Els docents àcrates i la Hisenda de lloguer

L'educació a Catalunya. Queden molt pocs dies per a l'inici del curs escolar i la primera activitat és una jornada de vaga. Sense contemplacions. Una part del professorat, la que porta la veu cantant, està disposada a començar el curs com es va acabar l'anterior, amb profusió de tamborades, aturades i protestes.

Als sindicats majoritaris del sector se'ls ha escapat de les mans la mobilització. Després de torpedinar els acords assolits per la conselleria i els sindicats de classe, els amics de la USTEC, els Professors de Secundària i els docents per la causa limeña es van erigir en líders d'una revolta que ha acabat per triturar-los.

El professorat diu que aquests sindicats tampoc els representen, que ells estan a una altra cosa i que ja posats en matèria, visca la vaga general permanent, la lluita contra el capital i la revolució anarcosindicalista. Més o menys. I aquest és el nivell d'alguns i algunes dels que s'ocupen de ¿educar? les nostres criaturetes.

Segons explica El País, una organització nova, assembleària i pirulera ha pres el relleu de la representació dels docents i el nou curs promet emocions fortes.

"L'Assemblea Educativa de Catalunya, el contrapoder que temen els sindicats: “Ens estan deslegitimant”", indica un titular del diari de Prisa.

Al sumari s'explica que "Tot i que els seus membres asseguren tenir diversitat ideològica, fonts sindicals acusen la CGT de controlar la nova plataforma".

La informació és d'Ivanna Vallespín i comença així: "El rebuig al preacord educatiu -plasmant-se en una consulta en què el 65% de professors va votar en contra- entre Govern i sindicats a principis de juny va marcar un abans i un després en el conflicte que els docents mantenen amb la Generalitat".

"Els sindicats majoritaris, que fins ara havien gestionat la protesta, van quedar qüestionats i va emergir el poder de les assemblees, que van passar a liderar les mobilitzacions, fins i tot encapçalant les manifestacions i relegant les pancartes i banderes sindicals a un segon i tercer lloc".

"L'anomenada Assemblea Educativa de Catalunya (AEC) ha començat a marcar la pauta de les noves vagues: va ser la que va anunciar -i no els sindicats- que el primer dia de curs, el 8 de setembre, hi haurà vaga. El naixement del moviment guarda paral·lelismes amb la Revolta Pagesa, sorgida com a alternativa al sindicat majoritari Unió de Pagesos, quan molts agricultors no se sentien representats per aquest".

"Però, què és l'Assemblea Educativa de Catalunya? “Les assemblees de centres es van començar a organitzar al febrer, comença com un moviment de baix i democràtic, on cadascú vota els seus representants i aquests es coordinen per territoris fins arribar a l'Assemblea Educativa de Catalunya”, abunda Cynthia Burgueño, una de les portaveus".

"Formalment, l'AEC neix al març, amb una primera reunió, i al juliol va celebrar la setena trobada a Sant Celoni, que és on es va avançar la vaga de setembre. La propera serà el 19 de setembre en un lloc per definir".

"Burgueño té clar que, tot i la seva curta història, l'entitat ha agafat múscul ràpidament. “Les assemblees han aconseguit enfortir-se molt i estan marcant la calendarització de vagues i mobilitzacions”. La docent ho atribueix al “malestar profund del col·lectiu” i al paper dels sindicats en el conflicte".

"“Els professors veuen les propostes del Govern com a insuficients i els sindicats majoritaris van intentar signar alguna cosa que per a nosaltres no representava un canvi important. Els sindicats majoritaris han estat més a prop del Govern que de nosaltres”, lamenta".

"Però la majoria dels sindicats recelen del paper que està prenent l'AEC. “No està clar qui la forma i qui pren les decisions. S'està creant un relat que arriba als docents i a la societat que els fa aparèixer com a espai legítim i de democràcia real, però no és així perquè en el seu si no hi ha un debat lliure. Quan algú fa una proposta en positiu se'l titlla de venut i, aleshores, aquesta persona calla i s'acaba el debat. Fins i tot hi va haver una campanya de desacreditació contra els sindicats i van córrer moltes fake news, cosa que va impedir que prosperés la campanya del sí abans de la consulta del preacord de maig”, afirmen des d'un sindicat".

"Des d'una altra organització també busquen treure importància a l'AEC, assegurant que “encara està en construcció i no està present en molts territoris”. Segons la seva web, la plataforma està formada per 530 assemblees de centres (d'un total de 3.800 centres públics, incloent-hi llars d'infants), on participen tot tipus de personal educatiu".

"Des de l'AEC asseguren que els seus membres tenen una “ideologia diversa” i que no hi ha cap sindicat que sentin més proper. Però les fonts del sector social consultades apunten clarament a la CGT. “A les assemblees al principi hi havia gent de tots els sindicats, però al final se la va quedar la CGT, encara que intenti amagar les sigles”, asseguren aquestes fonts".

"“És el modus operandi de la CGT. A través de la militància intenta apoderar-se de les assemblees”, afegeixen des d'un altre sindicat. De fet, és aquesta organització anarcosindicalista la que difon les activitats de l'AEC".

I: "La CGT, en canvi, ho nega. “Això està lluny de la realitat. Si les plantilles de docents fossin anarcosindicalistes estaríem en un altre punt de la revolució social”, assegura la seva portaveu, Laura Gené, qui al mateix temps admet que l'AEC és el seu “model sindical”. “El sindicat és un instrument, però el nostre model és que les decisions les han de prendre les plantilles. L'AEC està agafant força i això és signe de la bona salut de l'esperit crític”".

De l'esperit crític i de l'esperit vaguista.

Més notícies. "Sánchez compleix amb ERC: la Generalitat lloga un edifici per a la nova Hisenda catalana per 1,7 M", destaca El Confidencial.

A l'entradeta s'explica que "L'acord, per nou anys més tres de pròrroga, costarà a les arques públiques 146.000 euros mensuals. L'immoble consta de 6.000 metres quadrats destinats a ampliar les dependències de l'Agència Tributària de Catalunya".

Escriu Antonio Fernández: "La Generalitat de Catalunya està decidida a complir els seus compromisos amb ERC, especialment pel que fa al traspàs d'impostos, una de les claus del pacte amb el PSC. El Govern de Salvador Illa ha materialitzat aquest mes d'agost el lloguer d'un edifici de 6.184 metres quadrats (amb 147 metres de soterrani i 27 aparcaments) per ampliar les dependències de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC)".

"La seva intenció és tenir prou espai per augmentar la plantilla de l'organisme autonòmic amb la finalitat que l'any vinent la Hisenda Catalana comenci a desplegar-se per assumir més competències".

"El nou espai, ubicat al bell mig del districte 22@, al carrer Cristóbal de Moura de Barcelona, costarà a les arques públiques 145.961,79 euros (impostos inclosos). Això suposa una despesa de 1.751.541,48 euros l'any".

"El lloguer serà per nou anys, ampliables a tres més, prorrogables any a any, segons el contracte signat. L'empresa que ha llogat l'immoble és Dapire Investments. El pressupost oficial era de poc més de 19.567.475 euros, encara que amb el preu fixat es reduiran a 15.763.873 euros pels nou primers anys (si s'aplica la pròrroga, el preu final puja a poc més de 21 milions, IVA inclòs). L'operació s'ha articulat com un contracte “administratiu especial”".

"El Govern ha de desemborsar també 349.512,05 euros en aquesta anualitat per al “manteniment d'instal·lacions comunes, d'ascensors, neteja de zones comunes, seguretat, jardineria, administració de finca, clima i aigua de zones comunes, neteja de pàrquings, així com la resta de despeses generals de funcionament de l'immoble que siguin legalment repercutibles”".

"El cablejat de l'edifici anirà a càrrec del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), l'organisme públic de la Generalitat. Però les obres d'adequació van a càrrec de l'arrendador i hauran d'estar llestes en un termini de 10 mesos, és a dir, al juny de l'any vinent".

"Dapire és una empresa de Madrid propietat de la consultora Redcap Capital, propietària de diversos edificis tant a la capital d'Espanya com a Barcelona, comprats a través d'empreses filials. La societat Merlin Propertries, on figuren com a accionistes Banc Santander o l'empresari Manuel Lao (a través de Nortia Capital), així com el fons BlackRock, va presentar també l'oferta d'un edifici al carrer Bac de Roda, al mateix districte barceloní".

Línies després Fernández apunta que "segons el Govern, a aquestes dependències, un cop condicionades, es traslladaran els serveis que ja existeixen de l'Oficina Territorial del Barcelonès Nord, actualment al carrer Joan d'Àustria, als quals s'afegiran els serveis destinats a gestionar la campanya de la renda de 2027. D'aquesta manera, sense presses però sense pauses, el Govern de Salvador Illa compleix els compromisos signats per Pedro Sánchez amb Oriol Junqueras per traspassar a l'Administració catalana la recaptació, gestió i cobrament de tots els impostos".

Quant a les raons de llogar en lloc de comprar, a la informació s'hi diu això: "El motiu s'explica perquè les necessitats de reubicació de les unitats i entitats que es traslladaran són urgents i no es disposa, actualment, de cap immoble de propietat disponible”".

Històries nacionalistes. Després d'un nou ridícul incloent-hi la manca de respecte a les víctimes del 17-A, l'independentisme segueix ferm en el seu deteriorament. Una vinena de persones van secundar la convocatòria de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per rebentar l'homenatge en record de les persones assassinades per la cèl·lula islamista de Ripoll.

El minúscul grup va brandar cartells acusant l'Estat dels atemptats i un parell de banderes independentistes, prou per deslluir l'acte i marcar territori. L'encara pròfug Carles Puigdemont va recordar l'efemèride amb un missatge a X i encoratjant les teories conspiranoiques sobre els atacs.

A més de muntar el número a la plaça de Sant Jaume (les Rambles estan en obres), els amics nacionalistes també van tenir temps per a l'activitat de partit.

"Turull reclama de nou les competències d'immigració i avisa de l'impacte de la situació a Ceuta", assenyala un titular d'El Nacional que remet al popular refrany "a riu remogut, guany de pescadors".

Al sumari s'informa que "Junts tornarà a registrar al Congrés la proposta per delegar a Catalunya la gestió migratòria".

El text ve amb la signatura d'Arnau Ruiz: "El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha tornat a reclamar que Catalunya assumeixi competències en matèria d'immigració i disposi dels recursos necessaris per gestionar-les. Davant la situació migratòria a Ceuta, ha advertit que els seus efectes també acaben repercutint a Catalunya: “El que passa a Ceuta no es queda a Ceuta. Normalment, quan allà s'esternuda Catalunya es constipa”".

"Turull ha anunciat que Junts tornarà a presentar al Congrés la proposició de llei per aconseguir aquesta delegació competencial “una vegada que s'obri el registre”. La iniciativa ja es va impulsar anteriorment després que el partit negociés amb el PSOE el seu vot favorable, però no va prosperar pel vot en contra de Podemos".

"El dirigent de Junts ha assegurat que no considera necessari reprendre les converses amb els socialistes perquè, segons ha recordat, el suport del PSOE ja formava part d'un compromís anterior. “És un dels deutes que tenen amb nosaltres”, ha afirmat".

I: "“Volem tenir recursos, competències i fer polítiques amb tota la determinació pel que fa a la immigració”, ha defensat Turull durant una visita a les Festes de Gràcia de Barcelona".

Ah, les festes de Gràcia. Les comissions de veïns que han ¿decorat? els carrers es queixen del vandalisme. Es veu que hi ha tipus que s'asseuen damunt dels ninots de cartró. Quins bàrbars. A Gràcia, el distingit barri conegut per la pulcritud, educació, estil i elegància dels seus visitants nocturns.

Més històries. "Barcelona conté el preu dels pisos d'estudiants mentre es dispara a Madrid", anuncia un titular de La Vanguardia.

Doncs per alguna cosa es comença a l'hora d'afrontar l'emergència habitacional. Els estudiants poden respirar tranquils. Ara només falta que famílies que treballen i que no poden pagar-se ni una miserable habitació puguin accedir a habitatges dignes.

En fi, que el text és de Noemí Navas, que escriu que "els pisos d'estudiants s'estan convertint en un actiu molt atractiu per als inversors i així s'està veient en l'increment de preus al mercat. Només Barcelona conté els preus de les habitacions per a universitaris respecte a l'any passat, segons un estudi de la consultora especialitzada en aquests lloguers Live4Life, amb 600 euros de mitjana tant a l'inici del curs 2025-2026 com en l'actual 2026-2027".

Sis-cents euros, cent mil pessetes d'abans... No tenen vergonya...

Segueix el text: "Tanmateix, a Madrid els preus creixen un 12%, des dels 550 euros registrats de mitjana per la consultora l'any passat als 617 euros d'aquest curs. El preu mitjà a Espanya se situa així als 430 euros".

"Més discretes però importants són també les pujades que experimenten aquest tipus d'allotjament a València, un 9,5%, fins als 437 euros; Alacant, la ciutat que més es va encarir el curs passat i que enguany torna a incrementar els seus preus un 6,5%, fins als 362 euros; o Sevilla, on aquestes habitacions s'han encarit un 2%, fins als 358 euros".

I: "La manca d'oferta d'habitatge al mercat del lloguer continua llastant el sector i disparant els preus, apunten des de la consultora. “Segueix fent falta més habitatge, menys intervenció del mercat i donar més seguretat als propietaris perquè treguin els seus habitatges al mercat del lloguer d'estudiants”, reclama Alberto Añaños, conseller delegat de Live4Life".

Successos. "En coma induït un jove italià després d'una brutal agressió per l'esquena a la sortida d'una discoteca a Barcelona", apunta El Mundo.

A l'entradeta s'explica que "Nicola Maggiotto, de 21 anys, es debat entre la vida i la mort a l'Hospital del Mar amb greus lesions cerebrals. El seu pare denuncia un atac covard i premeditat mentre els Mossos investiguen un grup d'agressors que va fugir del lloc".

La peça és d'Alessandro Fulloni: "La pallissa que va rebre Nicola Maggiotto, de 21 anys, va tenir lloc davant l'entrada del Seaseaclub, un dels locals d'oci més freqüentats de la ciutat, a uns 50 metres dels molls de Port Fòrum, lloc d'amarratge de luxosos iots i llanxes motores. Aquí ahir a la nit tot estava tranquil, nois i noies en fila ordenada per entrar. "¿Un italià apallissat? No, no en sabem res", era la invariable resposta dels porters. Però la nit del 12 d'agost tot va ser diferent. I aquests són els fets".

"Un grup de vuit joves italians d'uns 20 anys, en la seva majoria jugadors de rugbi del mateix equip, han passat el dia al beach club, punt de referència de la festa local. Es balla, es beu i es menja de dia i de nit, al costat d'una elegant piscina".

"Allà, a l'esplanada, el grup entra en contacte amb un altre de coetanis, d'unes 15 persones. Encara no està clara la seva nacionalitat, potser espanyols de segona generació, potser procedents del nord d'Àfrica. Al principi, ambdós grups parlen en anglès i el to és cordial. Però de sobte l'escenari canvia. Els testimonis dels italians assenyalaran que les veus dels altres es van tornar sobtadament més amenaçadores, "agressives"".

"El cas és que, en un moment donat, Nicola es queda uns metres per darrere dels seus amics, que es dirigeixen cap a la fila de taxis al carrer que voreja la dàrsena. De sobte, un dels desconeguts, que el segueix, l'ataca per l'esquena: pren embranzida de forma premeditada i li dona un violent cop de puny al clatell. Nicola s'esfondra. Tanca els ulls. Es desmaia. No recupera el coneixement. Ara està en coma induït a la UCI, on els metges li han diagnosticat lesions cerebrals".

I: ""Un cop covard, una canallada", ho defineix el seu pare Daniele, de 56 anys, xofer de professió. Després de rebre la trucada dels amics del seu fill la nit de dimecres, va agafar el primer vol cap a Barcelona juntament amb la seva esposa, empleada en una empresa de joguines. A la sala d'espera, descriu l'estat del seu fill: "Una infermera em va preguntar si crec en Déu; només en les pròximes 24-48 hores sabrem si els traumatismes de Nicola podran resoldre's sense seqüeles greus"".

Esports. Els mitjans subratllen el fitxatge del millor jugador del Mundial, Rodri, pel Barça. El gran al·licient de l'operació és que el club blaugrana l'ha pispat a Florentino Pérez.

18 d'agost, dia mundial de la Prevenció d'Incendis Forestals, dia internacional de l'Arqueologia i Dia de No Rendirse Mai (Never Give Up Day).

Santoral: Elena de Constantinoble, Joana de Chantal, Albert Hurtado, Agapit de Laci, Lleó de Lícia, Eoni d'Arle, Fermí de Metz i Macari de Bitínia.