puigdemont, com un dels polítics més negatius i rebutjats del panorama polític català".
![Josep Rull en el Parlament](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/443562.jpg?p=w:320\/h:240&h=d5DzB42P"])
"A la formació hereva de la Convergència de Jordi Pujol han de lluitar contra l'auge d'Aliança Catalana, liderada per la carismàtica Sílvia Orriols, i contra ERC, que atreu el vot independentista pragmàtic i moderat, un vot que li serveix per créixer a les enquestes".
"La directora de la Fundació Fundem la República, la condemnada i indultada Laura Borràs, va exposar a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que cada any celebra la seva reunió a Prada de Conflent, alguns dels elements per marcar perfil propi: un d'ells és aturar el discurs antimigració d'Aliança, robant-ne les idees, però minimitzant-les i camuflant-les amb altres propostes socials".
"El discurs d'obertura de la UCE es titulava ‘Intel·ligència nacional: reconstruir el relat cap a la independència’. És l'enèsim intent de recuperar un camí que a l'independentisme se li fa de punxes i el ferm del qual està construït de missatges passats de moda, decimonònics, hispanòfobs i, en ocasions, intensament xenòfobs".
"La seva principal recepta per aturar el discurs xenòfob d'Aliança és regular els fluxos migratoris des de Catalunya, “sense por, però lluny del racisme i la seva integració [la dels nouvinguts] a través de la llengua”. És un discurs gairebé calcat d'Aliança, encara que per diferenciar-se Borràs matisa després que “culpar la immigració de tots els mals és perdre com a país”".
![Fotomontaje de Jordi Turull i Carles Puigdemont, con una urna y Cataluña de fondo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/562717.jpg?p=w:320\/h:240&h=MvofSCRm"])
"Però el substrat és similar al de la seva enemiga política Orriols: “S'ha d'integrar la gent que arriba”. Per això, necessita “eines d'Estat” per ordenar els fluxos, garantir els serveis, obligar que el català sigui llengua d'integració i construir ‘sentit de pertinença’. Són receptes que també consten a les bases d'AC, però Borràs les fa seves: “Exigir les eines per a això no és racisme, és política”".
"Aquest discurs compta amb el beneplàcit de Puigdemont, àvid de recuperar pes polític a l'escena catalana. No en va, Borràs li va comunicar a Waterloo les línies mestres del seu discurs abans de pronunciar-lo a Prada. Però no és l'única via per marcar perfil propi. ERC guanya terreny pel costat contrari i aquí entren en escena els gurús juntistes, que fa setmanes que difonen l’‘estafa del finançament’ per erosionar la imatge d'Esquerra i els seus pactes amb el PSOE i Pedro Sánchez".
"Puigdemont necessita sacsejar-se els seus propis fracassos, especialment el del pacte de l'amnistia, pel qual ell ja hauria de ser a Catalunya. Lluny de fer autocrítica, descarrega tots els seus dards en ERC i el seu fracàs en el tema del nou finançament i el traspàs de tots els impostos. Per això, tots els gurús propers a la cúpula de Junts insisteixen des de fa unes setmanes que Esquerra no ha aconseguit cap dels seus grans acords amb Sánchez i Salvador Illa".
![Laura Borràs, en julio](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/443189.jpg?p=w:320\/h:240&h=LwzDtnJQ"])
I: "Paral·lelament, des d'alguns estaments econòmics i polítics, es treballa per intentar que Junts es moderi, aclareixi les seves idees i es converteixi en una altra Convergència capaç de pactar grans temes amb els socialistes i amb els republicans. Aquesta possibilitat, en què treballen intensament tant la patronal Foment del Treball com altres organismes econòmics, fa pudor de socarrim per a Puigdemont i el seu cercle, que sospiten que després de la moderació ve la jubilació".
La inquietud sobre el futur de Junts a les properes municipals és de tal calibre que ja li estan començant a moure la cadira a l'inclit Jordi Turull, secretari general d'una formació que en comparació amb CDC és un partidot de tercera.
Més notícies. La Universitat Catalana d'Estiu, això que tots els catalans paguem religiosament, com TV3, i que només serveix perquè els dirigents independentistes deixin anar unes xerrades de campionat que s'assemblen a un acte universitari el mateix que un ou a una castanya.
"L'independentisme lamenta la llunyania dels seus 'millors anys' en un acte marcat per la nostàlgia: 'Tot semblava fàcil'", resumeix un punyent titular de La Razón. Tot semblava fàcil i d'aquí la col·lisió.
Portada de 'La Razón' el 19 d'agost de 2026
Al sumari es concreta que "L'homenatge a Muriel Casals es converteix en un lament per la unitat perduda de l'independentisme".
Escriu José Antonio Lavilla: "Deu anys després de la mort de Muriel Casals, l'independentisme ha mirat enrere per recordar una època que els seus propis protagonistes evoquen com un dels seus moments de més força, unitat i optimisme".
"L'expresidenta de l'ANC Carme Forcadell, el president d'Òmnium, Xavier Antich, i el president del Parlament, Josep Rull, han participat aquest dimarts a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent (França) en una taula rodona dedicada a la figura de Casals, morta el 2016, i han acabat reivindicant bona part de l'esperit que va acompanyar el moviment sobiranista durant els anys del 'procés'".
"El record de Muriel ha servit així per establir un contrast amb el present. Antich ha estat qui ho ha formulat de manera més explícita. «Recordar la Muriel és recordar quan com a país i com a moviment érem molt guapos, molt forts», ha afirmat el president d'Òmnium. «Tot anava bé, tot venia de cara, tot semblava fàcil, encara que no ho era»".
Aquesta frivolitat tan independentista. Continua Lavilla: "En el seu relat, aquells anys van estar marcats per una successió d'avenços i consensos que van permetre al moviment independentista guanyar força fins a culminar en el referèndum de l'1 d'octubre de 2017".
"«Cada pas que fèiem era un pas endavant. I cada petit consens permetia fer altres consensos més grans», ha assenyalat Antich, que ha situat l'origen d'aquella dinàmica en la Plataforma pel Dret a Decidir i ha destacat el camí recorregut fins a la convocatòria del referèndum. «Tot això es va poder fer durant aquests anys en què no vam parar de reunir forces. Tot era esperança, tot eren passos endavant», ha afegit".
I: "La conclusió del president d'Òmnium ha tingut un marcat component nostàlgic: «Recordar la Muriel és recordar els millors anys de les nostres vides com a país i com a moviment independentista». I, tot seguit, ha establert la comparació amb el present: «Part del que ha vingut després no és així»".
Després van parlar Forcadell i el singular Rull, que segons explica Lavilla "ha reivindicat un altre dels elements simbòlics d'aquella etapa: l'anomenada «revolució dels somriures». Davant d'aquells que consideren que aquella imatge transmetia una excessiva ingenuïtat o debilitat, el president del Parlament ha defensat que darrere d'ella existia una estratègia política".
I: "«La revolució dels somriures no significa debilitat, sinó estratègia i propòsit», ha sostingut Rull. El dirigent de Junts ha rebutjat així qualsevol gir cap al ressentiment com a resposta a les derrotes judicials i polítiques patides per l'independentisme. «Hi ha gent que suggereix que renunciem al somriure», ha assenyalat, abans d'afegir que «als nostres botxins del Tribunal Suprem el que els molesta és que mantinguem el somriure»".
Altres cròniques de la "universitat" parlen del factor Aliança i de l'extrema dreta, davant la qual es planta valenta la senyora Alamany, número dos de Junqueras. I veient que gent com la dita Alamany es planta davant del feixisme, la resta del món ja pot jeure tranquil que no passaran.
SUCCESSOS. "Fardells de cocaïna a la deriva arriben a les platges catalanes", avisa La Vanguardia.
Portada de 'La Vanguardia' el 19 d'agost de 2026
La informació és de Mayka Navarro, que relata els detalls de l'albirament i "captura" d'almenys tres fardells de cocaïna al litoral català quan el que solia arribar eren paquets d'haixix.
Del text de Navarro: "Les policies no disposen de cap còmput oficial que sumi tots aquests troballes que arriben periòdicament a les costes. La seva procedència és diversa. Pot ser mercaderia perduda durant un trajecte, o que la mateixa tripulació l'ha llençat a l'aigua per mil raons, des de sentir-se en risc fins a un problema mecànic".
I: "L'altra opció, que no és tan habitual a la costa catalana, és que es deixi la mercaderia fondejant en punts concrets de la costa, a l'espera de l'arribada d'un segon transport per recollir-la; i que per condicions meteorològiques o fins i tot l'acció de la fauna marina o pescadors, el fondeig s'hagi trencat i la mercaderia surti a la superfície, arribant tard o d'hora a les costes".
També es refereix al text la troballa a Cadis d'un paquet amb trenta quilos de cocaïna, res a veure amb el pes (molt menor) dels que arriben a les costes catalanes.
19 d'agost, dia mundial de la Fotografia, dia mundial de l'Assistència Humanitària, dia mundial de l'Orangutan.
Santoral: Magí de Tarragona, Joan Eudes, Calmini, Timoteu de Gaza, Sixt III papa, Magne d'Avinyó, Lluís de Brinyoles, Ezequiel Moreno Díaz, Donat de Sisteron, Bertulf de Bobbio, Andreu de Cilícia i companys, Bartomeu de Simero i Sebald de Nüremberg.
