Passa’t al mode estalvi
Guillem Bota opina sobre el Departament d'Educació
Pensament

A responsables polítics ximples, alumnes ximples

"Si ja és trist que els estudiants catalans siguin uns rucs, si ja és doblement trist que calgui fer trampa per ocultar-ho, que t'enxampin fent trampa és el súmmum de la tristesa"

Publicada

La cosa és així de senzilla i tal com la van pensar els responsables polítics d'Ensenyament: com que les proves PISA demostraran que el sistema educatiu a Catalunya és tercermundista i això ens deixarà en mal lloc, eliminarem d'aquestes proves els pitjors alumnes, per dissimular una mica.

Té la seva lògica: si els catalans ens passem la vida amb aquest aire de superioritat respecte a la resta d'Espanya, no podem permetre que unes proves escolars ho desmenteixin.

El pla era aquest i no semblava tenir cap fissura, el que passa és que se'ls va anar la mà i van eximir de les proves PISA una quarta part del total d'alumnes.

O pitjor encara: no és que se'ls anés la mà, és que aquesta xifra, la quarta part del total, són concretament els alumnes que amb prou feines saben fer la o amb un canut i -en cas que fessin les proves de capacitació- demostrarien que el sistema educatiu català és un autèntic fracàs.

La solució, ja que eliminar-los físicament era problemàtic -segur que algunes famílies es queixarien, encara que no serien poques les que agrairien desfer-se per sempre d'un inútil a casa- va ser fer-los desaparèixer. No literalment, almenys de moment, sinó metafòricament. Fer com si no existissin.

No és que amb aquest mètode el sistema educatiu català millori en res, però almenys dissimulem, que és del que es tracta.

Si ja és trist que els estudiants catalans siguin uns rucs, si ja és doblement trist que calgui fer trampa per ocultar-ho, que t'enxampin fent trampa és el súmmum de la tristesa.

O potser no sigui més que la demostració que els nostres alumnes són rucs perquè també ho són els responsables polítics i els tècnics d'Ensenyament. Dels “pedagogs” ja ni en parlem, perquè la seva inutilitat és cosa sabuda des del precís moment en què es van crear aquests estudis.

Descobrir que els estudiants catalans són una mica ximples haurà estat una sorpresa només per aquelles famílies que no tinguin fills en edat escolar.

Els que en tenim, fa anys que hem de reforçar a casa el que no aprenen a l'escola, un lloc que s'ha convertit pràcticament en una guarderia, almenys fins que els nens comencen el Batxillerat, i fins i tot aquí el nivell és paupèrrim, igual que a la universitat.

Afegiu-hi a això un bon nombre de professors que sostenen que la disciplina i la feina són feixistes i que el que ha de prevaldre a l'aula és la felicitat de l'alumne, i tindreu una imatge completa de la situació escolar.

Per si l'anterior fos poc, cal afegir-hi a més la maleïda immersió lingüística, que fa que el sistema presti més atenció a la llengua utilitzada a les escoles que a què aquestes duguin a terme la funció per a la qual -se suposa- van ser creades: ensenyar.

El resultat de tot l'anterior és que perquè Catalunya tingui un nivell semblant a la resta de comunitats autònomes a les proves PISA, cal ocultar una quarta part dels estudiants.

Com que les coses no canviaran -aquí tenim la consellera Niubó dissimulant, com si la cosa no anés amb ella-, de cara a les properes proves PISA caldrà invisibilitzar el 50% de l'alumnat, a veure si així millorem els resultats. I si no, el 75%. O el 90%.

Fins que arribi el dia que un sol alumne català, convenientment entrenat expressament per això durant tot un any, es presenti a les proves PISA en representació de tota la resta.

A veure si hi ha sort i, encara que sigui copiant o fent qualsevol altra trampa, aquest alumne deixa Catalunya en bon lloc, que ja estem tips de ser la riota educativa de tot Espanya.