Primeras planas
Portades

Anticorrupció, la DGAIA i les retirades de custòdia

La Fiscalia Anticorrupció investiga les maniobres econòmiques en l'atenció a la infància mentre les retirades de custòdia continuen en mans de funcionaris. L'esvoranc del Putxet i restaurants del Raval

En portada: Ametller facturarà 900 milions el 2026 i entrarà en el ‘top 3’ de supermercats catalans

Llegir en Català
Publicada

La funesta DGAIA rebatejada com a DGPPiA (Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència) continua en el radar judicial per presumptes irregularitats en la gestió de desenes i desenes de milions d'euros.

Els grups del Parlament van muntar una comissió que es va saldar com totes les comissions parlamentàries, en fals. Es van aixecar les catifes, però per tirar-hi més brossa a sota. Sense arravatament de vergonya, els principals partits van fer el típic paripé.

Calia veure el simpàtic Joan Ignasi Elena amb els seus estudis de teologia a l'esquena glossant en termes ditiràmbics la gran feina de les fundacions en l'acolliment dels nens perduts.

Si la comissió va servir d'alguna cosa va ser per accentuar la impostura, la hipocresia i la doble moral dels prohoms parlamentaris. Un horror.

Però allà on no arriba el Parlament perquè no els dona la gana als diputats pot arribar la justícia segons aquest titular d'El Nacional: "La Fiscalia Anticorrupció investiga les ajudes de la DGAIA pels joves extutelats".

La informació és de Mayte Piulachs: "El descontrol en la gestió per part de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), admès pel Govern amb una auditoria, és investigat per la Fiscalia Anticorrupció, que va demanar a l'Oficina Antifrau de Catalunya col·laborar junts per dirimir si hi ha indicis delictius en la concessió de prestacions econòmiques a joves extutelats".

"La Sindicatura de Comptes va xifrar en 167 milions d'euros els pagaments indeguts de les diferents prestacions subjectives de la Generalitat durant els anys 2016 a 2022, dels quals uns 4 milions en ajudes a joves extutelats".

"Antifrau va obrir dues investigacions: una relacionada amb la gestió de les ajudes a joves extutelats a Girona, gestionada per la UTE formada per Fontanilles-Resilis, i la segona amb la gestió dels pisos per a menors no acompanyats, anomenats pisos fantasma perquè suposadament l'entitat gestora cobrava de la Generalitat, però no eren ocupats. El cas va ser destapat per un treballador, a qui Antifrau va donar la categoria de testimoni protegit".

"En les diligències d'investigació, Anticorrupció examina ara un primer informe finalitzat per part d'Antifrau, segons han explicat a ElNacional.cat fonts properes a la investigació. Es tracta de l'externalització de la gestió de les ajudes a l'emancipació dels joves extutelats, que es va posar en marxa al setembre de 2022 i va ser concedit per concurs a la UTE formada per Fontanilles-Resilis a la demarcació de Girona".

"En aquest cas, Antifrau conclou que no hi ha indicis de delicte. És a dir, no veu frau, però convida Anticorrupció a que examini i valori els incompliments contractuals que hauria comès la fundació Resilis en la gestió d'aquests recursos, tal com fixava l'administració. Es va descobrir que alguns joves cobraven l'ajuda pública (entre 6.800 i 36.400 euros de cop) de manera indeguda perquè tenien feina o estaven a l'estranger, situacions atribuïdes a la manca de control i retards en la tramitació per part de l'entitat gestora".

"Paral·lelament, Antifrau, que dirigeix Josep Tomàs Salàs, manté oberta una segona investigació sobre la gestió dels pisos tutelats, també per part de Resilis. En aquest cas, l'organisme ha demanat força informació al Departament de Drets Socials i a l'entitat gestora per aclarir si hi ha irregularitats administratives o de responsabilitat penal".

"En un informe, la Sindicatura de Greuges alertava que el servei d'habitatge només és usat pel 20,6% dels nois extutelats. També que s'havia rebutjat donar una plaça d'habitatge a uns 750 joves entre els anys 2021 i 2023. Paradoxalment, també s'indicava que el percentatge de places no ocupades és del 7%".

"El Tribunal de Comptes també va iniciar una anàlisi preliminar, demanada per la Fiscalia d'aquest òrgan, per determinar si hi ha una responsabilitat comptable en la gestió dels diners públics i imputable a algun responsable del Govern".

I: "El Parlament, per la seva banda, va tancar la comissió d'investigació sobre la DGAIA la setmana passada sense imputar responsabilitats a cap exconseller de Drets Socials ni al seu equip, i amb la constatació que els serveis es van desbordar amb l'arribada de menors no acompanyats".

Arran de les tèrboles maniobres amb els diners en l'atenció a la infància, Enric Sierra escriu a La Vanguardia un text aclaridor sobre l'aberració moral que sigui un funcionari i no un jutge qui decideixi la retirada de la custòdia dels menors teòricament desemparats.

Del seu text: "Malgrat les peticions de la Síndica de Greuges o del Col·legi d’Advocats de Barcelona que aquesta dràstica decisió recaigui en un jutge, la Generalitat manté la retirada de la custòdia en mans d'administratius. I aquí perviu la sospita".

"Hi ha un gran muntatge muntat amb la tutela de menors que alimenta molta gent. Aquest sistema és molt llaminer perquè els que gestionen els centres de menors reben entre 4.000 i 6.000 euros per cada plaça. Però si la custòdia cau al despatx d'un jutge, l'ànsia d'omplir les places deixa de ser una prioritat i preval l'interès del menor i la seva família".

Continua Sierra: "És cert que s'han creat comitès de retirada de tuteles i que ara, per fi, s'escolta les famílies afectades. Però encara l'última paraula la té un funcionari de la Generalitat i no un jutge amb els greus problemes que provoca".

"Serveixi d'exemple l'últim cas conegut. Es tracta de la recent condemna a la DGAIA per la violació d'un menor de vuit anys que tenia tutelat fa tres anys. La Generalitat es va negar en dues ocasions que el nen fos portat als jutjats per ser explorat de les agressions que patia i que van detectar les monitores del centre on estava reclòs".

I: "Finalment, va ser un jutge qui, després de la denúncia dels pares del menor, va ordenar tornar el nen als seus progenitors perquè la retirada de la custòdia dictada per un funcionari de la Generalitat havia estat desproporcionada".

Més notícies. Paulatina normalització a Ceuta, però amb titulars summament inquietants sobre jihadistes i delinqüents emboscats, així com personal d'intel·ligència del Marroc incrustat entre els "invasors".

En aquest espinós context, Vozpópuli assenyala que "Sánchez encara confia a convèncer Junts perquè no tombi els Pressupostos".

El president del Govern és tan inassequible al desànim que en el sumari s'indica que "Aspira que els de Puigdemont no presentin esmena a la totalitat al novembre i s'absentin en la votació final del dictamen".

Escriu Gabriel Sanz: "Tot i que Junts per Catalunya ha reiterat, per activa i per passiva, que “la legislatura ha acabat, convoqui eleccions”, Pedro Sánchez prefereix aferrar-se al seu relat que els pressupostos 2027 encara poden ser aprovats -seria la primera vegada en quatre anys de legislatura- i ell seguir governant uns mesos més com si res".

"La majoria d'investidura s'ha esquerdat, admeten fonts governamentals a Vozpópuli, tot i que queda un bri d'esperança perquè els set diputats de Carles Puigdemont han tombat aquest mes de juliol dues vegades la senda de dèficit i el sostre de despesa per al 2027, però amb un matís important: no van presentar esmena a la totalitat".

"Sobre aquest fet, La Moncloa i Ferraz s'apunten al mític Manual de Resistència del president del Govern amb aquest bri de suposada esperança, real o fingida, que la decisió de Junts els insufla per a la següent etapa pressupostària. “Per què no pensar que puguin fer el mateix quan, al novembre, es produeixi el primer debat dels comptes públics i s'absentin per no votar les esmenes a la totalitat?”".

"Automàticament, en aquest supòsit que Junts rebutgi les esmenes a la totalitat del PP i Vox, i s'absenti en la votació del dictamen, el projecte de llei seguiria la seva tramitació cap al debat de les esmenes parcials encara que sigui només amb més vots a favor que en contra".

"Allà per la penúltima setmana de desembre, darrer ple del període de sessions -per aleshores el Tribunal Constitucional haurà donat llum verda a l'aplicació efectiva de la Llei d'Amnistia a l'exiliat ex president de la Generalitat-, veurem si els set parlamentaris ex convergents també s'absenten o acudeixen a votar en contra dels comptes públics".

"Aquesta tesi governamental sona a conte de la lletera però, per si de cas, ja s'ha encarregat Pedro Sánchez d'indultar parcialment l'ex presidenta del Parlament Laura Borràs -condemnada per prevaricació quan era consellera de Cultura-; perquè així ho va demanar el tribunal sentenciador, diu el president, però el ministre Óscar López reconeix que la mesura també busca la “normalitzar la situació política a Catalunya”".

I: "El Govern s'aferra també a la decisió dels post convergents de permetre que es tramiti la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), de la qual Catalunya se'n beneficiaria de manera substancial. Junts introduirà una esmena a la totalitat que inclogui el polèmic cupo català -rebutjat per la resta d'autonomies excepte Canàries- per posar així a prova al Congrés els dos socis que avui governen la Generalitat, ERC i PSC".

Notícies barcelonines. "Angoixa i lluita per un esvoranc de 9 metres a Barcelona: el 'fantasma' del Carmel torna a Sant Gervasi", assenyala un titular d'El Mundo.

Portada d''El Mundo' el 3 d'agost de 2026

Portada d''El Mundo' el 3 d'agost de 2026

En el sumari s'explica que "Els veïns afectats s'uneixen i plantegen una reclamació conjunta a la Generalitat, mentre noves esquerdes aplacen els retorns que queden fins al setembre".

La peça ve amb la signatura de Cristina Rubio: "«Tinc 21 anys més, el que jo vaig patir al Carmel aquesta vegada no ho patiré. Conec com es negocia amb l'Administració i com es gestionen les emocions dels afectats. Aquí tinc un curs»".

"Parla Carmen Pérez-Pozo, l'advocada que va representar un terç dels veïns afectats per l'esvoranc de la L5 al Carmel el 2005. Un accident sense precedents, que va obligar a desallotjar 1.289 persones de 530 habitatges, i va generar un fort impacte social, polític i mediàtic".

"Ara, dues dècades després d'aquell fatídic 27 de gener de 2005, la plataforma d'afectats per l'enfonsament a Sant Gervasi, també a Barcelona, l'ha fitxada com a lletrada per liderar una «negociació col·lectiva» i lluitar pel futur del barri davant la Generalitat".

"El passat 7 de juliol al matí es va obrir un forat de nou metres de diàmetre per quatre de profunditat que va engolir el bany i pati interior de la pizzeria Verona, al carrer Teodora Lamadrid de la capital catalana, al costat de la plaça del mercat i la parada de ferrocarrils del Putxet. El motiu van ser les obres de la L9 del metro, un esvoranc que va obligar a desallotjar 300 veïns de vuit edificis i diversos locals comercials situats als baixos".

"«Quan ho vaig veure per la tele vaig pensar: 'uf, no no'», bromeja Carmen des de la seu del Grup Pérez-Pozo, despatx del qual és CEO i fundadora. «Després, quan em van contactar, òbviament no vaig poder negar-m'hi, ho vaig parlar amb l'equip [per les dates, en ple estiu] i de seguida ens vam posar a treballar. En una setmana ja portàvem dos terços dels afectats», unes 200 persones, resumeix sobre la plataforma creada per centralitzar les demandes i presentar una reclamació conjunta per responsabilitat civil contra la Generalitat, com a responsable directa, per la via administrativa, i que després sigui l'Administració qui reclami a les empreses que executen l'obra. L'objectiu és negociar i evitar un eixam judicial que pugui allargar el procés anys".

I: "Una negociació en què treballa l'advocada i el seu equip i que planteja indemnitzacions en tres àmbits (al marge de les ajudes directes concedides per la Generalitat): els danys materials, els danys personals o morals i el perjudici econòmic. «L'angoixa és brutal. La major part dels afectats són gent gran, que ha tingut una vida molt tranquil·la. Al Carmel hi havia més visceralitat, hi havia molta tensió. En aquest cas és un barri de classe mitjana, amb gent de més edat, però l'ansietat hi és», explica Pérez-Pozo".

Línies després, Rubio resumeix que "gairebé un mes després que la terra cedís, la meitat dels veïns afectats encara no han pogut tornar a casa seva i aquest divendres van saber que la majoria (un 40%) no podrà fer-ho almenys fins al setembre per l'aparició de noves esquerdes «de caràcter estructural» que es vinculen amb el pas de la tuneladora de la L9 del metro que ha d'unir aquesta zona amb el barri de Gràcia de Barcelona".

I: "De fet, ja s'han iniciat els treballs d'injecció i estabilització per solidificar l'esquerda perquè sota d'ella s'ha detectat una «petita» cavitat, «molt més petita que la inicial», però que ha obligat a canviar el pas".

Vida urbana a la capital catalana. "Bars i restaurants emblemàtics de Barcelona alcen la veu perquè el Raval recuperi la seva afluència històrica", destaca un titular d'El Periódico.

Portada d''El Periódico' el 3 d'agost de 2026

Portada d''El Periódico' el 3 d'agost de 2026

La peça és de Patricia Castán: "Des del seu restaurant al cor del Raval, Toni Fragoso va sentir una punxada al cor fa just un mes, quan va veure baixar la persiana del famós local veí Casa Leopoldo. “Mantenir un restaurant històric a Barcelona és difícil”, van dir aleshores els seus últims titulars".

I el veterà restaurador que s'asoma fa 44 anys a la barra d'El Cafetí els dóna la raó. És un sector complicat, competitiu i amb marges molt estrets que té una alta rotació a la capital catalana".

"Però en el cas del Raval les coses són encara més difícils perquè la combinació dels problemes d'inseguretat i incivisme, juntament amb els canvis sociodemogràfics de la zona (amb un 76,3% de la població nascuda a l'estranger, en l'últim padró) han anat reduint la clientela de proximitat, també la de la resta de la ciutat i fins i tot estan espantant el turisme, posant en escac la viabilitat de molts negocis, fins i tot dels més arrelats, en el cas que hagin d'assumir els lloguers disparats que s'obren pas al barri".

"Els petits empresaris alerten que el barri necessita més cures per preservar l'hostaleria (amb una enorme oferta de 426 negocis en l'últim recompte municipal, la majoria recents i forans) i menys pressió en forma d'inspeccions i sancions als negocis. Només la compra dels locals, els contractes indefinits o els relleus per part de nous empresaris que mantinguin l'activitat blinden l'oferta tradicional de bars i restaurants autòctons".

"Actualment, Fragoso suposa una raresa de resistència a la zona, els menús de cuina catalana de la qual omplen la sala, com passa amb Ca l'Estevet, entre molt pocs exemples. El Cafetí que va obrir la seva família el 1979 i després va gestionar un amic, fins que ell es va sumar a les regnes i el va convertir en la seva vida, ha estat testimoni de les anades i vingudes del ‘barri xinès’, del Raval, de les intervencions urbanístiques i de la transformació social".

"Creu que el veïnat ha viscut moments molt pitjors, però lamenta que la degradació que viuen avui molts carrers estigui posant en escac l'hostaleria. La clau de la seva resiliència contra crisis i canvis de tendències? Té un contracte indefinit que per sort va blindar davant notari, ja que l'entitat propietària de la finca ha fet diversos intents per convidar-lo a marxar. Això, i que en Toni cuina, serveix i fa una mica de tot per ajustar al màxim les despeses que devoren altres negocis, juntament amb un equip de tres treballadors amb els quals atenen dinars i sopars de dimecres a diumenge".

I: "Aquesta pirueta i viure al costat li permet poder servir menús casolans a 15,9 euros entre setmana, tenir una carta assequible i que les seves paelles atreguin alguns turistes que s'atreveixen a arribar a la zona, tot i que taxistes, hotels de la resta de la ciutat i altres prescriptors els alerten que és millor “evitar” el Raval o, en tot cas, acudir-hi sense joies, telèfons o efectiu".

I: "A mi mai m'havia passat res, però l'altre dia em van robar el mòbil", es lamenta. Recorda que Rosa Gil, la gran capitana de Casa Leopoldo abans de les últimes etapes fallides amb diversos relleus, orquestrava personalment l'arribada de clients en taxi. Ara tot és més difícil".

3 d'agost, dia internacional de la Planificació Familiar. Santoral: Asprenat de Nàpols, Pere Julià Eymard, Eufroni d'Autun, Martí de Másico i Pere d'Anagni.